TRIATLÓ OLÍMPIC...PER SORPRESA

No sé si m'he begut l'enteniment, si sóc un il·lús o si podrà més, precisament, la il·lusió, però diumenge disputaré el meu primer triatló olímpic. Per què? Un company de l'equip, el Jose, no hi podrà assistir a la Garmin Barcelona Triatló per problemes de salut i va deixar caure que si algú volia la inscripció. Jo, gentilment, he agafat el testimoni i he dit que sí.

ÉS UNA DE LES MEVES IL·LUSIONS!!!

Em fa molta gràcia i com que serà una prova per "passar-m'ho bé", sense pressions, no em fa por. Vaig a gaudir d'una prova que trobo molt interessant.

A les meves cames (i braços) tinc dos triatlons (en català és masculí, el triatló), però totes dues eren de la categoria "sprint", el que equivaldria aproximadament a una mitja marató, pel que fa a esforç i/o temps emprat en acabar-la.

Ara toca fer el doble: 1500 metres de natació, 40 quilòmetres en bicicleta i 10 més de "running". Em preocupa una mica més la bici perquè la meva és una mountain bike "cutre-cutre" i em passarà tothom, però farem el que podrem.

Doncs això, diumenge tocarà matinar per deixar la bici a boxes (abans de les 7:30), escalfar i vinga, a nedar una estoneta, pedalejar una altra i córrer una mica.

A veure si acabo en menys de tres hores... (estic com un llum)

Tot això em servirà (espero) com a preparació de la mitja marató de Castelldefels de diumenge que ve... o no.