lunes, 11 de abril de 2011

CURSA DE BOMBERS 2011 Bé, però no molt bé

No puc dir que no estigui content. 38'49" és una marca molt bona (de fet, és la meva tercera millor marca personal, i el millor registre de l'any), PERÒ ("There's always a but", que dirien els anglesos) em queda una sensació agredolça de poder haver fet una mica més. Però el cert és que no vaig poder. Les cames, el cor, el ritme. No podia i no pud dir que no vaig donar-ho tot.

El primer de tot va ser un ensurt d'aquells enormes i que a punt van estar d'aigualir-me la cursa. Quan entràvem a Barcelona m'enrecordo que m'he deixat la polsera del temps del calaix a casa. Aghhh!!! Havíem sortit un pèl tard, però no podia arribar i no entrar en el meu calaix. Hagués estat un desastre de cursa. Per tant, mitja volta i a veure si hi ha sort. La va haver, gràcies en part a la Maite que va anar depressa i corrents a agafar-la a casa. Un altre cop autopista i primer objectiu (després de 90 quilòmetres en comptes de 30) aconseguit. A les 9:50 entrava al calaix.


HOMENATGE A LES "ANIMADORES", LA MARI ÁNGELES I LA MAITE

Trobo ràpidament el Rafa i el Paco, dos cracks. Un, el Rafa, que prepara la marató d'Empúries http://rafarunning.blogspot.com/
i el Paco, que està en un gran moment de forma, el Half Ironman de Calella http://fmoreno9.blogspot.com
No tinc temps d'escalfar i els nervis estan a flor de pell, però la tàctica la tenia al cap dibuixada. El Paco comença molt i molt fort, tant que costa seguir-lo. El Rafa està darrere, però jo segueixo l'estela del de Terrassa per intentar fer un bon primer quilòmetre. Va bé per córrer més tranquil després, o per enfonsar-se, com gairebé em va passar. Primer parcial, 3:36 (uff!!!). Bé, segons que guanyem. Pugem Paral·lel i el km 2 el fem en 3:47. Massa ràpid, pero les cames van bé. És clar, porto 2km!!!! Després del primer pas de control, al km 2,5 me n'adono molt clarament que aquest NO ÉS el meu ritme i li dic al Paco que tiri.

Ja en solitari intento buscar realment el meu ritme i al pas pel km 3 encara estic prou content ja que el faig en 3:58. Això pinta bé ja que hi ha un bon coixí. No comptava, però, que l'esforç de l'inici el pagaria amb escreix. En teoria tenia uns quants quilòmetres per anar a 3:50 i acabar a tope per fer millor marca personal. A mitja cursa veig que la cosa anirà molt justa (km 5 19:25).
Les cames no tiren, vaig a tope i el cos no es troba còmode. No aconsegueixo apropar-me als 3:50 de cap de les maneres ja que em surten del 5 al 8 una mitjana de 3:55. Sé que no arribaré, però ho haig de donar tot. Al km 8,5 comença la baixada de Via Laietana i és moment de deixar-se de tonteries i anar "a mort". Es nota el canvi i faig un 3:52 entre el 8 i el 9 i un fantàstic 3:35 fins el final. L'esforç és gran, i la recompensa relativament bona perquè m'he quedat a només 22 segons del rècord personal.

Ja a l'arribada em trobo amb l'Ernest, que sí que ha aconseguit MMP (39:53, ja és sub40, FELICITATS capi!!! http://runnec.blogspot.com/) ens dirigim fins el Parc de la Ciutadella on em quedat amb la resta. Les bones marques de l'equip: Jon, 34:30 i 39è de la general i Ricardo, 35:08 i 78è i Roman 36:19, 133, després d'haver fet 10è dissabte a Esplugues...quin trio de cracks, Paco fa 37:51 i MMP, igual que l'Ernest, el Dídac i la Sònia (sub 50). Els altres (Rafa, Xavi i jo mateix) fem registres d'acord amb les possibilitats i entrenaments, però tots coincidim a dir que la calor ens ha influit i que la gentada no permet aconseguir millors marques tot i ser una cursa molt ràpida.

BONA REPRESENTACIÓ DE L'ASHI RUNNING TEAM

El Juan Carlos tampoc no va fer una gran cursa (48:15), ni el Santi (49:06). El David, que retornava després d'alguns mesos d'inactivitat, bé (48:08).
EL GEST DE "DECEPCIÓ" ÉS EVIDENT, JE,JE
El curiós/negatiu per a mi va ser el tema molèsties al genoll. Durant la cursa tot va anar perfecte, cap problema i després de l'arribada, dels estiraments, vaig decidir anar a buscar el cotxe corretns, per refredar una mica i ...ah!!! quin mal al genoll. El mateix dolor. Gel al migdia, gel a la nit, però avui em fa mal fins i tot caminant... A veure si descanso i em permet continuar sense problemes. NO forçaré gens, tot i que la setmana que ve tinc la mitja de la Garrotxa...haig d'acabar-la encara que sigui a la pata coixa, que a l'arribada hi ha un pernil de regal, je, je
Esperem que tot vagi bé.

7 comentarios:

  1. Raúl, és ben bé que ja has caigut al costat fosc dels populars, aquell en què ja no ens conformem amb el que tenim i volem més i més. Ja, ja!! Bromes a part, crec que has fet una molt bona marca i potser la gentada de la cursa t'ha impedit fer-ne una altra de millor. Però vaja, ni per res del món m'imagino córrer al teu ritme i al de l'Ernest.
    I això sí, cuida't el genoll per la mitja d'Olot que el recorregut és exigent i el pernil de regal, encara que no sigui un 5J, bé s'ho val.
    Records i la meva més sincera enhorabona
    JC

    ResponderEliminar
  2. La marca es buenísima, Raúl!!! Con el calor que hacía!! Os seguí a distancia hasta el tres, ahí ya perdí tu gorra y la de Paco en la lejanía..jeje.. Salísteis a un ritmo bestial!!! Suerte con esa mitja y su jamón!! ;-)

    ResponderEliminar
  3. Moltes felicitats per la cursa d'ahir Raúl.
    Tot i el perfil aparentment favorable, ahir les condicions no eren les millors, per gentada i per culpa d'un calor important. Molta gent de nivell va "petar", i això vol dir alguna cosa.
    Jo crec sincerament que la marca d'ahir te tant mèrit com la teva MMP.
    Una abraçada!!!.

    ResponderEliminar
  4. És la primera vegada que entro a aquest blog, i veig que coincidim a algunes curses, però que tu no te'n perds ni una!

    Bona marca! Massa calor per millorar, ja hi hauran altres curses per seguir amb la progressió...

    Enhorabona!

    http://guixerunner.blogspot.com/

    ResponderEliminar
  5. De la carrera de ayer sólo recuerdo dos cosas: amarillo y calor y la verdad es que cualquiera de las dos justificaria no cumplir con una buena marca, sin embargo, el reloj del maestro no falla. ¿Por qué el mio no es suizo, habiendo hecho los mejores entrenamientos en las últimas dos semanas? Tal vez el conformismo...
    El caso es que no dejas de sorprenderme, llueva, haga calor, trazado desfavorable o tengamos helados los pelos de la nariz, siempre estás superando o rozando la mejor marca... donde está tu limite?
    Ya me contarás mañana el secreto...
    P.D. Asegurate que Olot queden jamones para mi... ja ja ja

    ResponderEliminar
  6. Gràcies a tots. La veritat és que, analitzant ara el resultat de la cursa i "l'entorn" de la mateixa, ja estic més convençut de que ha estat una gran marca i una gran cursa. Segurament en condicions normals hagués fet un millor crono. Potser hauria de canviar el títol de l'entrada!!!

    ResponderEliminar
  7. Hola Raúl... per part meva també va ser un plaer compartir cursa amb tu. El sub38' el tens a les teves cames, estic convençut d'això, al igual que en Rafa. Potser vas arribar massa estresat a la sortida amb tot el tema de la polsera i per fer una cursa a tope has de estar molt concentrat, poder escalfar bé i preparar-te psicològicamente (és la meva opinió). Està clar que les condicions ambientals no eren les més adequades. Per tant jo també penso que no vas fer una mala cursa. Ens veiem i guarda una mica del pernil de la Garrotxa per la penya del team. Cuida't aquest genoll. Una abraçada.

    ResponderEliminar