jueves, 29 de diciembre de 2011

L'ÚLTIMA CURSA DE L'ANY. Cursa dels Nassos: Objectiu, sub38

Ja fa temps (bé, no tant, només dos o tres anys) que decideixo acabar l'any participant en una cursa. La Cursa dels Nassos ha estat sempre l'opció triada per comoditat, ja que l sortida i arribada estan ben a prop del meu lloc de feina. Normalment ha coincidit en un dia laborable per a mi i pràcticament era acabar de treballar, canviar-me i sortir corrents (mai millor dit) cap a la sortida. L'any passat, aquí en teniu la crònica, vaig aconseguir la que llavors era la segona millor marca personal (38:39).
Aquest any el 31 de desembre és dissabte i caldrà venir expressament, però n'hi ha un bon grapat de raons per apropar-me fins a Barcelona, començant per l'objectiu, baixar de 38 minuts. Em trobo bé, em noto fort, el circuit i l'hora són adients, però totes aquestes bones perspectives cal reflectir-les i fer-les realitat aquest dissabte. No "m'espanta" la responsabilitat ni la pressió que m'estic posant perquè em veig amb cor de fer-ho i, si finalment no és així, potser caurà en un altre moment. Caldrà regular bé, em començo a conèixer més encara, però cal saber rodar a uns ritmes que fins ara no m'eren gaire habituals. Bona part de l'equip Ashi Running, finsa 13, hi serem allà per córrer. El Juan Carlos i el David també vindran i s'han apuntat 10.000 en una cursa ràpida i que, en teoria, tindrà dues sortides diferenciades. Veurem com es dóna. El que està clar és que és una molt bona forma d'acabar l'any, just abans del sopar i de la Nit de Cap d'Any.

Bona sortida i entrada d'any i fins el 2012!!!

martes, 27 de diciembre de 2011

SANT SILVESTRE DEL MASNOU 2011 Curta de quilòmetres, però bon temps

Les anomenades "Sansi" s'estan convertint, malauradament, en una repetició any rere any, edició rere edició, sigui on sigui (Lloret, Viladecans o El Masnou) en curses curtes, més curtes del què marca el quilometratge oficial (5 quilòmetres). Quan passa en una cursa concreta, es pot entendre. Quan és habitual i veus que l'organització no fa canvis, penses que potser és una estratègia perquè la gent s'apunti, ja que es pot tenir la impressió de que són molt ràpides. Penso que els atletes populars som més que una màquina de fer diners i ens agrada córrer per córrer, per superar-nos, o per quedar en millor posició, però també ens agrada fer les distàncies que volem fer. De la mateixa manera que ens "enfadem" si una cursa fa més metres del compte, fem el mateix si és més curta. I aquesta ho és d'uns 150 metres, que en una cursa de 5km no és poc.
Però bé, independentment d'això, i de la gentada que hi havia, i de no acomplir els horaris, i d'una sortida caòtica, la resta, bé...
Semblaria una cursa per no tornar-hi mai més, perquè tot sembla negatiu. Però la gent, l'ambient, les ganes de córrer per aquestes dates, la distància, poc habitual encara que incorrecta. Fa gràcia. Ja veurem si repetim, però fa gràcia participar-hi.
I més, si tens la sort de trobar-te bé, com és el meu cas. Era un bon test per a l'objectiu real d'aquest final d'any, que és la cursa dels Nassos. Però feia gràcia aconseguir un bon temps en aquests teòrics 5km.
I més amb la bona gent de l'equip Ashi. Romana i Sònia en categoria femenia, els nens de la Sònia i el Paco (el Xavier i el Pol) en la infantil, i el mateix Paco, l'Ernest i jo en la masculina.
 
Primer van participar els nens. Després, les dones (Ro, fantàstica, 20:24, 27a de la general, però 6a de la categoria i primera de la categoria de les dues Sansis, amb premi inclòs, i Sònia, amb uns increïbles també 21:03, 38a  de la general i 13a de la categoria).
I nosaltres, després, amb caiguda a la sortida, caos i dificultats per trobar el ritme en els primers metres. Jo veia el Paco allà davant i no m'atrevia a apretar més. Veia el temps i estàvem per sota de 3:30. No tenia molt clar el ritme, però pensava que era massa. Tot i això, el primer quilòmetre em va sortir a 3:36 (amb avançaments inclosos a l'inici) i el segon, a 3:33. Crec que teníem el vent a favor, perquè després va haver-hi una petita devallada (3:43 al km 3) el que em feia dubtar de quina estratègia seguir, però tenint en compte que només quedaven 2 quilòmetres calia apretar. Vaig trobar el Paco pel camí, no sé ben bé en quin km. Va ser en la part de la sorra, abans de fer un gir de 180º, que el pobre Ernest va patir després perquè va relliscar...
Vaig preguntar al Paco com anava i em va dir que tirés. Li vaig fer cas i em va sortir el km 4 a 3:41, més aprop del que jo pensava que faria. Només quedava un quilòmetre. En realitat menys. Tenia molt clar que calia anar a mort i així va ser. Últim parcial (no últim km, a 3:28).

Content pels oficials 17:25, que en 5km serien aproximadament 17:55. Independentment de la distància, bon crono i bon test per a Nassos. Crec que ja sé on anirem a parar, o què buscarem el dia 31...
El Paco va entrar immediament després (17:31) i no gaire lluny l'Ernest (17:55). Fantàstics tots 3.

Resultats aquí:
Temps: 17:25
94è de 1200? (hi ha més de 1000, segur)
27è de la categoria



martes, 20 de diciembre de 2011

PRÈVIA SANT SILVESTRE MASNOU

32a Sant Silvestre del Masnou. Aquesta cursa de 5 quilòmetres va camí de convertir-se per a mi, amb només una participació, en una "clàssica". Per què? Doncs perquè fa gràcia el fet de competir un dia com el 26 de gener, Sant Esteve, tot i que jo no sempre tinc festa.

5km és un "plis". Un "plis" més ràpid per alguns i una mica menys per uns altres. L'any passat (cliqueu aquí  si voleu llegir la crònica) vaig fer uns "estratsofèrics" 18:08, que no corresponen al quilometratge real. Per tant, si m'apropés a aquest crono estaria molt més que content perquè estem parlant d'una mitjana per quilòmetre de 3:38.
Ja veurem perquè el meu objectiu està centrat en la cursa dels Nassos i en aquest intent de fer menys de 38 minuts. Serà una bona sessió d'entrenament de qualitat de cara a la cursa de la setmana següent.

lunes, 19 de diciembre de 2011

MITJA DE VILANOVA. NOVA MMP:1h23:41

Potser és una mica lleig dir-ho, però està clar que estic bé de forma. Mai no m'havia trobat tan bé competint. En tres setmanes he rebaixat les meves marques de 10k (38:12, 15 segons menys que l'anterior) i mitja marató en dues ocasions. Primer a Mataró, 1h24:32, gairebé dos minuts menys que l'anterior. I ara, a Vilanova, 1h23:41, prop d'un minut menys. Estic eufòric, tot s'ha de dir.
Com deia a la prèvia de la cursa, la mitja de Vilanova m'agafava una mica a contrapeu. Després de la mitja de Mataró, vaig estar uns dies fora, vaig entrenar una mica menys amb viatge llarg en cotxe inclòs, i no tenia molt clar què podia fer. Però és cert que em trobava bé de forma.
Vam arribar a Vilanova una mica justos de temps. No vaig veure l'Enric, company d'equip, i vaig pensar que potser ens veuríem després. El temps, just, però suficent, tot i això, per recollir dorsal, escalfar una miqueta (no gaire, tal com m'agrada a mi) i anar cap a la sortida amb certa celeritat. El Juan Carlos i el David anaven amb objectius ben diferents i només començar vaig intentar buscar el ritme més adequat. L'estratègia era clara: a tot gas per si el cos aguantava. Havia pensat sortir a 3:55 i els primers quilòmetres, amb alguna irregularitat per pujades i baixades, es va acomplir. 19:38 al km 5 i 39:05 al 10.


Per la zona del passeig, al fons

El recorregut, tot i que el coneixia d'altres edicions (i era el mateix), em va sorprendre positivament. Després de la doble entrada al parking del port de Vilanova, la sortida per la rambla i la sortida del poble em van fer recordar el tram final recta-tobogan. Uff! Per moments, tot i haver complert els objectius intermitjos, començava a pensar que no tornaria a caure el rècord. Havia de continuar per sota de 4 minuts o molt a prop. Mentalment anava calculant i recalculant ritmes i en el 15 feia 59:15 segons el meu Fore, 59:30 aprox segons la distància oficial. A partir del quilòmetre 18 pensava que hi havia una pujada llarga, però no va ser fins gairebé el 20. Llavors em trobava pletòric perquè sabia que molt malament ho havia de fer per no baixar d'1h24. Dit i fet. Analitzant després, la mitjana que queda és de 3:57 el quilòmetre. No ho hagués pensat fa un temps quan baixar de 4' el km era una quimera...

Temps real: 1h23:41
Posició: 61/1265 28è de la categoria
Punts Championchip: 86,54 (la millor puntuació mai aconseguida per mi


Els dos companys amb els que vaig anar van fer també dues grans carreres. El David, MMP, amb 1h38:56 (va baixar en més de 3 minuts l'anterior marca) i el Juan Carlos, amb 1h44:00 exactes no va fer-ho per poc. L'Enric, que acompanyava a un amic, s'ho va prendre amb la calma, una mica més de dues hores.

miércoles, 14 de diciembre de 2011

PRÈVIA MITJA DE VILANOVA 2011

Aquesta cursa està una mica enmig de tot. Em van apuntar (l'amic Juan Carlos) quan en principi no podia córrer la mitja de Mataró, però afortunadament vaig poder prendre-hi part. Per tant, ara aquests 21 quilòmetres no sé ben bé com afrontar-los. En teoria no m'aniria gaire bé anar a tot gas perquè el 31 tinc un objectiu més ambiciós a la Cursa dels Nassos, de 10km. A més a més, el dia 26 em fa gràcia competir a tot rendiment a la Sant Silvestre del Masnou, una cursa de 5 quilòmetres.
Això evitaria, en principi, pensar en una marca ni tan sols propera a la que vaig fer a Mataró (1h24:32). Per tant, si fes 1h26 o 1h27 n'estaria plenament satisfet.

Però és clar, ara mateix em noto bé de forma, i la propera mitja no és fins el febrer, a no ser que em decanti per fer Sitges o Terrassa, cosa que per ara no contemplo, ja que tindré uns dies de festa després de Nadal (sóc així de "raro").

Per tant, no descarto sortir al màxim i veure com vaig. Que em noto bé, continuaré, que no, afluixaré. La marca ja està aconseguida. El que vingui serà un regal. Descarto una opció que era fer-la amb el Juan Carlos, o amb el David, a un ritme més còmode per a mi. Com a mínim intentaré esgarrapar alguns punts per a la Lliga Championchip.

lunes, 5 de diciembre de 2011

MITJA DE MATARÓ. Nova MMP 1h24:32



L'estat de satisfacció (i en cert sentit d'incredulitat) que m'envolta és enorme. Fa un temps apropar-me als 3:50 per quilòmetre i, conseqüentment, als 38 minuts en 10km em suposava un esforç terrible i gairebé inabastable. La setmana passada vaig fer 38:12 amb la sensació de que el sub38 estava a tocar.
Una setmana després, la mitja marató de Mataró m'ha permès aconseguir una altra fita fins fa poc força llunyana, baixar de l'1h25, concretament 1h24:32.
Anem a pams. L'equip havia quedat aviat per recollir dorsals, però jo ja el tenia i, per variar, em vaig permetre "el luxe" d'arribar una mica més tard.


Tot i això, vaig tenir temps de fer un escalfament tranquil, amb temps, petant la xerrada.




Semblava que faria fred, però després tot va canviar. A poc de començar la cursa, foto d'equip i cap a la sortida!
De l'equip, dels companys més propers pel qua fa a marques, el Paco tenia objectius més ambiciosos que el meus i el Rafa, en teoria, es quedava una mica enrere, per tant tocava intentar aconseguir marca sol, però a casa, que és un punt important ja que el recorregut m'era força conegut.
L'estratègia era clara. Apretar els primers 5 quilòmetres per guanyar temps, aguantar a la part mitja de la cursa, la més plana, i potser perdre una mica en la pujada final. Teòricament es podia fer, però la realitat n'és una altra.
Els primers quilòmetres van sortir bé, molt bé. Ràpids, potser massa ràpids, però dins de l'estratègia. 19:17 al km 5. Bé. El segon parcial s'havia de quadrar bastant bé per seguir optant a marca. 20:03 per un temps al km 10 de 39:20. Uff, pensava. Aquest és un molt bon registre per un 10.000, però cal doblar gairebé per fer marca en la mitja.
Els següents quilòmetres, ja a la nacional i amb un vent enutjós, van ser els pitjors, pel que fa a sensacions, també en temps perquè el parcial fins el 15 va ser de 20:27 (a 4:05). En aquest moment em vaig prendre un gel per veure si reaccionava o no. No tenia bones sensacions. Em feia la impressió que anava massa lent (mirava el Fore i a vegades em surtia un ritme de 4:10 que pensava que feia perillar el resultat final).
No sé si va ser el gel, o les ganes, les cames o el cap, però els següents quilòmetres els vaig anar fent a un ritme relativament millor, sobretot cap al final (el quilòmetre 19 em va sortir a 3:58). Calia apretar perquè el quilòmetre i mig final havien de ser demolidors. La famosa pujada. Es va fer dura i no em va quedar una mitjana gaire reeixida. Vaig pujar a 4:30-4:35, però tothom anava molt just de forces. Petita recuperació i vinga, un quilòmetre més per arribar al final. Ja feia els meus càlculs i sabia que l'1h 25 queia.
L'alegria de veure la Maite amb la Cristina, el Juan Carlos i la Mari Ángeles al costat de l'arribada, més el meu cosí Sergio (que havia participat en la "marató escolar") amb el meu pare em van encoratjar encara més.
Després vaig veure el Ricardo, el Rafa, que també va fer marca personal, igual que el Paco, i després la resta de l'equip, amb millors marques del Pere i la Sònia... i el podi de la Sílvia!!! Primera de la categoria (entre 20 i 30 anys). Ens vam enterar tard, vaja amfitrions, i no tenim foto... Primera cursa amb nosaltres i amb la nova equipació i queda primera, vaja crack. Els meus números:

Temps: 1h24:32
Parcials: 19:17-20:03 (39:20)-20:27 (59:46)-20:25 (1h20:11)
Posició final: 134/1856 (per categoria 79/731)



jueves, 1 de diciembre de 2011

PRÈVIA MMM (Mitja Marató Mataró)

Mitja Marató de Mataró. Sembla un joc de paraules, però és el que té viure en una ciutat amb aquest nom. El mataroní maratonià disputarà per segon any consecutiva la mitja del seu poble/ciutat. De fet, l'entrenament que he seguit fins ara tenia com a objectiu arribar en forma a aquesta cursa. En tinc ganes i li tinc ganes a aquests 21 quilòmetres i 98 metres.

L'any passat (aquí teniu la crònica per si voleu llegir-la) em va permetre baixar la meva marca, llavors 1h28:01, i va ser l'inici d'una devallada fins l'1h26:16 que vaig fer a Calella el mes de març de 2011. Ara, m'agradaria tornar a baixar la millor marca, però no serà fàcil. La meva idea és apropar-me a l'1h25:00. Uff!!! Són paraules majors perquè significa anar tota l'estona (de mitjana, és clar) a 4:00 el km. Fins no fa tant, amb prou feines feia aquesta marca en els 10 quilòmetres. A l'inici de la temporada també acostumo a tenir aquests temps. Però vinc de fer 3:49 per quilòmetre a la Jean Bouin i s'ha de ser ambiciós.

Tot i això, depenent de com em trobi buscaré un crono o un altre. Però l'estratègia, a Mataró, no pot ser una altra que anar "a tope" els primers 5 quilòmetres (la majoria d'ells de baixada o rectes) i guanyar un minutet per buscar el ritme al voltant dels 4 minuts per quilòmetre entre el 5 i el 19. Després arriba "LA PUJADA", 500 metres de patiment per acabar amb un perfil no pla, però força assequible. Els últims 300-400 metres sí que són més planets. Sembla fàcil i el camí el tinc al cap. Ara cal que les cames responguin. Amb bona part de l'equip participant serà un plaer intentar donar-ho tot a la meva ciutat.

lunes, 28 de noviembre de 2011

JEAN BOUIN 2011 Millor marca personal en 10k (i de bona part de l'equip)


Amb alguns membres de l'equip després de l'arribada

Dia fantàstic pel que fa als resultats, tant en l'aspecte personal como en l'equip. A la meva millor marca personal 38:12, s'ha d'afegir la d'uns quants integrants de l'equip. Jon (33:35) 14è a la classificació i tercer de la categoria, Enric (42:10), Pere (43:12), Ro (43:42), 34ena de la general i 21a de la categoria, i Mònica (49:24). Però és que Ricardo, Paco i Sònia es van quedar a prop de les marques personals i els altres van fer una gran cursa. Un gran dia per l'Ashi Running.
Ah! I el Juan Carlos també va fer millor marca personal (45:47)

En l'aspecte personal, havia descansat molt bé la nit d'abans i tot i que el despertador va sonar a les 6:45 en diumenge, em vaig aixecar força bé. L'aparcament, arribar, tot va anar bé, i això s'agraeix. Alguns membres del "team" ja estaven allà...però no vaig ser l'últim. Bona premonició. L'escalfament, amb el Ricardo, fent una mica de la part final de la cursa, que ja havia fet fa una parell d'anys.
Prenent un gel que ens van donar abans de la sortida
Amb tot, quan vaig acabar l'escalfament era ja una mica tard i vaig anar ràpidament al calaix. Ja ni miraven el dorsal i als primers llocs es barrejaven tot tipus de corredors. Ups! Mala senyal. Tret de sortida sense gairebé adonar-me'n i som-hi, a buscar el ritme.

La cosa va començar bé. Un primer quilòmetre fort, a 3:43, per intentar buscar un lloc còmode. El perfil permetia arriscar i buscar un bon ritme d'inici perquè el final pica una mica. Els kms anaven caient amb bons parcials, entre 3:44 i 3:51 per acabar al km 5 a 19:04, a la posició 277. Sabia que no seria fàcil trobar el ritme per baixar dels 38:27 que tenia abans com a millor marca. La segona meitat és més dura, però s'endureix des de Paral·lel. Per tant, calia rebaixar segons al crono mentre el cos aguantés. I Déu n'hi do com va aguantar. A partir del km 7 m'esperava el tram final, la part més "dura" i la sentència de marca personal o només intent.

A pocs metres de l'arribada, després de la pujada
Per Paral·lel, que puja una mica, vaig aconseguir mantenir un ritme de 3:50 aprox, i l'últim quilòmetre, amb pujada pel carrer Lleida i carrers propers inclosos, es va equilibrar amb la baixada final (vaig arribar a posar-me a 3:12 en els últims 30 segons aprox.)
A la recta final, a tope!!!
Resultat final: 38:12 (MMP)
Posició: 212 de la general (de 10.000 inscrits i 8548 acabats)
211 per sexe (només la guanyadora em va superar) i 84è de la categoria.

jueves, 24 de noviembre de 2011

PRÈVIA DE LA JEAN BOUIN

www.btvnoticies.cat

És la cursa clàssica per excel·lència. 87 edicions la contemplen i aquest any arriben a aquella xifra que els xinesos consideren de bona sort, 88. Amb bona fortuna o sense, 10.000 corredors intentaran donar el millor de sí mateixos en aquesta cursa que té un recorregut de 10 quilòmetres força similar al d'altres curses barcelonines.
La diferència amb l'altres és l'altimetria que suposa la baixada inicial i la pujada final.

Això suposa que sigui una cursa per valorar si val o no la pena intentar aconseguir marca personal. Val a dir que em trobo molt bé de forma. M'he aprimat bastant, uns 6-7kg des del setembre, però no sé si he guanyat massa muscular que em permeti millorar el rendiment. En teoria, amb menys pes, més facilitat de moviments. Sí que he notat que em trobo més fi, però els últims dies he mirat entrenaments en èpoques fortes de la temporada passada i els temps no varien tant. Això vol dir que potser caldria ser prudent i esperar-me a la cursa dels Nassos que, per perfil, hora de la mateixa, i data, podria ser més adient.

Però...a qui vull enganyar? La gran majoria de nosaltres està encara amb la "marquitis" que tan bé explica l'Arcadi Alibés en el seu llibre. Les ganes de superar-se, un dels objectius pels quals un es posa les sabatilles i surt a córrer. La planificació dels entrenaments busquen l'objectiu de cadascú. I el meu, no vull dir-ho amb la boca molt gran, però seria apropar-me als 38:27, que són la meva marca personal de la Cursa de Bombers 2010. Si no és aquí, potser serà a la Cursa dels Nassos.

Serem molts els participants de l'equip presents a la clàssica barcelonina, l'Ernest, que acompanyarà al Pere per intentar fer marca, el Jon, el Ricardo, l'Enric, el Paco (a veure si fem un bon tàndem al costat d'aquest crack) i gairebé tot l'equip femení, amb la Ro, la Mònica, la Patri, la Sònia i la Iolanda (vaja equipàs!!!). Cadascú amb el seu objectiu particular, però tot amb la il·lusió que ens caracteritza. El Juan Carlos també està apuntat, a veure què en traiem.

D'altra banda, el Rafa se'n va a córrer gairebé sol (ben fet, Rafa, esgarraparàs un munt de punts a la Championchip) a la cursa de Sant Boi. Marta, Dídac, Jose i Roman aposten per la cursa CEC Collserola, en la versió de mitja marató, que tremoli la muntanya!

Sort a tots i totes. Us deixo, per si us ve de gust, un vídeo i el link amb el BTVNotícies de la presentació de la Jean Bouin que es va fer ahir dimecres i a la qual vaig assistir. Gràcies, Pol, per arribar amb temps per poder fer l'entrevista.

martes, 15 de noviembre de 2011

Behovia-San Sebastian ES OTRA HISTORIA


No sé quin producte, ni quin anunci és, però podria ser un bon titular per resumir la Behovia-San Sebastian. Realment és una cursa única, irrepetible, diferent. Tot i això, és molt difícil expressar en paraules tants sentiments, tantes emocions i tan bon ambient. A més d'haver viscut una experiència personal molt agradable amb amics.
La Behovia és diferent per molts motius, però comença amb més de 23.000 inscrits. Una bogeria. Recollir el dorsal dissabte podria semblar això mateix, una feina dantesca, però ni tan sols vaig haver de fer cua. Primera sorpresa agradable.
Dissabte vam estar tot el dia a Donostia. És una ciutat elegant, amb carrers nets i bon ambient, que es desboca amb aquesta cursa. Menjar a la ciutat és complicat, amb tot de bars i llocs per triar, però amb molts atletes i famílies allà junts. Nosaltres vam estar amb gent de la zona i això va ajudar.
Diumenge al matí, tren des de Legorreta (a uns 30km de Sant Sebastià) a les 8:13. Podem seure. Trajecte llarg (més d'una hora), amb el cosí del Juan Carlos, una "bèstia" que continua explicant amb tot luxe de detalls les qüestions més variades de la cursa. Ja ens havia explicat coses el dia abans, però durant tot el trajecte vam continuar arreplegant informació.
Sortir de l'estació d'Irun, esperar l'autobús i arribar a la zona de guardarropia ens va costar prop de 45 minuts... Crec que mai no he trigat tant en arribar a una cursa, tot i que crec també que és la que més d'hora he sortit...
La sortida era com una "ratonera". Bé, no tant. Un carrer no molt ample que s'estirava cap amunt amb més de 20.000 persones. L'organització, en aquest sentit, perfecta. Sortides amb un decalatge entre elles diferenciades per uns quants minuts que permeten sortir amb certa tranquil·litat. El meu grup, el tercer, surt a les 11:02, uns 1.500 atletes. Tot del teu mateix ritme, però cap problema per situar-te. Estic amb l'Ernest, però de seguida em diu que tiri, que ell acaba de sortir d'una lesió i anirà a un altre ritme.
Ja des de la sortida l'ambient és impressionant. Una gentada no para d'animar en tot moment. El recorregut és dur. Les contínues pujades i baixades es succeeixen. No són molt exigents, al principi, però sí que carreguen les cames. Començo amb un ritme relativament assequible, a 4:15, fins gairebé el km 6 i escaich, quan comença la pujada al Gantxurizketa. Primer tram exigent de veritat, per un carril de l'autovia. Un munt de gent animant allà dalt. Els aficionats deixen els cotxes al voral de l'autovia, a l'altra banda, per animar. El ritme baixa i s'apropa per moments als 4:50, però queda a 4:40 aprox en un parell de km. I comencen els tobogans. Pujades i baixades contínues fins arribar a Lezo. Després, el port marítim de Pasajes fins arribar als peus de Mirakruz. Uff, Mirakruz! El millor de tot és la gent perquè el port és dur, però l'animació de la gent és tal que et porten gairebé volant.
Després es tracta de dosificar perquè els 3 quilòmetres es poden fer molt llargs. Jo apreto perquè sé que encara puc esgarrapar alguns segons a un bon crono.
Finalment faig 1h25:28. Bona marca pel perfil que té.
Ara bé, no consto enllloc a la classificació perquè HE PERDUT EL XIP!!! No hi ha opcions de recuperar-lo. Crec que el vaig perdre de passeig a Donosti. Què hi farem. Ara es tracta de comprar un de nou (de fet ja me l'han guardat) per poder participar en les properes competicions.
Per un altre any quedarà la marca oficial...
Gran cursa de l'Ernest (1h35 justos) sortint d'una lesió, impressionat Jon (1h1120, 81è de la general, 58è de la categoria i quart dels de la Lliga Championchip) tot i haver pasat un virus, que també tenia la gran Ro, 1h41:22, 93ena de la categoria i que podria haver donat més encara. Molt bé Juan Carlos, 1h43:17. Jo hagués quedat el 1632 de la general de 19675 acabats. Més que satisfet

martes, 8 de noviembre de 2011

Behovia-San Sebastian LA PRÈVIA

Tres setmanes després de la Mitja del Mediterrani i quatre de la "bogeria" de la Barcelona Garmin Triatló, toca una prova planificada des de fa ja molts mesos. Es tracta d'una de les curses més emblemàtiques del calendari atlètic estatal, la Behovia-San Sebastian. Curiós, el nom d'aquesta prova, ja que Behovia és un barri de la ciutat d'Irun, per tant la cursa no uneix "oficialment" Irun amb Sant Sebastià.
Curiositats a banda, els 20 quilòmetres, aproximadament, que separen les dues poblacions són tot un repte per al més de 20.000 corredors que hi participen. Uff! Només a la Cursa de Bombers havia estat amb tanta gent a la vegada. La sort és que hi ha un munt de sortides planificades i separades que permeten, en teoria, ni molestar ni que et molestin gaire. Ja ho veurem això.
El perfil de la cursa, amb les dues pujades importantes que s'han de fer, és exigent. La primera muntanya que es fa és la de Gaintxurizketa, 80 metres d'altura i 70 de desnivell en dos quilòmetres, del 6 al 8. El segon "sostre" és Mirakruz, a uns 50 metres, però que s'ha de pujar des de nivell de mar, del quilòmetres 16 al 17. El millor de tot és que la part final és de baixada i plana, el que s'agrairà, evidentment. El problema pot estar en el vent, que segons sembla, podria ser fort. A veure si tenim sort i no hi bufa gaire.
El cas és que tinc moltes ganes de fer aquesta cursa perquè encara que m'he preparat per fer una bona marca no tinc gens clar què faré en aquesta cursa. Vull dir, sí que tinc la intenció de córrer, digue-m'ho així, bastant al límit de les meves possibilitats, però si no m'acabo de trobar bé, si em ve més de gust anar més tranquil, no em suposarà cap trauma. Vull gaudir de la cursa, de l'ambient, que diuen que és espectacular i, aprofitant l'avinentesa, vull descobrir una ciutat que tothom diu que és molt maca. Per tant, la cursa serà, aquesta vegada, una excusa fantàstica per fer turisme. A més, anirem a dormir a casa d'uns familiars del Juan Carlos, amb la qual cosa el cost econòmic serà molt menor i agraït. Sortim divendres i tornarem dilluns.
A més a més, no seré l'únic integrant de l'Ashi Running present a Donosti. El nostre capi, l'Ernest, hi va també, tot i que surt d'una lesió i vol gaudir de la prova. El Jon, en canvi, té moltes ganes a aquesta cursa i de ben segur que estarà allà dalt a la classificació. A més, corre no exactament a casa, perquè ell és de Gasteiz (Vitòria), però gairebé. Romana també hi participa i és una experta en mitges que està en un gran moment de forma. Tot i el nivell, segur que ho donarà tot i ho farà molt bé.

lunes, 24 de octubre de 2011

Mitja Marató del Mediterrani SATISFET

A punt d'arribar, mola molt la foto!!!

Quan vas corrents els pensaments flueixen i normalment les sensacions no són les millors possibles, a no ser que estiguis fent la cursa de la teva vida, o siguis un crack. A mi em passa, sovint, que no ho tinc clar i ahir només em vaig notar bé en alguns moments. Ara bé, quan ho analitzes després, comences a pair el que has fet. Ja durant el dia d'ahir vaig anar rumiant i vaig acabar pensant que els temps de la Mitja Marató del Mediterrani va ser un gran resultat: 1h27:26 és el temps final real final, tercera millor marca personal després de Calella i Gavà (recorregut molt similar al del Mediterrani). Per tant, satisfet o molt satisfet, sobretot si tenim en compte que NO HE FET una preparació específica, i que la setmana passada vaig fer la TRIATLÓ OLÍMPICA.

Tot va anar força bé, tot i arribar amb el temps un pèl just (per variar). No vaig tenir gairebé temps per escalfar i em vaig haver de colar saltant la valla per col·locar-me bé. La sortida conjunta, a les 9 del matí, de la cursa de 10km, de la mitja marató i de la marató és molt caòtica. S'ho haurien de pensar una mica això perquè és molt incòmode.

Els ritmes van anar força bé, tot i que una mica irregulars. Volia intentar apropar-me a l'1h25, però sabia que seria molt difícil. Si no, l'alternativa era no estar lluny de la meva marca personal. El "problema" va ser que divendres em va sortir un entrenament molt bo...i sense força gaire. Em va il·lusionar massa i vaig crear-me expectatives massa elevades, potser
Al km 10 sabia que no seria possible: 41:17. Em costava apropar-me als 4 minuts el km i a partir d'aquí alguns van ser superiors als 4:10 i fins i tot als 4:15. Per tant, vaig estar a punt de deixar-me anar, però fent càlculs i reformulant ritmes em vaig adonar que la marca encara podia ser bona.
Per tant, els últims quilòmetres van servir per no augmentar el crono.
Finalment, 1h27:26 (a 4:08 el km), 124è de la classficació general, d'un total de 1864 arribats. Molt content.


Amb el Rubén, la Laura i el Juan Carlos
El Juan Carlos ho va clavar i va rebaixar la seva MMP en més d'un minut. Va acabar per sota de l'1h45, concretament 1h43:50 (a 4:55). Els entrenaments conjunts estan donant fruïts. Em fa molta il·lusió per ell.

miércoles, 19 de octubre de 2011

PRÈVIA MITJA DEL MEDITERRANI

Aquest diumenge disputaré per primera vegada la Mitja Marató del Mediterrani, que es disputa per la zona del Baix Llobregat, entre Castelldefels i Gavà. La coneguda com a Marató del Mediterrani aglutina, tot el mateix dia i a la mateixa hora, les proves de 10km, mitja marató i marató. Aquesta sortida conjunta no m'acaba de convèncer, però no se li pot fer res. A més a més, no puntua per la Lliga Championchip, la qual cosa és una pena perquè té un recorregut molt pla i força interessant per intentar alguna cosa. De fet, el recorregut és gairebé el mateix que el de la mitja marató de Gavà, amb un gran record per a mi a la cursa del passat mes de febrer (si voleu llegir la crònica, cliqueu aquí).
A veure què, ja que després del triatló, dimarts vaig fer una tirada llarga (22 quilòmetres) amb el Juan Carlos, que volia sumar km. 2 hores d'entrenament a ritme tranquil que, però, m'obligarà a canviar el planning inicial. Intentaré no sumar massa quilòmetres i sí buscar algun entrenament de qualitat.
No tinc un objectiu clar, tot i que em faria molta il·lusió apropar-me a la meva marca personal (1h26:16), però no tinc clar com arribaré. També volia sumar km i fer un test de cara a la Behovia-San Sebastian del proper 13 de novembre. Per tan, a veure-les venir...

lunes, 17 de octubre de 2011

TRIATLÓ OLÍMPIC...FINISHER!!!

Estic molt i molt satisfet d'haver pogut fer realitat un dels "somnis" que tenia, fer un triatló olímpic. Gràcies al Jose que, por motius de malaltia, no va poder anar-hi, he pogut gaudir d'un matinal fantàstic. Em sap molt greu per ell, però segur que hi tornarà en un altre moment i farà un gran resultat.
El meu resultat podem dir que va ser acceptable en línies generals, tot i no haver-me preparat específicament. Ara bé, en la meva modèstia opinió puc dir que el resulat és molt bo, tenint en compte algunes limitacions, bàsicament la bicicleta. Per qui no vulgui continuar llegint, dir que vaig fer 2h38:44, el número 1242 de 1786 arribats, segons la classificació


El dia va començar mooooolt d'hora (el despertador va sonar a les 6:30), sobretot tenint en compte que havia anat a dormir tard. De fet, vaig dormir unes quatre hores...malament començava. Aparcar, arribar a l'estadi municipal de la Mar Bella per deixar la bici i tota la infraestructura consecuent, va anar bé. El tema dels lavabos, un aspecte per millorar, i molt, de cara a properes edicions. Mitja hora d'espera...horrorós!

Per la resta, era dels 3 ó 4 participants que anava sense neopré ("a pecho descubierto"), però és que no he nedat mai amb això, i em van recomenar que potser no calia. A més, l'aigua estava molt bé de temperatura. Una mica moguda, però bé, sobretot després de superar l'inici. L'únic problema és que hi ha moooolta gent, però molta, eh! I és inevitable algun que altre cop de colze, de peu, de mà, hi ha gent que es posa molt nerviosa. Jo vaig sortir molt content.
1500 metres en 27:19, la qual cosa està molt bé.

Vaig perdre massa temps en la transició (5:32!!!). Que si tinc els peus plens de sorra (sóc molt "filiprim" per aquestes coses), que si els rellotges....massa lent tot.
Després tocava la part més dura per mi, la bicicleta. No només perquè feia mesos i mesos que no agafava "l'artefacte" (pobre, no puc dir que sigui una bicicleta normal la meva "mountain bike" del segle passat). Vaig notar, com ja sabia, que veuria passar molta gent per davant meu. Atletes bons, atletes regulars, i atletes normals que, amb bicis normals, podien avançar més que un servidor. Vaig donar-ho gairebé tot, i tot i això, vaig acabar fent 40 quilòmetres en 1h22:36. És a dir, a gairebé 30km/h, que no està pas malament per ser el que era, però insuficient per una cursa de les característiques de la triatló olímpica.

La foto no és meva, però queda bé
Després venia la part "bona" per mi, atleta d'incògnit en una selva de triatletes, els 10 quilòmetres corrents. Després d'una transició de 2:04, em vaig prendre la revenja. Quin gust córrer "còmode" (sense treure la llengua, per entendre'ns, mai a tope) i anar avançant amb facilitat rivals i més rivals. Oh, què bé. Em sabia greu per ells, però llavors m'enrecorda de com m'havien passat ells sense pietat a la part de la bici i no els somreia per fora, però sí per dins. Ai, mira, aquest havia sortit amb mi, aquest altre, pobre, no pot més. Vaig veure gent caminant, d'altres patint molt. Jo, sortosament, em trobava en el meu hàbitat, i em vaig instal·lar en un ritme d'entre 4:15-4:20 per acabar fent 41:15 (em fa la impressió que era un pèl curta). Molt content d'aquesta última part.

Tampoc surto jo, però la Maite no va poder fer-me
la foto, però em va veure i em va animar molt!!!

Mirant resultats, és dels destacats enmig de la voràgine de gent, mentre que la bici vaig ser dels pitjors, amb diferència.
Una altra vegada intentaré buscar un bici millor perquè m'ha agradat això de la triatló. Potser no serà l'última que faci, no ho sé...

viernes, 14 de octubre de 2011

TRIATLÓ OLÍMPIC...PER SORPRESA

No sé si m'he begut l'enteniment, si sóc un il·lús o si podrà més, precisament, la il·lusió, però diumenge disputaré el meu primer triatló olímpic. Per què? Un company de l'equip, el Jose, no hi podrà assistir a la Garmin Barcelona Triatló per problemes de salut i va deixar caure que si algú volia la inscripció. Jo, gentilment, he agafat el testimoni i he dit que sí.

ÉS UNA DE LES MEVES IL·LUSIONS!!!

Em fa molta gràcia i com que serà una prova per "passar-m'ho bé", sense pressions, no em fa por. Vaig a gaudir d'una prova que trobo molt interessant.
A les meves cames (i braços) tinc dos triatlons (en català és masculí, el triatló), però totes dues eren de la categoria "sprint", el que equivaldria aproximadament a una mitja marató, pel que fa a esforç i/o temps emprat en acabar-la.
Ara toca fer el doble: 1500 metres de natació, 40 quilòmetres en bicicleta i 10 més de "running". Em preocupa una mica més la bici perquè la meva és una mountain bike "cutre-cutre" i em passarà tothom, però farem el que podrem.
Doncs això, diumenge tocarà matinar per deixar la bici a boxes (abans de les 7:30), escalfar i vinga, a nedar una estoneta, pedalejar una altra i córrer una mica.
A veure si acabo en menys de tres hores... (estic com un llum)

Tot això em servirà (espero) com a preparació de la mitja marató de Castelldefels de diumenge que ve... o no.

lunes, 26 de septiembre de 2011

EL PRAT. OBJECTIU MÉS QUE COMPLERT

Estic molt content d'aquesta setmana en general, i del diumenge en especial. Després de quatre entrenaments (i 51 quilòmetres a les cames a bon ritme a més a més) em vaig presentar al Prat amb ganes de baixar de 40 minuts.
Per primera vegada voldria destacar negativament el mal funcionalment de la "precursa". La recollida dels dorsals i els xips (no era cursa Championchip) va ser força més llarga de l'habitual. Tot i arribar amb cert temps, l'espera va ser de més de 30 minuts...uff! Sort que havia arribat corrents i ja havia fet l'escalfament. La cursa és gratuïta, però crec que se'ls ha anat una mica de les mans perquè hi havia més de 1500 inscrits (crec) i van acabar participant més de 1200.
Sense temps gairebé d'acabar l'escalfament, em presento a la sortida amb moooolta gent per allà al mig, gent de tota mena. Des del Sergio Enríquez, del Pratenc, fins a persones que (escolto) la faran caminant. Tots allà junts. És el que té una cursa popular.
Després d'un primer quilòmetre de contínus avançaments, que va quedar a 4:10, vaig trobar el ritme de cursa.

En tot moment, vaig anar entre 3:53 y 4:01 en una cursa molt plana que convida a això, a ser constant en el ritme. Total, que vaig acabar pràcticament clavant els 40 minuts. De fet van ser 39:55, oficialment, tot i que el meu Garmin em marcava 10,14km i als 10 em sortia 39:26. És igual, estic molt satisfet de com va anar i tot alguns aspectes a millorar, la cursa és excel·lent per buscar bona marca.
Ah! Vaig acabar el 83è de la general, i 52è de la categoria a la classificació d'una cursa que va guanyar, com no, el Sergio Enríquez, amb un temps de de 32:23.

jueves, 22 de septiembre de 2011

EL PRAT. QUÈ HEM DE FER?

Aquest cap de setmana podria completar el tercer de consecutiu competint a la 31 Cursa Popular del Prat de Llobregat (gratuïta, 10 del matí, inscripcions per internet fins el 24 a les 18h). A ple rendiment? No ho sé. Els dos primers els vaig intentar disputar "a tope", amb dos bons resultats (més satisfet a la cursa de Mataró (40:09) que a la Mercè (41:02) però content en ambdós casos). Ara bé, la tercera setmana seguida no sé ben bé que haig de fer.
En un principi volia prendre-me-la com un entrenament de qualitat, fer un escalfament generós (de 4-5 quilòmetres) i fer un progressiu, per acabar una bona setmana d'entrenaments. El que són les coses, aquesta sessió em va sortir gairebé sense voler aquest dilluns. I dimarts, el Rafa em va picar i vaig sortir amb ell per fer una sortida curta, però intensa. Dimecres, la sessió habitual llarga amb el Juan Carlos. Avui toca descans actiu (piscina+jacuzzi) i demà sèries, un altre cop amb el Rafa. En resum, la setmana ha anat així:

DIUMENGE: 10km (Mèrcè): 41:02 (a 4:06 de mitjana)
DILLUNS: 15km (progressius):1h08:32 (a 4:34)+piscina (30 minuts o 1200 metres)
DIMARTS: 8km (6 intensos): 36:48 (a 4:36)+gimnàs (50 minuts, una mica de tot)
DIMECRES 17km (suaus): 1h26:20 (a 5:04)

Total(fins ara)50km 3h52:42 (a 4:39 de mitjana)+1gimnàs+1piscina
Falta: 1 sessió de sèries+ 1-2 piscines

Amb aquest panorama (crec que no havia entrenat tan bé des de feia molt de temps, i em falta divendres) no tinc clar si arribaré a tope diumenge o petadíssim... Dissabte ho acabaré de decidir perquè crec que serà el cos el que ho demani.


lunes, 19 de septiembre de 2011

MERCÈ: Regust relativament amarg


Havia pensat titular "bon entrenament, mal registre", però després de parlar amb gent i de llegir algunes cròniques crec que no estic tant "desanimat". Temps: 41:02, gairebé un minut més que la setmana passada a Mataró (Rafa, te necesito de liebre!!!). La humitat, la calor, tot va afectar. I, sobretot, un inici massa agoserat per part meva, amb dos primers quilòmetres molt forts (7:39). Ja sabia que podia intentar guardar temps per després, però tot i una primera part que al final va ser força "regular" (20:06), a 4:01 el quilòmetre, a la segona vaig punxar.

Vaig punxar i no vaig poder fer res per trobar el ritme còmode. Només en l'últim km vaig anar a tope per intentar apropar-me als 41 minuts. Em vaig quedar a dos segons només. Per tant, no està pas tant malament, tot i que havia sommiat amb baixar dels 40.
Al final, a la classificació vaig acabar el 518 de la general (511 dels homes), he esgarrapat alguns punts a la classificació general de la Championchip (lloc 77 de la general, 38 de la categoria, tot i que encara em queda puntuar en alguna cursa doble més i potser millorar en alguna simple, però això també li pot passar a d'altres atletes, és clar).

L'equip, com sempre, impressionant:
Jon: 21è de la general, 34:18 (tot i que estava convençut que baixaria de 34...ho farà!)
Ricardo: 29è, 34:29, MMP, fantàstica la progressió del Ricardo.
Jose: 75è, 36:03. Què gran!
Paco: 223è, 38:31. Està en molt bona forma
Pere: 1658, 45:41 (sense el primer km a 6:00 hagués baixat de sobres de 45' per fer MMP)

Raul Muñoz Hernández (el meu alter ego): 437, 40:37. M'ha tornat a guanyar!!!

Les noies, fantàstic:
Ro: 44a, 45:38, sempre dóna la talla
Sònia: 126a 48:42. I havia estat lesionada...
Mònica: 618a, 55:01. Segona cursa. Com continuï amb aquesta progressió... A més, va sortir del "furgó de cua" i va haver d'avançar milers de corredors.



Mercè multitudinària. 14.000 inscrits, 11204 arribats.

viernes, 16 de septiembre de 2011

martes, 13 de septiembre de 2011

CHALLENGE 10K I CURSA MERCÈ

Aprofito l'avinentesa per fer una doble entrada sobre aquests dos temes.

La Challenge 10k Barcelona ha arribat enguany a la tercera edició. És un competició que agrupa 7 proves de 10 quilòmetres que es disputen a Barcelona (per ordre: Mercè, Jean Bouin, Nassos, Sant Antoni, El Corte Inglés [aquesta fa més de 10, però comptabilitzen només el pas pel km 10], Bombers i La Maquinista). Puntuen les 5 millors marques de tothom que tingui xip i participi, com a mínim, en una d'elles, és clar. Doncs bé, dels més de 14.000 que han participat en una d'elles, calculo que menys de 1.000 hauran completat el mínim de 5. D'aquests, posem, 1000, he quedat el número 76 (i el 27 de la categoria):

76
Raul Muñoz Hernandez5383.62VtMA-27











Els 250 primers, tant en dones com en homes, tenen un obsequi, que aquest any són unes malles curtes. No està pas malament. Divendres, a partir de les 7 de la tarda al pavelló Itàlia del Recinte Firal de Montjuïc, se'n farà la clausura i l'entrega dels obsequis. A la classificació, l'Ashi Running està molt ben representat perquè el Jon Koldo ha acabat tercer de la general i primer de la categoria. Un crack aquest basc. Però és que n'hi ha més, perquè el Ricardo ha estat quart de la general i tercer de la categoria. Un altre crack, en Roman, s'ha quedat a les portes per 3 llocs, però és que el nostre rellotge suís només ha participat en 4 proves. Amb les mateixes 4 curses, Ro, en categoria femenina, sí que té premi, la número 105, i la Sònia, també amb 4, la número 165.

Aquesta cloenda servirà per donar el tret d'inici de la quarta Challenge, amb la cursa de la Mercè, competició que es disputarà diumenge a partir de les 9:30 des de l'Avinguda Rius i Taulet, amb un recorregut ja clàssic i força pla. Objectiu? Baixar de 40. Em faria il·lusió apropar-me als 39, però no n'estic segur. De l'equip hi va un bon nombre de participants, per tant, la festa està assegurada. I el Juan Carlos vindrà també, que ha aconseguit un dorsal a última hora... Les inscripcions es van acabar amb 14.000 participants, el límit que tenia previst l'organització. Massa gent.

lunes, 12 de septiembre de 2011

RONDA 43 MATARÓ: Objectiu complert

El "Comando Mataró", com ja som ara coneguts el Rafa i un servidor, va cobrir amb escreix les expectatives. L'objectiu, a l'alçada de temporada que estem, era clar, baixar de 41 minuts. Els dos ho vam aconseguir. Raúl: 40:09, Rafa, 40:47.

El fet de córrer a casa és un gran què i permet descansar i preparar-te millor les curses. Aquest va ser un bon argument per aconseguir un temps que valoro molt. Ara bé, el factor més determinant de la cursa només té un nom i cognoms: Rafa González. Em va portar en safata de plata fins el quilòmetre 6. Va estirar de mi, va aconseguir que tragués el bo i millor de mi mateix per seguir-lo, per poder fer una bona marca. Sabíem que el perfil era més exigent cap al final i que calia guanyar temps en els quilòmetres previs. Per aquest motiu l'accelerada inicial, amb temps, gairebé tots, per sota dels 4 minuts. Va haver-hi algun km per sota de 3:50!!! Pensava que no podria seguir el ritme i que ho acabaria pagant, però el perfil, molt positiu, ens va permetre aguantar. Poc abans del km 5 se'ns uneix la Hasna Bahom, que acabaria guanyant en categoria femenina, i els dos la portem a ritme...o ella ens porta a nosaltres perquè després del km 5 (19:33, a tota màquina) ens deixa quan intentem agafar una mica d'aigua (gràcies un altre cop al Rafa vaig poder veure una mica).

Total, que al quilòmetre 6, amb tot gairebé fet, el Rafa em diu que tiri. Primer em resisteixo, però després em noto bé. Sé que els dos quilòmetres i escaich següents són clau per fer un bon crono. Són planets, i amb ombra, però cal mantenir un bon ritme per no perdre els segons guanyats amb anterioritat. No perdo molt, però me'n vaig als 4:10 els dos.
I és que ja comptava amb perdre segons a partir del quilòmetre 8. Tocarà patir. Pujada de 600 metres dura, dura i encara queda una petita ascensió més lleu fins el final. Aquest km del 8 al 9 el faig en 4:33. Està bé. L'últim, apurant les forces, en 3:55 per un final gairebé perfecte, de 40:09, a 4:01 el km. Super-hiper-mega content.

El Rafa arriba en menys de 40 segons, també molt content. Ha fet una feina dura i ha tingut el premi. 40:47, però acaba 13è de la categoria. I és que el SENYOR RAFA té 45 tacos!!! Però està fet una màquina. Ja ens agradaria a molts de nosaltres estar a prop de com està ell.
Per mi, bon grapat de punts per a la Championchip (80,41), 73è de la general i 53è de la categoria. Si voleu mirar la classificació.


miércoles, 7 de septiembre de 2011

PRÈVIA INTERSPORT RONDA 43

Cursa Intersport Ronda 43, a Mataró. Una altra cursa de 10 quilòmetres per veure què tal estem. Aquest hauria de ser l'objectiu. Tercer assalt, després de Malgrat (7 d'agost) i Ripollet (28 d'agost). Amb el Rafa, l'idea és arribar per sota de 41 minuts, el que vol dir ajustar-se a un ritme de 4:05-4:06. El perfil és, en teoria, assequible. En el recorregut no queda molt clar tant l'inici com el final, però el més important és saber que és tota plana a excepció de l'últim quilòmetre (la pujada per la Ronda Cervantes, al costat de la Riera de Sant Simó). Per tant, pot ser un bon circuit per veure com estem.

Em fa il·lusió fer aquesta cursa perquè sempre he volgut apuntar-me i mai abans no havia pogut per raons de feina. Sempre m'havia tocat treballar l'11 de setembre. I es fa a Mataró!Per mi córrer a casa té una sèrie d'avantatges importants. Conèixer el recorregut fa molt, i poder "gaudir" de la teva ciutat és un plaer poc habitual, ja que per entrenar bé normalment haig d'anar al camí de les Cinc Sènies, un camí de pagesos a les afores de Mataró, al circuit de Cross (no molt cuidat i curt) o bé al passeig marítim (més llarg i millor). L'altra opció és el Nou Parc Central, per fer entrenaments curts de sèries fins a 500metres (és la llargària del parc, aproximadament). A més, és tot un luxe baixar caminant, o corrents, (10 minuts o 5 depenent del "mitjà"). Pots dormir més (la sortida és a les 9 del matí) i, per a més inri, ja tenim els dorsals, o sigui que la prèvia ja tenim alguna cosa guanyada. Ara queda la segona i més important, competir.


lunes, 29 de agosto de 2011

RIPOLLET: Bona lliçó d'equip

Vagi per endevant que no és cap excusa. No em va sortir una cursa gaire fina. Que hi haguessin pujades "bèsties" afecta, però no només a mi. El temps, tenint en compte els dies que havia fet abans, va ser fantàstic, perquè no va fer molta calor, per l'època de l'any que estem.

Per tant, la valoració que faig és positiva pel que fa al que quedarà per la temporada. Una bona acumulació de quilòmetres i de pujades a bon ritme, però no com a marca destacada. Ja fa gairebé set setmanes que vaig començar a córrer, poc o molt, però a córrer, i podria haver estat millor. La setmana no va ser fantàstica i unes butllofes als peus em van fer la guitza, però tampoc són excusa perquè no vaig anar fi en el "tobogan" de Ripollet.

El millor de tot, córrer en equip i tornar a veure aquesta meravellosa gent de l'Ashi Running Team, que són uns cracks. Vam sortir el Rafa, l'Ernest, el Dídac i jo amb la intenció de fer, aproximadament, 42 minuts. El primer 5ooo, a 21, i després que cadascú trobés la seva forma.
El Paco va començar amb nosaltres, però de seguida ens va deixar. Jo el vaig seguir al principi, potser erròniament, però em trobava bé, només faltaria. El Rafa també va començar a trobar el seu ritme i els vèiem els dos, no gaire lluny, però alla davant. El Dídac, l'Ernest i jo va compliar amb el guió, 21:09 a la primera volta del circuit. De fet, vam anar junts fins el km 8, 8 i escaich, quan el Dídac va demostrar que es troba en un gran moment de forma i l'Ernest ens guiava. Però no podia. Anava un pèl massa alt de polsacions i no vaig voler arriscar per uns segons. Així doncs, vaig acabar amb 42:38, una cursa una mica més llarga, segons els nostres Fores (entre 100 i 200 metres, cosa habitual), però que em deixava un marge per a l'optimisme. Segons el meu crono, la mitjana és de 4:12 per km, exactament igual que a Malgrat, plana completament, el mes d'agost. Com a mínim, hi ha progressió.

Els números de la classificació:

- 42:38 (21:09 al km 5). Parcials molt variats, des de 3:57 en baixada a 4:43 en pujada...
- Classificat el 145 (143, excloent les dues dones que van anar per davant), 76 de la categoria

La resta de l'equip:
- Jon. Un crack, com sempre: 36:00 i 14è (8è de la categoria)
- Paco. Surt d'una lesió i fa 41:24
- Rafa. Sense gairebé entrenar i es col·loca 60è de la categoria amb 41:18
- Dídac. En un estat de forma excel·lent, va liderar el grupet dels 42 minuts. 42:26
- Ernest. Ben a prop i molt bé de forma, 42:29
- Pere. Continua pujant de nivell, 46:49

I de les noies, uff, quin paper de l'equip femení:
- Romana, que sempre diu que no va fina i va acabar 8a, i 5a de la categoria amb 47:02
- Marta, tot i que estar preparant altres coses, genial, 47:44, però 10a gral i 4a de la categoria
- Mònica, primera cursa i fa 52:43 (el tercer 10.000 que fa). Una altra crack. 25a i 13a
- Sònia, al costat de Mònica en tot moment, 26a i 14a de la categoria.

Prova del nivell de les noies és que l'equip femení ha avançat fins al setè lloc de la classificació general, i no tenim moltes puntuacions, que si no. Ro va 10a de la general i 5a de la categoria...

Deixo una foto de l'equip, un autèntic equipàs.


jueves, 25 de agosto de 2011

PROPERA CURSA: RIPOLLET

Seré breu. Diumenge, 9 del matí, a Ripollet. Una altra cursa de 10km. Segons he llegit, cursa costeruda, amb un circuit de 5km que, òbviament, es fa dues vegades (també hi ha la cursa "petita"). Serà un altre test per veure com van els entrenaments.

En un principi m'havia il·lusionat a fer un sub40, però ja em veig avenir que no serà possible. Bàsicament perquè no em trobo tan fi com pensava, per tant, si estic entre 41 i 42 minuts estaré content. Ja hi haurà curses per millorar.

El millor, però, de la cursa de Ripollet (a banda del cost de la inscripció, tan inusualment barat, 2€, encara queden inscripcions) és que serà un bon moment per retrobar-nos molts membres de l'Ashi Team després de les vacances. Bona part de l'equip estarà representat i això és una bona notícia.

martes, 9 de agosto de 2011

CURSA DE MALGRAT. Més fotos

Gràcies a aquells esforçats fotògrafs que, a més a més, després comparteixen per la xarxa les seves obres, he pogut trobar algunes fotos més (i de bona qualitat) de la cursa de Malgrat. No és que m'agradi molt, és que està bé tenir alguna foto més de record. L'autor de totes aquestes fotos és en Carlos Sánchez i si cliqueu aqui veureu tot l'àlbum, per si teniu algun conegut, amic, enemic o familiar a qui vulgueu veure.


Mirant de superar adversaris

Després del segon avituallament (km 7)


En la recta final

lunes, 8 de agosto de 2011

CURSA DE MALGRAT: Bon entrenament

6:30 a.m.
7 d'agost.
Diumenge.
Sona el despertador.
Ufff!!! Vull dormir més!!!
A qui se li acudiria apuntar-se a la cursa de Malgrat?
Aquests van ser els primers pensaments quan, a poc de sonar l'alarma, vaig posar els dos peus a terra. A més, divendres, gairebé sense voler, em va sortir un entrenament "maco" (res de l'altre món, 11km, dels quals 8 a 4:29, però bé per l'època i el meu estat de forma actual). Per tant, no sabia com aniria, i el camí fins a Malgrat de Mar (a 30km de casa) per agafar el dorsal abans de les 8 del matí se'm feia pesat, tot s'ha de dir. A més a més, la Maite m'acompanyava i em sentia una mica "culpable".
Una vegada arribat al poble (després d'un parell de voltes de més), l'aparcament es troba a 30 metres de les pistes d'atletisme, d'on sortia la cursa. Vaig a recollir el dorsal i, sorpresa, apareix el meu nom, però el xip groc no correspon. No ho entenc. Vaig a incidències i ja han recollit el número. Torno a mirar en un altre llistat i, finalment, surto de dubtes. Avui sóc Raúl Munoz (amb N) Hernández i el meu alter ego, Raul Muñoz (amb Ñ) Hernández havia arribat abans, tenia un altre pitrall i ja l'havia recollit. Sort del número de xip. Hauré de mirar això més, sobretot a les curses pel Maresme perquè ja em va passar una cosa semblant a la cursa de Caldetes.
Raul Munoz (amb N, no Ñ) Hernández, segons la cursa
Amb el tema del dorsal, anar a la lavabo (petites cues tot i ser 600 inscrits), només tinc temps de fer quatre estiraments i rodar una mica. És igual, ja és això, perquè la idea és veure com estic i com funciona el cos davant un esforç més considerable.
Poc abans de començar, minut de silenci en record del president del CA Malgrat, Ramon Hernández i Torró, i just després, comença la cursa.
M'heu de buscar. No és difícil, sóc l'únic que mira a càmera
Primeres sensacions, bones, no vull anar molt ràpid al primer km, però tampoc vull quedar-me massa enrera i em surt un primer a 4:06 i un segon a 4:09. Bons números, però no vull abusar ja que són 10km i encara no he entrenat a aquests ritmes, ni m'he apropat!!! Per tant, baixo el pistó i l'accelerador i me'n vaig a registres més modestos: 4:15-4:18-4:20. No vull passar-me d'aquí i arribo al km 5 amb 21:14 segons l'organització, el número 128.
La idea és fer una segon part una mica millor per acabar aprop dels 42 minuts. Però no vull apretar massa d'hora i encar mantinc uns registres d'entre 4:15 i 4:20. A partir del km 8 intento apretar, però un vent de cara tant "punyetero" com agraït m'impedeix rebaixar els 4:15. Tant m'és. Estic disfrutant perquè el dia ennuvolat ens ha permès córrer amb una temperatura relativament agradable, tot i la humitat. Guardo forces per a l'últim quilòmetre, que és quan vull donar-ho tot i no està pas malament. Vaig avançant corredors i acabo aquests últims 1000 metres en 3:47, tot just per sota dels 42 mintus (exactament 41:59).
Agafat molt "així", a l'arribada, però sóc jo
Per l'estadística, diré que a classificació vaig quedar el 112 de la general (de 543 que van acabar la prova) i el 42è de la categoria, que no està pas malament. Sumo gairebé 77 punts per a la Lliga Championchip. Si hagués fet sub40, n'hagués sumat uns 80...Per cert, el meu alter ego està en millor forma que jo i va acabar amb uns envejables ara per mi 39:13.
Conclusió. Bon entrenament per ser la primera cursa de la temporada (després de 4 setmanes d'entrenaments), bona cursa, ben organitzada, no molt dotada d'obsequis, però "ben parida" i recomenable. La calor seria un inconvenient que, afortunadament, ahir no vam tenir.