miércoles, 30 de marzo de 2011

PROPERS REPTES: El Corte Inglés, Bombers i mitja de la Garrotxa

Després d'una merescuda setmana de descans de cursa, que no d'entrenaments (vaig fer marató de Barcelona, cursa del Caldetes i mitja de Calella en tres setmanes) toca un altre "triplet". Per ordre són: Cursa El Corte Inglés, cursa de Bombers i mitja marató de la Garrotxa, tres en tres setmanes, però amb objectius força diferents entre sí.
Diumenge a Barcelona faré per segon any consecutiu la cursa més multitudinària de tot Europa i que té el rècord Guiness de participació l'any 1994 amb 109.457 inscrits. És cert que la inscripció gratuïta i festiva fa que molta gent s'apunti i després no hi vagi, però no és menys cert (com es diria en l'advocacia) que en els últims anys estan cuidant una mica més els corredors populars més "seriosos". D'aquesta manera, la sortida per als que tinguin xip groc serà un pèl més amunt que per a la resta de participants, i amb calaixos per marca! És un gran què, tot s'ha de dir. L'any passat s'hi van inscriure 58.024 i aquest any estan a prop dels 50.000 (això ahir, us deixo el vídeo per a qui interessi).


Per a aquesta cursa cal dir que no tinc intenció de fer cap marca ni vull desfondar-me. La idea inicial és fer alguns quilòmetres potser a ritme de rècord personal (3:50 el km serviria) i els altres, a veure'ls venir, sobretot la pujada a Montjuïc. Després ja veurem, que ens coneixem tots, però on vull fer marca és la setmana següent, a la cursa de Bombers.

És una altra multitudinària i no explicaré gaires coses. Només que per a mi té un valor especial perquè va ser la primera en la que vaig participar, ara fa tres anys (vaig fer 46:37 si no recordo malament).

L'última cursa del triplet és una d'aquelles "muntanyes russes" que tant agraden a l'Ernest, el capi de l'Ashi Running. És la mitja de la Garrotxa. També explicaré més coses en una altra entrada, però fa ja dos anys que la volem fer i aquesta vegada sí, amb cap de setmana inclòs per la comarca, farem un "matxambrat" d'esport, família, amics, bon menjar i bones terres per visitar. Una bona combinació.

lunes, 21 de marzo de 2011

MITJA DE CALELLA: Nova samarreta, millor marca

Quina estrena!
No em puc queixar gens ni mica. Crec que la samarreta Ashi Running m'ha donat ales perquè si no, no acabo d'entendre el registre: 1:26:16, dues setmanes després de la marató. La setmana posterior a la marató amb prou vaig entrenar tres dies (incloent els 10km de Caldetes el diumenge) i la setmana passada només vaig poder fer un dia "bo" d'entrenament. A més a més, tot i que em van anar a buscar el dorsal dissabte, vam arribar molt justos i amb nervis perquè era tard( gràcies al tema de l'aparcament). Total, que són les 9:10-9:15, tinc dorsal, però encara em falta la samarreta!!! Amb el Xavi ens havíem trucat abans i ens vam trobar perquè és una cursa petita, que si no. Amb nervis m'ajuden a col·locar dorsal a la nova samarreta, foto i cap a la sortida!!!

L'escalfament va ser la distància entre el lloc de trobada (l'arribada) i la sortida. Dos minuts mal comptats perquè amb prou feines faltaven 5 minuts per començar. A la línia de sortida m'acomiado del Juan Carlos que ha de fer cua per entrar a l'altre calaix i el Xavi, que té una urgència... Total, que entro al "calaix" i en dos minuts em torno a trobar al Xavi que s'ha col·lat allà. Amb el tret de sortida la concentració comença, però em vull situar bé i faig un inici fort (primer quilòmetre, 3:53). Tranqui, em dic. No t'emocionis, que és una mitja i has de trobar el ritme. Tinc força clar la tàctica: "A muerte" fins el km 15 i després, ja veurem. No sé si és bona o no, però em serveix.

La ruta és perfecte, al costat del mar, passeig marítim amunt i avall, primer per Calella, amb trobades amb els altres corredors (això s'agraeix sempre) gràcies a les voltes i després direcció Pineda.
La foto és del km 4.

Al km 5-6 veig una ombra darrere. Fa gràcia com a vegades hi ha gent que es col·loca per seguir ritme tant a prop teu, però no m'importa, la veritat. A més, cap al km 5 trobo un grupet molt interessant d'uns 4-6 corredors que té un ritme molt maco de 4:00-4:05. De fet, passem pel 10 a 40:49 i em trobo força bé (només faltaria!). Beguda isotònica i a fer voltes per Pineda, Malgrat o Santa Susanna, que ja no sé on som, fins a tornar al mateix punt de control que ara és el km 15, 1:01:27. Aquí comencen els meus dubtes després d'una devallada (4:10 al km 16), no tant pel parcial, sinó per les sensacions. Els meus companys de ritme han marxat. No ho tinc clar. Vull arribar al 18 per saber si estic o no en condicions de fer marca, no vull arriscar-me. Flirtejo amunt i avall amb els 4:05 i els 4:10, però al 18 tiro endevant amb tot. És una mitja molt plana i si no aconsegueixo marca, serà un bon registre. I tant! Ara bé, els últims dos quilòmetres em sento revifar. La música de l'mp3 m'acompanya, dues cançons molt canyeres de "Seguridad Social" que em donen ales. Mica en mica recupero temps i fins i tot avanço alguns dels que abans m'havien deixat. Al km 19 encara no sé si arribaré a fer marca, però al 20 intueixo que sí. Només un quilòmetre. A totes! Faig aquest últim parcial en 3:53 i amb la recta final, eufòric, creuo la línia amb els comentats 1:26:16. He baixat en gairebé 40 segons la meva millor marca personal.

Recupero amb un parell de gots de beguda isotònica i espero el Xavi i el Juan Carlos. Mentrestant, surt la classificció: 102è de la general (1254 la van acabar) i 46è de la meva categoria (ja tinc una edat). M'agrada molt la progressió. 125è al km 10, 120è al 15 i avanço a 18 companys els últims 5 quilòmetres).

Finalmente, amb el Xavi no ens veiem, però ens truquem. 1:36:44, tal com esperava tenint en compte les molèsties al turmell. Molt bé, Xavi! I el Juan Carlos, després d'haver fet marca als 10km de Calella no podia millor els 1:45 i es va deixar a anar. Finalment, 1:48:24. Una altra mitja al sarró!

Encara que estem a mitjans-finals de març, crec que el món de les mitges competitives a tope (és a dir, per baixar de marca) s'han acabat. Si cau alguna altra, serà per disfrutar d'una altra manera, perquè ahir m'ho vaig passar "teta".


jueves, 17 de marzo de 2011

QUÈ FARÉ A LA MITJA DE CALELLA?


Resposta ràpida i fàcil: No tinc ni idea.
I és que dues setmanes després de la marató no sé molt bé com estic. Per moments em fa la impressió que estic molt bé (ahir em van sortir unes sèries de 1.000 metres, 5 exactament, de 3'55" a 3'35" molt il·lusionants), però no les tinc totes amb mi (és com si la marató encara em passés factura). Per tant, no sé molt bé cap a on enfocar la cursa.
El més lògic seria ser prudent i anar a buscar una marca "assequible" (1h 30'?) i a veure-les venir. Una altra opció és anar a "passejar-me" i fer un bon temps d'entrenament (entre 1h 35' i 1h40')
El cap em demana sortir a tope i a veure què ja que és una cursa bastant plana, a excepció de la sortida i l'arribada. Una mica com Mataró o fins i tot Gavà, on he aconseguit marca personal aquesta temporada. Potser una tercera millora és massa, no?
Bé, sigui com sigui, el "capi" Ernest ja em va avisar que és la mitja "de les petades", que un es confia de l'estat de forma de la marató i la gent ho passa malament. Bé, ja veurem com ho enfoquem tot depenent de com acabi la setmana i de com em trobi diumenge. Tornarem a funcionar "per sensacions".

Per cert, ahir es va presentar oficialment:

lunes, 14 de marzo de 2011

CURSA DE CALDETES Bon test. Bona llebre?

Que quedi clar que no totes les curses són per fer marca, i menys una setmana després de la marató... La de Caldetes s'està convertint en una clàssica per a mi. Queda a prop de casa, és còmoda i porto dos anys que me la prenc com un entrenament més post marató.

Per tant, la situació era la següent. Havia de fer de llebre del Juan Carlos, que volia baixar de 46:20. Era assequible, crec, per ell, tot i que la seva irregularitat en els entrenaments no el permet rendir al màxim. També era la primera cursa del Santi i crec que té fusta, si continua així...
També era la meva primera cursa com a nou membre de l'Ashi Running. Em sap greu no haver anat a tope per sumar més punts pel Team, però aquesta ja la tenia planificada així.


El Santi i l'Ana ja ens esperaven a Caldetes quan vam arribar nosaltres després d'aparcar a cal Collons de la Muntanya, tot i que en realitat no estàvem gaire lluny. Les cues per recollir el xip i els comentari de la modificació del recorregut per l'aiguat del dia anterior no ens preocupaven excessivament, més que en la possible senyalització.

El que no va ser tan "acceptat" va ser el retard de l'inici de la cursa (uns 10 minuts), però bé, riera avall tot s'oblida després del tret de sortida. El ritme amb que comencem (bé, començo jo com a llebre) és d'inici, un pèl alt, però no em preocupa ja que només el volia mantenir un quilòmetre i escaich, fins que estiguéssim al passeig marítim. Una vegada allà, la idea és jugar amb els 4:30, segons amunt o a baix. Difícil per mi de mantenir el ritme sense anar-me'n, però el Juan Carlos i el Santi aguanten bé. Els freno a vegades, però anar guanyant segons sempre és d'agraïr. Cap al quilòmetre 4 el Santi prefereix seguir el seu propi ritme (bona decisió) i cap al 5 nosaltres tenim un coixí prou important per afrontar la segona meitat amb més tranquilitat (parcial de 22 minuts i poc tot depenent del meu Fore o del quilometratge oficial).

Però és clar, el Juan Carlos, que no es queixava pel ritme, comença a defallir. La calor li passa factura, i el vent, que el tenim d'esquena i hauria de ser millor, no l'ajuda. Ho passa malament en uns 2-3 quilòmetres. L'intento animar. Quan baixem de ritme a 4:40 no em preocupa, però quan ens passem de 4:50 l'esperono per millorar. També el deixo recuperar en algun moment, no us creieu. Cap al km 8 ja veig que l'objectiu s'acomplirà i li dic. Cap a aquell km ens superen el Xavi Bonastre, el seu germà i l'Arcadi, molt divertits tots tres "barallant-se" sobre qui havia de portar el ritme (surto a una foto de la Cris de fons).

Els quilòmetres finals són millors i el Juan Carlos respon molt bé. L'sprint final, el seu fort, és bo tot i ser en pujada i acabem amb un temps de 44:29 i 44:30 (ho sento, Juan Carlos, vas trepitjar la catifa de sortida un segon abans...). Llocs 252 i 253 de 680. El GPS marca 9,61km, pot variar una mica, però queda força clar, pels comentaris, que és un pèl curta, potser per la modificació del recorregut, potser pels giravols els GPS es tornen bojos, però bé, estem contents del resultat final. El Santi arriba poc després amb uns fantàstics 47:03, per ser la primera cursa, molt i molt bé, tot i que sigui curta. Bon test per a mi, ja que la setmana que ve tenim la mitja de Calella i no tinc molt clar a què jugaré allà...

Rafa, que és un crack, de l'Ashi Running (dorsal número 5!!!), acaba en el lloc 66 de la general i 14è de la categoria, amb 38:58, just després de la segona dona. El meu alter ego, Raul Muñoz Hernandez (sense accent a la ú), fa aquest mateix temps. Això vol dir alguna cosa? X-Files?

64

21

Raul Muñoz Hernandez

39:00

38:58

3:54

19:56

.. 55

42-M2

65

447

Raquel Palacios Cerdà

F-2

39:02

38:47

3:53

20:35

.. 73

2-F2

PENYA APA ANEM-HI

66

5

Rafael Gonzalez Rodrigo

39:03

38:58

3:54

20:24

.. 69

14-M3

ASHI RUNNING

252

543

Raúl Muñoz Hernández

44:44

44:29

4:27

23:12

.. 222

145-M2

253

483

Juan Carlos Lima Rodríguez

44:44

44:30

4:27

23:14

.. 223

146-M2




El Ferran, company de feina, operat de menisc, fa uns 52:57, molt bé Ferran!
Per cert, la classificació general, aquí:


viernes, 11 de marzo de 2011

FITXO PER L'ASHI RUNNING

Doncs, sí. Ara ja és "oficial". Ja estic apuntat com a nou membre de l'Ashi Running, una iniciativa del meu company blogaire Ernest Crespo http://runnec.blogspot.com/ i a la qual m'he sumat gràcies a la seva invitació. De fet, és un equip que es va estrenar com a tal a la marató (quina estrena, no?) i tot s'ha de dir, em fa molta il·lusió formar-ne part. És una d'aquelles decisions que no costen gens ni mica. Ja coneixia el grup i encara que només per internet a alguns dels seus membres (a l'Ernest sí que el conec en persona). Ara toca fer pinya i sumar la meva modesta aportació. El més important, però, és trobar un grup d'amics als quals els hi agrada el món del running i compartir aquestes experiències.

Gràcies a tots, ja ens anirem coneixen!!!


La foto és d'aguns dels membres de l'equip Ashi Running que van participar a la marató de Barcelona (cortesia del blog de l'Ernest)

miércoles, 9 de marzo de 2011

OBJECTIUS DIFERENTS A CALDETES

La marató de Barcelona continua donant de sí, és divertit i forma part del nostre entorn això de recordar i reviure moments importants, sobretot quan l'esforç és d'una magnitud tal com és aquesta cursa. Però també és cert que la vida continua, i que no tot és marató (encara que continuo mirant cròniques i trobant informació variada sobre la prova de diumenge).

Doncs diumenge que ve hi ha una, per a mi, ja clàssica en el calendari després de la marató, la cursa de Caldetes. Una prova molt diferent a d'altres curses multitudinàries, una d'aquelles que li agradarien a un dels meus seguidors més fidels i gran blogaire, Joan Carles ( http://joancarlesllurdes.blogspot.com per a qui vulgui fer una ullada al seu blog). Com a molt serem 800 segons l'organització, probablement menys, i el recorregut, a excepció de la sortida i arribada (riera avall i riera amunt per aquest ordre) és totalment pla i pel litoral maresmenc entre Caldes d'Estrac, Arenys de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Sant Andreu de Llavaneres en un circuit anomenat de "les 4 viles" per raons òbvies.

L'any passat ja vaig fer aquesta cursa després de la marató i la idea era fer de llebre al meu company d'entrenaments, el Juan Carlos, per fer marca. Aquest any torna el mateix objectiu, però una mica més ambiciós, ja que vol apropar-se als 45 minuts (si no recordo malament té una marca de 46 i poc). Per tant, surt una mitjana exacta de 4:30 per quilòmetre, el que jo volia fer en tota la marató i que no vaig aconseguir per poc. Fins i tot la mitjana de 4:36 que vaig fer diumenge passat serviria per fer marca. A veure si sóc bona llebre o no.

També vindran dos bons amics més a la cursa. El Ferran, amb qui em vaig iniciar en això de les curses populars ara fa tres anys a la cursa de bombers (per cert, dijous obren inscripcions) i el Santi, que s'estrenarà en aquesta distància, però que està perfectament preparat per fer una marca per sota dels 50 minuts i crec que fins i tot per sota dels 47 minuts. A veure què.

Dic això quan encara no he sortit ni tan sols a rodar. Dilluns vaig fer piscina i jacuzzi, ahir, res, i avui intentaré veure com estic i provar molt a poc a poc de tornar a agafar la forma.

lunes, 7 de marzo de 2011

MARATÓ DE BARCELONA: QUAN 42 SÓN 30+12 (3:13:56)

Vagi per endavant que tots els maratonians ho sabem això de que la marató és una cursa subdividida en dues. Una, fins al km 30 i l'altre els 12 finals... Per mi, aquest any, ha estat tal qual. El resultat final és molt positiu: 3:13:56. Volia baixar de 3h 10min com a primer objectiu, i de 3h 15 min com a segon. Al final, lloc 1492 (número fàcil de recordar) de la general i 766 de la categoria. Ara explico amb més detalls la cursa.

Els nervis i les pors prèvies van gairebé desaparèixer el diumenge al matí. Tot va anar molt bé. El despertar-me bé, l'esmorzar, arribar d'hora per escalfar, col·locar-me bé al calaix. Són aquelles petites cosetes que fan més fàcil la cursa.

I la cosa va anar molt bé al principi. Entre sortir, buscar ritme, recol·locar-me per la carretera de Sants, el primer parcial de 5km va ser un pèl fluix (22:44, a 4:33 el quilòmetre). Els 5km posteriors van servir per guanyar segons de mica en mica per la segona meitat. Al km 10 44:36 (21:53 de parcial). Ja havia aconseguit guanyar gairebé 30 segons a la mitja de 4:30 per acabar en 3h 10. En aquest quilòmetre 10, a l'alçada de Rocafort amb Avinguda de Roma vaig tenir la primera seguidora del matí, l'Esther. Com una campiona, amb les seves ulleres de sol, m'esperava allà plantada. Un gran detall per part seva.

Amb els ànims renovats, els parcials següents van anar bé. Del 10 al 15, amb passeig de Gràcia pel mig, va ser de 22:15. Allà, precisament, vaig veure la Maite per primer cop acompanyada de la seva mare. Vaig deixar el paravent, que ja feia temps que sobrava, petó ràpid i a continuar, que només havia fet un terç de la marató. A la Sagrada Família no hi era el Carles, però ja sabia que potser no podria anar-hi. Els següents parcials, força similars. 22:24 del 15 al 20 i 22:19 del 20 al 25. La mitja, 1:34:13, ja feia difícil aconseguir el primer objectiu, però encara em trobava força bé. Del 25 al 30 encara vaig aguantar, un pèl per sobre de 4:30, però força bé. La part de la Diagonal, amb la gent animant com si estiguessis al Tourmalet, va ser molt emotiva. Allà també hi eren un altre cop la Maite, la seva mare i la Mercè, que s'hi va apuntar (gràcies!!!), primer a una banda de la Diagonal, després a l'altra (km 28).

A partir del 30 va començar una altra cursa. Les cames començaven a pesar més del compte, l'esforç anterior es va començar a pagar i els parcials van començar a fer figa. Del 30 al 35, 24:15 (per tant, a 4:45), però el tram final, del 35 al 40, 24:59, per tant, 5 minuts gairebé el km. No sé si vaig topar amb el mur o què, però les cames no podien més. Sabia que tocaria patir, però va ser dur, la veritat. Entre mig, al km 35 vaig veure el Joan Lluís (la foto és seva, moltes gràcies), poc abans de pujar per l'avinguda Lluís Companys, en mig de l'Arc del Triomf, també un lloc emblemàtic, amb la gent animant moltíssim. El dorsal amb el nom ajuda la gent a animar i fa molt gràcia els crits de la gent (Vinga, Raúl!) quan, evidentment, no et coneixen...


El patiment gairebé tocava a la fi. L'objectiu de les 3h10 ja feia temps que estava lluny, però no tenia clar que arribés a superar el segon objectiu (3h 15). Al km 40, aprox, em van passar les llebres de les 3h15 i vaig intentar seguir-les, en un esforç absolutament inútil ja que les forces anaven molt justetes. Per aquest motiu, vaig decidir aguantar com fos i apretar com a molt a l'últim quilòmetre. Es va notar, perquè el parcial dels 2.195 metres finals va ser de 10:18. A Sepúlveda amb Paral·lel, l'últim crit de recolzament amb la Maite, la seva mare i la Mercè. Vaig somriure perquè tocava, però patia com un desgraciat...

El clàssic sprint final va ser demolidor. L'arribada semblava que no arribaria mai, valgui la redundància, però bé, vaig acabar amb el ja comentat crono de 3:13:56. El pitjor va ser quan vaig parar. Vaig tenir una petita lipotímia, el típic mareig, acompanyat poc després d'una rampa als bessons, que em va deixar KO durant una bona estona. No vaig necessitar assitència mèdica perquè tampoc no n'hi havia gaire per la zona (suposo que hi havia casos més greus). Però l'ajut d'un altre corredor, més l'aigua d'una de les voluntàries em va fer recuperar de mica en mica l'estabilitat, tot i que em va costar més de mitja hora tornar-me a aixecar. Després no vaig estar bé fins després de fer la migdiada (dinant no tenia cap gana). A la tarda, ja tornava a ser jo un altre cop.

Bé, des d'aquí volia agraïr a tots els que van recolzar-me (Esther, Joan Lluís, Maite, Maria José, Mercè). Moltes gràcies. No sabeu el que ajuda tenir una cara coneguda i aquest any estaven molt ben repartits!!!


jueves, 3 de marzo de 2011

NERVIS I DESCANS PREVIS A LA MARATÓ

Crec que avui escric com a teràpia. No acostumo a posar tantes entrades al blog en una setmana, però aquesta bé que val "l'esforç". Els nervis previs són normals. Els maratonians que preparem bàsicament UNA marató ens estem centrant en un únic dia en el qual hem de donar el millor de nosaltres. Però aquest dia té un munt d'imponderables difícils de controlar que el fa, a la vegada, interessant i estressant. Els petits detalls faran de la cursa de diumenge un èxit...o un fracàs, o si més no, una sensació diferent.
Per a mi els nervis s'han accentuat aquests dos últims dies perquè a l'entrenament de dimarts (15km, 7 dels quals a 4:40 per intentar "fotre-li" canya al Juan Carlos en el seu objectiu del dia 13 d'apropar-se o baixar dels 45 minuts a Caldetes); com deia, dimarts vaig arribar a casa amb unes molèsties als bessons que no em van agradar. Evidentment, l'entrenament d'ahir dimecres el vaig substituïr per un descans actiu (piscin+hidroteràpia a la zona afectada, què bé queda dir això quan et fiques al jacuzzi, je,je), i avui no penso sortir a fer res. Demà, com a molt, em provaré i faré 30-40 minuts suaus per acabar amb unes rectes que, segons els plànnings, són el bo i millor per preparar una cursa (així s'activa la musculació). Espero i desitjo que les molèsties desapareguin perquè no seria un petit detall sinó un de gran arribar tocat a la marató.

Demà també es fan entrega dels Premis Marató, en un sopar al qual he estat convidat (no m'acostuma a passar això a mi gaire, la veritat. Gràcies als companys de l'organització de RPM). Els guanyadors són aquests :

Erika Villaecija (Merit esportiu) Guàrdia Urbana de Barcelona (cooperació institucional) Atlètic Club Esport i Natura (cooperació entitat col·laboradora) Domingo Catalan (Implicació personal)

També hi haurà divendres la recollida de dorsals a l'Expo Marató, la "Breakfast Run" dissabte, la "Pasta Party" tot el dia. Una bona colla d'actes per aquells que tinguin ganes de viure una experiència única. Sort a tots!

Per cert, la fota l'he "agafada sense permís" del blog del Carles Aguilar. Espero que no et sàpiga greu...



miércoles, 2 de marzo de 2011

PRESENTACIÓ DE LA MARATÓ DE BARCELONA

Una mica tard, però us deixo el vídeo de la presentació de la marató que es va fer ahir i a la qual vaig anar. No em vaig enrecordar de penjar-la en el seu moment, però la informació hi és, sobretot per al dorsal 15.000, l'atleta català més veterà que hi participa.




www.btvnoticies.cat