jueves, 29 de diciembre de 2011

L'ÚLTIMA CURSA DE L'ANY. Cursa dels Nassos: Objectiu, sub38

Ja fa temps (bé, no tant, només dos o tres anys) que decideixo acabar l'any participant en una cursa. La Cursa dels Nassos ha estat sempre l'opció triada per comoditat, ja que l sortida i arribada estan ben a prop del meu lloc de feina. Normalment ha coincidit en un dia laborable per a mi i pràcticament era acabar de treballar, canviar-me i sortir corrents (mai millor dit) cap a la sortida. L'any passat, aquí en teniu la crònica, vaig aconseguir la que llavors era la segona millor marca personal (38:39).
Aquest any el 31 de desembre és dissabte i caldrà venir expressament, però n'hi ha un bon grapat de raons per apropar-me fins a Barcelona, començant per l'objectiu, baixar de 38 minuts. Em trobo bé, em noto fort, el circuit i l'hora són adients, però totes aquestes bones perspectives cal reflectir-les i fer-les realitat aquest dissabte. No "m'espanta" la responsabilitat ni la pressió que m'estic posant perquè em veig amb cor de fer-ho i, si finalment no és així, potser caurà en un altre moment. Caldrà regular bé, em començo a conèixer més encara, però cal saber rodar a uns ritmes que fins ara no m'eren gaire habituals. Bona part de l'equip Ashi Running, finsa 13, hi serem allà per córrer. El Juan Carlos i el David també vindran i s'han apuntat 10.000 en una cursa ràpida i que, en teoria, tindrà dues sortides diferenciades. Veurem com es dóna. El que està clar és que és una molt bona forma d'acabar l'any, just abans del sopar i de la Nit de Cap d'Any.

Bona sortida i entrada d'any i fins el 2012!!!

martes, 27 de diciembre de 2011

SANT SILVESTRE DEL MASNOU 2011 Curta de quilòmetres, però bon temps

Les anomenades "Sansi" s'estan convertint, malauradament, en una repetició any rere any, edició rere edició, sigui on sigui (Lloret, Viladecans o El Masnou) en curses curtes, més curtes del què marca el quilometratge oficial (5 quilòmetres). Quan passa en una cursa concreta, es pot entendre. Quan és habitual i veus que l'organització no fa canvis, penses que potser és una estratègia perquè la gent s'apunti, ja que es pot tenir la impressió de que són molt ràpides. Penso que els atletes populars som més que una màquina de fer diners i ens agrada córrer per córrer, per superar-nos, o per quedar en millor posició, però també ens agrada fer les distàncies que volem fer. De la mateixa manera que ens "enfadem" si una cursa fa més metres del compte, fem el mateix si és més curta. I aquesta ho és d'uns 150 metres, que en una cursa de 5km no és poc.
Però bé, independentment d'això, i de la gentada que hi havia, i de no acomplir els horaris, i d'una sortida caòtica, la resta, bé...
Semblaria una cursa per no tornar-hi mai més, perquè tot sembla negatiu. Però la gent, l'ambient, les ganes de córrer per aquestes dates, la distància, poc habitual encara que incorrecta. Fa gràcia. Ja veurem si repetim, però fa gràcia participar-hi.
I més, si tens la sort de trobar-te bé, com és el meu cas. Era un bon test per a l'objectiu real d'aquest final d'any, que és la cursa dels Nassos. Però feia gràcia aconseguir un bon temps en aquests teòrics 5km.
I més amb la bona gent de l'equip Ashi. Romana i Sònia en categoria femenia, els nens de la Sònia i el Paco (el Xavier i el Pol) en la infantil, i el mateix Paco, l'Ernest i jo en la masculina.
 
Primer van participar els nens. Després, les dones (Ro, fantàstica, 20:24, 27a de la general, però 6a de la categoria i primera de la categoria de les dues Sansis, amb premi inclòs, i Sònia, amb uns increïbles també 21:03, 38a  de la general i 13a de la categoria).
I nosaltres, després, amb caiguda a la sortida, caos i dificultats per trobar el ritme en els primers metres. Jo veia el Paco allà davant i no m'atrevia a apretar més. Veia el temps i estàvem per sota de 3:30. No tenia molt clar el ritme, però pensava que era massa. Tot i això, el primer quilòmetre em va sortir a 3:36 (amb avançaments inclosos a l'inici) i el segon, a 3:33. Crec que teníem el vent a favor, perquè després va haver-hi una petita devallada (3:43 al km 3) el que em feia dubtar de quina estratègia seguir, però tenint en compte que només quedaven 2 quilòmetres calia apretar. Vaig trobar el Paco pel camí, no sé ben bé en quin km. Va ser en la part de la sorra, abans de fer un gir de 180º, que el pobre Ernest va patir després perquè va relliscar...
Vaig preguntar al Paco com anava i em va dir que tirés. Li vaig fer cas i em va sortir el km 4 a 3:41, més aprop del que jo pensava que faria. Només quedava un quilòmetre. En realitat menys. Tenia molt clar que calia anar a mort i així va ser. Últim parcial (no últim km, a 3:28).

Content pels oficials 17:25, que en 5km serien aproximadament 17:55. Independentment de la distància, bon crono i bon test per a Nassos. Crec que ja sé on anirem a parar, o què buscarem el dia 31...
El Paco va entrar immediament després (17:31) i no gaire lluny l'Ernest (17:55). Fantàstics tots 3.

Resultats aquí:
Temps: 17:25
94è de 1200? (hi ha més de 1000, segur)
27è de la categoria



martes, 20 de diciembre de 2011

PRÈVIA SANT SILVESTRE MASNOU

32a Sant Silvestre del Masnou. Aquesta cursa de 5 quilòmetres va camí de convertir-se per a mi, amb només una participació, en una "clàssica". Per què? Doncs perquè fa gràcia el fet de competir un dia com el 26 de gener, Sant Esteve, tot i que jo no sempre tinc festa.

5km és un "plis". Un "plis" més ràpid per alguns i una mica menys per uns altres. L'any passat (cliqueu aquí  si voleu llegir la crònica) vaig fer uns "estratsofèrics" 18:08, que no corresponen al quilometratge real. Per tant, si m'apropés a aquest crono estaria molt més que content perquè estem parlant d'una mitjana per quilòmetre de 3:38.
Ja veurem perquè el meu objectiu està centrat en la cursa dels Nassos i en aquest intent de fer menys de 38 minuts. Serà una bona sessió d'entrenament de qualitat de cara a la cursa de la setmana següent.

lunes, 19 de diciembre de 2011

MITJA DE VILANOVA. NOVA MMP:1h23:41

Potser és una mica lleig dir-ho, però està clar que estic bé de forma. Mai no m'havia trobat tan bé competint. En tres setmanes he rebaixat les meves marques de 10k (38:12, 15 segons menys que l'anterior) i mitja marató en dues ocasions. Primer a Mataró, 1h24:32, gairebé dos minuts menys que l'anterior. I ara, a Vilanova, 1h23:41, prop d'un minut menys. Estic eufòric, tot s'ha de dir.
Com deia a la prèvia de la cursa, la mitja de Vilanova m'agafava una mica a contrapeu. Després de la mitja de Mataró, vaig estar uns dies fora, vaig entrenar una mica menys amb viatge llarg en cotxe inclòs, i no tenia molt clar què podia fer. Però és cert que em trobava bé de forma.
Vam arribar a Vilanova una mica justos de temps. No vaig veure l'Enric, company d'equip, i vaig pensar que potser ens veuríem després. El temps, just, però suficent, tot i això, per recollir dorsal, escalfar una miqueta (no gaire, tal com m'agrada a mi) i anar cap a la sortida amb certa celeritat. El Juan Carlos i el David anaven amb objectius ben diferents i només començar vaig intentar buscar el ritme més adequat. L'estratègia era clara: a tot gas per si el cos aguantava. Havia pensat sortir a 3:55 i els primers quilòmetres, amb alguna irregularitat per pujades i baixades, es va acomplir. 19:38 al km 5 i 39:05 al 10.


Per la zona del passeig, al fons

El recorregut, tot i que el coneixia d'altres edicions (i era el mateix), em va sorprendre positivament. Després de la doble entrada al parking del port de Vilanova, la sortida per la rambla i la sortida del poble em van fer recordar el tram final recta-tobogan. Uff! Per moments, tot i haver complert els objectius intermitjos, començava a pensar que no tornaria a caure el rècord. Havia de continuar per sota de 4 minuts o molt a prop. Mentalment anava calculant i recalculant ritmes i en el 15 feia 59:15 segons el meu Fore, 59:30 aprox segons la distància oficial. A partir del quilòmetre 18 pensava que hi havia una pujada llarga, però no va ser fins gairebé el 20. Llavors em trobava pletòric perquè sabia que molt malament ho havia de fer per no baixar d'1h24. Dit i fet. Analitzant després, la mitjana que queda és de 3:57 el quilòmetre. No ho hagués pensat fa un temps quan baixar de 4' el km era una quimera...

Temps real: 1h23:41
Posició: 61/1265 28è de la categoria
Punts Championchip: 86,54 (la millor puntuació mai aconseguida per mi


Els dos companys amb els que vaig anar van fer també dues grans carreres. El David, MMP, amb 1h38:56 (va baixar en més de 3 minuts l'anterior marca) i el Juan Carlos, amb 1h44:00 exactes no va fer-ho per poc. L'Enric, que acompanyava a un amic, s'ho va prendre amb la calma, una mica més de dues hores.

miércoles, 14 de diciembre de 2011

PRÈVIA MITJA DE VILANOVA 2011

Aquesta cursa està una mica enmig de tot. Em van apuntar (l'amic Juan Carlos) quan en principi no podia córrer la mitja de Mataró, però afortunadament vaig poder prendre-hi part. Per tant, ara aquests 21 quilòmetres no sé ben bé com afrontar-los. En teoria no m'aniria gaire bé anar a tot gas perquè el 31 tinc un objectiu més ambiciós a la Cursa dels Nassos, de 10km. A més a més, el dia 26 em fa gràcia competir a tot rendiment a la Sant Silvestre del Masnou, una cursa de 5 quilòmetres.
Això evitaria, en principi, pensar en una marca ni tan sols propera a la que vaig fer a Mataró (1h24:32). Per tant, si fes 1h26 o 1h27 n'estaria plenament satisfet.

Però és clar, ara mateix em noto bé de forma, i la propera mitja no és fins el febrer, a no ser que em decanti per fer Sitges o Terrassa, cosa que per ara no contemplo, ja que tindré uns dies de festa després de Nadal (sóc així de "raro").

Per tant, no descarto sortir al màxim i veure com vaig. Que em noto bé, continuaré, que no, afluixaré. La marca ja està aconseguida. El que vingui serà un regal. Descarto una opció que era fer-la amb el Juan Carlos, o amb el David, a un ritme més còmode per a mi. Com a mínim intentaré esgarrapar alguns punts per a la Lliga Championchip.

lunes, 5 de diciembre de 2011

MITJA DE MATARÓ. Nova MMP 1h24:32



L'estat de satisfacció (i en cert sentit d'incredulitat) que m'envolta és enorme. Fa un temps apropar-me als 3:50 per quilòmetre i, conseqüentment, als 38 minuts en 10km em suposava un esforç terrible i gairebé inabastable. La setmana passada vaig fer 38:12 amb la sensació de que el sub38 estava a tocar.
Una setmana després, la mitja marató de Mataró m'ha permès aconseguir una altra fita fins fa poc força llunyana, baixar de l'1h25, concretament 1h24:32.
Anem a pams. L'equip havia quedat aviat per recollir dorsals, però jo ja el tenia i, per variar, em vaig permetre "el luxe" d'arribar una mica més tard.


Tot i això, vaig tenir temps de fer un escalfament tranquil, amb temps, petant la xerrada.




Semblava que faria fred, però després tot va canviar. A poc de començar la cursa, foto d'equip i cap a la sortida!
De l'equip, dels companys més propers pel qua fa a marques, el Paco tenia objectius més ambiciosos que el meus i el Rafa, en teoria, es quedava una mica enrere, per tant tocava intentar aconseguir marca sol, però a casa, que és un punt important ja que el recorregut m'era força conegut.
L'estratègia era clara. Apretar els primers 5 quilòmetres per guanyar temps, aguantar a la part mitja de la cursa, la més plana, i potser perdre una mica en la pujada final. Teòricament es podia fer, però la realitat n'és una altra.
Els primers quilòmetres van sortir bé, molt bé. Ràpids, potser massa ràpids, però dins de l'estratègia. 19:17 al km 5. Bé. El segon parcial s'havia de quadrar bastant bé per seguir optant a marca. 20:03 per un temps al km 10 de 39:20. Uff, pensava. Aquest és un molt bon registre per un 10.000, però cal doblar gairebé per fer marca en la mitja.
Els següents quilòmetres, ja a la nacional i amb un vent enutjós, van ser els pitjors, pel que fa a sensacions, també en temps perquè el parcial fins el 15 va ser de 20:27 (a 4:05). En aquest moment em vaig prendre un gel per veure si reaccionava o no. No tenia bones sensacions. Em feia la impressió que anava massa lent (mirava el Fore i a vegades em surtia un ritme de 4:10 que pensava que feia perillar el resultat final).
No sé si va ser el gel, o les ganes, les cames o el cap, però els següents quilòmetres els vaig anar fent a un ritme relativament millor, sobretot cap al final (el quilòmetre 19 em va sortir a 3:58). Calia apretar perquè el quilòmetre i mig final havien de ser demolidors. La famosa pujada. Es va fer dura i no em va quedar una mitjana gaire reeixida. Vaig pujar a 4:30-4:35, però tothom anava molt just de forces. Petita recuperació i vinga, un quilòmetre més per arribar al final. Ja feia els meus càlculs i sabia que l'1h 25 queia.
L'alegria de veure la Maite amb la Cristina, el Juan Carlos i la Mari Ángeles al costat de l'arribada, més el meu cosí Sergio (que havia participat en la "marató escolar") amb el meu pare em van encoratjar encara més.
Després vaig veure el Ricardo, el Rafa, que també va fer marca personal, igual que el Paco, i després la resta de l'equip, amb millors marques del Pere i la Sònia... i el podi de la Sílvia!!! Primera de la categoria (entre 20 i 30 anys). Ens vam enterar tard, vaja amfitrions, i no tenim foto... Primera cursa amb nosaltres i amb la nova equipació i queda primera, vaja crack. Els meus números:

Temps: 1h24:32
Parcials: 19:17-20:03 (39:20)-20:27 (59:46)-20:25 (1h20:11)
Posició final: 134/1856 (per categoria 79/731)



jueves, 1 de diciembre de 2011

PRÈVIA MMM (Mitja Marató Mataró)

Mitja Marató de Mataró. Sembla un joc de paraules, però és el que té viure en una ciutat amb aquest nom. El mataroní maratonià disputarà per segon any consecutiva la mitja del seu poble/ciutat. De fet, l'entrenament que he seguit fins ara tenia com a objectiu arribar en forma a aquesta cursa. En tinc ganes i li tinc ganes a aquests 21 quilòmetres i 98 metres.

L'any passat (aquí teniu la crònica per si voleu llegir-la) em va permetre baixar la meva marca, llavors 1h28:01, i va ser l'inici d'una devallada fins l'1h26:16 que vaig fer a Calella el mes de març de 2011. Ara, m'agradaria tornar a baixar la millor marca, però no serà fàcil. La meva idea és apropar-me a l'1h25:00. Uff!!! Són paraules majors perquè significa anar tota l'estona (de mitjana, és clar) a 4:00 el km. Fins no fa tant, amb prou feines feia aquesta marca en els 10 quilòmetres. A l'inici de la temporada també acostumo a tenir aquests temps. Però vinc de fer 3:49 per quilòmetre a la Jean Bouin i s'ha de ser ambiciós.

Tot i això, depenent de com em trobi buscaré un crono o un altre. Però l'estratègia, a Mataró, no pot ser una altra que anar "a tope" els primers 5 quilòmetres (la majoria d'ells de baixada o rectes) i guanyar un minutet per buscar el ritme al voltant dels 4 minuts per quilòmetre entre el 5 i el 19. Després arriba "LA PUJADA", 500 metres de patiment per acabar amb un perfil no pla, però força assequible. Els últims 300-400 metres sí que són més planets. Sembla fàcil i el camí el tinc al cap. Ara cal que les cames responguin. Amb bona part de l'equip participant serà un plaer intentar donar-ho tot a la meva ciutat.