TRIATLÓ OLÍMPIC...FINISHER!!!

Estic molt i molt satisfet d'haver pogut fer realitat un dels "somnis" que tenia, fer un triatló olímpic. Gràcies al Jose que, por motius de malaltia, no va poder anar-hi, he pogut gaudir d'un matinal fantàstic. Em sap molt greu per ell, però segur que hi tornarà en un altre moment i farà un gran resultat.

El meu resultat podem dir que va ser acceptable en línies generals, tot i no haver-me preparat específicament. Ara bé, en la meva modèstia opinió puc dir que el resulat és molt bo, tenint en compte algunes limitacions, bàsicament la bicicleta. Per qui no vulgui continuar llegint, dir que vaig fer 2h38:44, el número 1242 de 1786 arribats, segons la classificació

El dia va començar mooooolt d'hora (el despertador va sonar a les 6:30), sobretot tenint en compte que havia anat a dormir tard. De fet, vaig dormir unes quatre hores...malament començava. Aparcar, arribar a l'estadi municipal de la Mar Bella per deixar la bici i tota la infraestructura consecuent, va anar bé. El tema dels lavabos, un aspecte per millorar, i molt, de cara a properes edicions. Mitja hora d'espera...horrorós!

Per la resta, era dels 3 ó 4 participants que anava sense neopré ("a pecho descubierto"), però és que no he nedat mai amb això, i em van recomenar que potser no calia. A més, l'aigua estava molt bé de temperatura. Una mica moguda, però bé, sobretot després de superar l'inici. L'únic problema és que hi ha moooolta gent, però molta, eh! I és inevitable algun que altre cop de colze, de peu, de mà, hi ha gent que es posa molt nerviosa. Jo vaig sortir molt content.

1500 metres en 27:19, la qual cosa està molt bé.

Vaig perdre massa temps en la transició (5:32!!!). Que si tinc els peus plens de sorra (sóc molt "filiprim" per aquestes coses), que si els rellotges....massa lent tot.

Després tocava la part més dura per mi, la bicicleta. No només perquè feia mesos i mesos que no agafava "l'artefacte" (pobre, no puc dir que sigui una bicicleta normal la meva "mountain bike" del segle passat). Vaig notar, com ja sabia, que veuria passar molta gent per davant meu. Atletes bons, atletes regulars, i atletes normals que, amb bicis normals, podien avançar més que un servidor. Vaig donar-ho gairebé tot, i tot i això, vaig acabar fent 40 quilòmetres en 1h22:36. És a dir, a gairebé 30km/h, que no està pas malament per ser el que era, però insuficient per una cursa de les característiques de la triatló olímpica.

La foto no és meva, però queda bé

Després venia la part "bona" per mi, atleta d'incògnit en una selva de triatletes, els 10 quilòmetres corrents. Després d'una transició de 2:04, em vaig prendre la revenja. Quin gust córrer "còmode" (sense treure la llengua, per entendre'ns, mai a tope) i anar avançant amb facilitat rivals i més rivals. Oh, què bé. Em sabia greu per ells, però llavors m'enrecorda de com m'havien passat ells sense pietat a la part de la bici i no els somreia per fora, però sí per dins. Ai, mira, aquest havia sortit amb mi, aquest altre, pobre, no pot més. Vaig veure gent caminant, d'altres patint molt. Jo, sortosament, em trobava en el meu hàbitat, i em vaig instal·lar en un ritme d'entre 4:15-4:20 per acabar fent 41:15 (em fa la impressió que era un pèl curta). Molt content d'aquesta última part.

Tampoc surto jo, però la Maite no va poder fer-me

la foto, però em va veure i em va animar molt!!!

Mirant resultats, és dels destacats enmig de la voràgine de gent, mentre que la bici vaig ser dels pitjors, amb diferència.

Una altra vegada intentaré buscar un bici millor perquè m'ha agradat això de la triatló. Potser no serà l'última que faci, no ho sé...