lunes, 28 de noviembre de 2011

JEAN BOUIN 2011 Millor marca personal en 10k (i de bona part de l'equip)


Amb alguns membres de l'equip després de l'arribada

Dia fantàstic pel que fa als resultats, tant en l'aspecte personal como en l'equip. A la meva millor marca personal 38:12, s'ha d'afegir la d'uns quants integrants de l'equip. Jon (33:35) 14è a la classificació i tercer de la categoria, Enric (42:10), Pere (43:12), Ro (43:42), 34ena de la general i 21a de la categoria, i Mònica (49:24). Però és que Ricardo, Paco i Sònia es van quedar a prop de les marques personals i els altres van fer una gran cursa. Un gran dia per l'Ashi Running.
Ah! I el Juan Carlos també va fer millor marca personal (45:47)

En l'aspecte personal, havia descansat molt bé la nit d'abans i tot i que el despertador va sonar a les 6:45 en diumenge, em vaig aixecar força bé. L'aparcament, arribar, tot va anar bé, i això s'agraeix. Alguns membres del "team" ja estaven allà...però no vaig ser l'últim. Bona premonició. L'escalfament, amb el Ricardo, fent una mica de la part final de la cursa, que ja havia fet fa una parell d'anys.
Prenent un gel que ens van donar abans de la sortida
Amb tot, quan vaig acabar l'escalfament era ja una mica tard i vaig anar ràpidament al calaix. Ja ni miraven el dorsal i als primers llocs es barrejaven tot tipus de corredors. Ups! Mala senyal. Tret de sortida sense gairebé adonar-me'n i som-hi, a buscar el ritme.

La cosa va començar bé. Un primer quilòmetre fort, a 3:43, per intentar buscar un lloc còmode. El perfil permetia arriscar i buscar un bon ritme d'inici perquè el final pica una mica. Els kms anaven caient amb bons parcials, entre 3:44 i 3:51 per acabar al km 5 a 19:04, a la posició 277. Sabia que no seria fàcil trobar el ritme per baixar dels 38:27 que tenia abans com a millor marca. La segona meitat és més dura, però s'endureix des de Paral·lel. Per tant, calia rebaixar segons al crono mentre el cos aguantés. I Déu n'hi do com va aguantar. A partir del km 7 m'esperava el tram final, la part més "dura" i la sentència de marca personal o només intent.

A pocs metres de l'arribada, després de la pujada
Per Paral·lel, que puja una mica, vaig aconseguir mantenir un ritme de 3:50 aprox, i l'últim quilòmetre, amb pujada pel carrer Lleida i carrers propers inclosos, es va equilibrar amb la baixada final (vaig arribar a posar-me a 3:12 en els últims 30 segons aprox.)
A la recta final, a tope!!!
Resultat final: 38:12 (MMP)
Posició: 212 de la general (de 10.000 inscrits i 8548 acabats)
211 per sexe (només la guanyadora em va superar) i 84è de la categoria.

jueves, 24 de noviembre de 2011

PRÈVIA DE LA JEAN BOUIN

www.btvnoticies.cat

És la cursa clàssica per excel·lència. 87 edicions la contemplen i aquest any arriben a aquella xifra que els xinesos consideren de bona sort, 88. Amb bona fortuna o sense, 10.000 corredors intentaran donar el millor de sí mateixos en aquesta cursa que té un recorregut de 10 quilòmetres força similar al d'altres curses barcelonines.
La diferència amb l'altres és l'altimetria que suposa la baixada inicial i la pujada final.

Això suposa que sigui una cursa per valorar si val o no la pena intentar aconseguir marca personal. Val a dir que em trobo molt bé de forma. M'he aprimat bastant, uns 6-7kg des del setembre, però no sé si he guanyat massa muscular que em permeti millorar el rendiment. En teoria, amb menys pes, més facilitat de moviments. Sí que he notat que em trobo més fi, però els últims dies he mirat entrenaments en èpoques fortes de la temporada passada i els temps no varien tant. Això vol dir que potser caldria ser prudent i esperar-me a la cursa dels Nassos que, per perfil, hora de la mateixa, i data, podria ser més adient.

Però...a qui vull enganyar? La gran majoria de nosaltres està encara amb la "marquitis" que tan bé explica l'Arcadi Alibés en el seu llibre. Les ganes de superar-se, un dels objectius pels quals un es posa les sabatilles i surt a córrer. La planificació dels entrenaments busquen l'objectiu de cadascú. I el meu, no vull dir-ho amb la boca molt gran, però seria apropar-me als 38:27, que són la meva marca personal de la Cursa de Bombers 2010. Si no és aquí, potser serà a la Cursa dels Nassos.

Serem molts els participants de l'equip presents a la clàssica barcelonina, l'Ernest, que acompanyarà al Pere per intentar fer marca, el Jon, el Ricardo, l'Enric, el Paco (a veure si fem un bon tàndem al costat d'aquest crack) i gairebé tot l'equip femení, amb la Ro, la Mònica, la Patri, la Sònia i la Iolanda (vaja equipàs!!!). Cadascú amb el seu objectiu particular, però tot amb la il·lusió que ens caracteritza. El Juan Carlos també està apuntat, a veure què en traiem.

D'altra banda, el Rafa se'n va a córrer gairebé sol (ben fet, Rafa, esgarraparàs un munt de punts a la Championchip) a la cursa de Sant Boi. Marta, Dídac, Jose i Roman aposten per la cursa CEC Collserola, en la versió de mitja marató, que tremoli la muntanya!

Sort a tots i totes. Us deixo, per si us ve de gust, un vídeo i el link amb el BTVNotícies de la presentació de la Jean Bouin que es va fer ahir dimecres i a la qual vaig assistir. Gràcies, Pol, per arribar amb temps per poder fer l'entrevista.

martes, 15 de noviembre de 2011

Behovia-San Sebastian ES OTRA HISTORIA


No sé quin producte, ni quin anunci és, però podria ser un bon titular per resumir la Behovia-San Sebastian. Realment és una cursa única, irrepetible, diferent. Tot i això, és molt difícil expressar en paraules tants sentiments, tantes emocions i tan bon ambient. A més d'haver viscut una experiència personal molt agradable amb amics.
La Behovia és diferent per molts motius, però comença amb més de 23.000 inscrits. Una bogeria. Recollir el dorsal dissabte podria semblar això mateix, una feina dantesca, però ni tan sols vaig haver de fer cua. Primera sorpresa agradable.
Dissabte vam estar tot el dia a Donostia. És una ciutat elegant, amb carrers nets i bon ambient, que es desboca amb aquesta cursa. Menjar a la ciutat és complicat, amb tot de bars i llocs per triar, però amb molts atletes i famílies allà junts. Nosaltres vam estar amb gent de la zona i això va ajudar.
Diumenge al matí, tren des de Legorreta (a uns 30km de Sant Sebastià) a les 8:13. Podem seure. Trajecte llarg (més d'una hora), amb el cosí del Juan Carlos, una "bèstia" que continua explicant amb tot luxe de detalls les qüestions més variades de la cursa. Ja ens havia explicat coses el dia abans, però durant tot el trajecte vam continuar arreplegant informació.
Sortir de l'estació d'Irun, esperar l'autobús i arribar a la zona de guardarropia ens va costar prop de 45 minuts... Crec que mai no he trigat tant en arribar a una cursa, tot i que crec també que és la que més d'hora he sortit...
La sortida era com una "ratonera". Bé, no tant. Un carrer no molt ample que s'estirava cap amunt amb més de 20.000 persones. L'organització, en aquest sentit, perfecta. Sortides amb un decalatge entre elles diferenciades per uns quants minuts que permeten sortir amb certa tranquil·litat. El meu grup, el tercer, surt a les 11:02, uns 1.500 atletes. Tot del teu mateix ritme, però cap problema per situar-te. Estic amb l'Ernest, però de seguida em diu que tiri, que ell acaba de sortir d'una lesió i anirà a un altre ritme.
Ja des de la sortida l'ambient és impressionant. Una gentada no para d'animar en tot moment. El recorregut és dur. Les contínues pujades i baixades es succeeixen. No són molt exigents, al principi, però sí que carreguen les cames. Començo amb un ritme relativament assequible, a 4:15, fins gairebé el km 6 i escaich, quan comença la pujada al Gantxurizketa. Primer tram exigent de veritat, per un carril de l'autovia. Un munt de gent animant allà dalt. Els aficionats deixen els cotxes al voral de l'autovia, a l'altra banda, per animar. El ritme baixa i s'apropa per moments als 4:50, però queda a 4:40 aprox en un parell de km. I comencen els tobogans. Pujades i baixades contínues fins arribar a Lezo. Després, el port marítim de Pasajes fins arribar als peus de Mirakruz. Uff, Mirakruz! El millor de tot és la gent perquè el port és dur, però l'animació de la gent és tal que et porten gairebé volant.
Després es tracta de dosificar perquè els 3 quilòmetres es poden fer molt llargs. Jo apreto perquè sé que encara puc esgarrapar alguns segons a un bon crono.
Finalment faig 1h25:28. Bona marca pel perfil que té.
Ara bé, no consto enllloc a la classificació perquè HE PERDUT EL XIP!!! No hi ha opcions de recuperar-lo. Crec que el vaig perdre de passeig a Donosti. Què hi farem. Ara es tracta de comprar un de nou (de fet ja me l'han guardat) per poder participar en les properes competicions.
Per un altre any quedarà la marca oficial...
Gran cursa de l'Ernest (1h35 justos) sortint d'una lesió, impressionat Jon (1h1120, 81è de la general, 58è de la categoria i quart dels de la Lliga Championchip) tot i haver pasat un virus, que també tenia la gran Ro, 1h41:22, 93ena de la categoria i que podria haver donat més encara. Molt bé Juan Carlos, 1h43:17. Jo hagués quedat el 1632 de la general de 19675 acabats. Més que satisfet

martes, 8 de noviembre de 2011

Behovia-San Sebastian LA PRÈVIA

Tres setmanes després de la Mitja del Mediterrani i quatre de la "bogeria" de la Barcelona Garmin Triatló, toca una prova planificada des de fa ja molts mesos. Es tracta d'una de les curses més emblemàtiques del calendari atlètic estatal, la Behovia-San Sebastian. Curiós, el nom d'aquesta prova, ja que Behovia és un barri de la ciutat d'Irun, per tant la cursa no uneix "oficialment" Irun amb Sant Sebastià.
Curiositats a banda, els 20 quilòmetres, aproximadament, que separen les dues poblacions són tot un repte per al més de 20.000 corredors que hi participen. Uff! Només a la Cursa de Bombers havia estat amb tanta gent a la vegada. La sort és que hi ha un munt de sortides planificades i separades que permeten, en teoria, ni molestar ni que et molestin gaire. Ja ho veurem això.
El perfil de la cursa, amb les dues pujades importantes que s'han de fer, és exigent. La primera muntanya que es fa és la de Gaintxurizketa, 80 metres d'altura i 70 de desnivell en dos quilòmetres, del 6 al 8. El segon "sostre" és Mirakruz, a uns 50 metres, però que s'ha de pujar des de nivell de mar, del quilòmetres 16 al 17. El millor de tot és que la part final és de baixada i plana, el que s'agrairà, evidentment. El problema pot estar en el vent, que segons sembla, podria ser fort. A veure si tenim sort i no hi bufa gaire.
El cas és que tinc moltes ganes de fer aquesta cursa perquè encara que m'he preparat per fer una bona marca no tinc gens clar què faré en aquesta cursa. Vull dir, sí que tinc la intenció de córrer, digue-m'ho així, bastant al límit de les meves possibilitats, però si no m'acabo de trobar bé, si em ve més de gust anar més tranquil, no em suposarà cap trauma. Vull gaudir de la cursa, de l'ambient, que diuen que és espectacular i, aprofitant l'avinentesa, vull descobrir una ciutat que tothom diu que és molt maca. Per tant, la cursa serà, aquesta vegada, una excusa fantàstica per fer turisme. A més, anirem a dormir a casa d'uns familiars del Juan Carlos, amb la qual cosa el cost econòmic serà molt menor i agraït. Sortim divendres i tornarem dilluns.
A més a més, no seré l'únic integrant de l'Ashi Running present a Donosti. El nostre capi, l'Ernest, hi va també, tot i que surt d'una lesió i vol gaudir de la prova. El Jon, en canvi, té moltes ganes a aquesta cursa i de ben segur que estarà allà dalt a la classificació. A més, corre no exactament a casa, perquè ell és de Gasteiz (Vitòria), però gairebé. Romana també hi participa i és una experta en mitges que està en un gran moment de forma. Tot i el nivell, segur que ho donarà tot i ho farà molt bé.