MITJA MARATÓ DE MATARÓ: Millor marca a casa

Primer de tot, val a dir que li tenia moltes ganes a aquesta mitja que mai, per diferents raons, havia pogut córrer. Segon, que tot i l'esforç i els durs entrenaments no tenia gens clar on estava físicament. No havia pogut fer cap cursa de 10km, els ritmes d'entrenaments han estat els que han estat, però no he sabut mai si podria o no baixar d'1h30'. I tercer, me la vaig jugar amb una estratègia que, afortunadament, va sortir bé. M'explico.

El fet de córrer a casa va suposar un gran què pel que fa a una cosa que no sempre pots mirar massa, i és el fet del descans. Vaig tenir el luxe de dormir més de 8 hores, fins a dos quarts de nou. Aixecar-me tranquil, esmorzar una mica (suc, plàtan, barreta de cereals) i sortir sense presses i en moto, ja que tot i estar a 10 minuts caminant, la pujada fins a casa, a 1km de la sortida i "carregat" com sabia que estaria, s'hagués llarga i dura. La decisió va ser encertada.

L'escalfament el vaig fer suau. No volia "cansar-me". Sé que és important, però en una mitja no m'agrada cremar-me massa abans de sortir. Volia reservar forces, ja que les necessitaria. Tan descansat i tranquil anava que a tres quarts de 10 ja estava al punt de sortida. No sabia molt bé com aniria el tema dels calaixos (no n'hi havia) i volia estar al davant per marcar un fort ritme d'inici.

Aquesta va ser la meva estratègia. Arriscada, però sabia que podria funcionar. El recorregut el tenia al cap i coneixia totes les petites pujades i baixades, però també cal dir que és una mitja força plana, la qual cosa ajuda i molt. Els primers km van ser de posicionament. Buscava un bon ritme, massa alt fins i tot, però l'objectiu era guanyar temps. Pràcticament un minut en els primers 5km de més o menys baixada (a excepció dels primers 500 metres). Total, ho vaig clavar i vaig fer 19:59. Ja tenia un minut de marge per al final de la cursa.

La segona part de la mitja transcorre pel litoral de la ciutat, ja sigui pel passeig marítim o per la nacional. L'únic "perill" és el vent, però com que el recorregut és d'anada i tornada, el que guanyes cap una direcció ho perds per l'altre. El vent, afortunadament, no va ser gaire fort. Hem viscut dies horrorosos entrenant "gràcies al vent". Els següents 5km no tenia intenció d'anar tan ràpid, la veritat. Mantenint-me en els 4:10, o fins i tot 4:15 em servia per arribar, justet, a la hora i mitja. Però, imprudent de mi, tan sols vaig perdre 33 segons del ritme de 4' el minut. Per tant, km 10, 40:32 (20:33 el parcial, a 4:06"). La cursa es mantenia completament plana fins el km 19,5, però quedava la part dura d'aguantar el ritme, de saber si aguantava o no. El següents 5km es van fer més durs, però no van ser horribles: 1h01:31 amb un parcial de 21:00. Ja anava a 4:12. Mentalment, jo m'anava animant i buscava el referent del km 17 o 18. Mantenir el ritme fins aquest km era la meva obsessió. Els últims km sabia que els podia fer amb els c... o això esperava. Tocava patir, però jo ja feia els meus càlculs. Pel km 18 sabia que encara que ho fes molt malament en els últims 3km (a 5:00 el km per exemple), l'objectiu de baixar d'1h 30 estava al sac. Les cames pesaven i el ritme baixava per moments. Els que havien triat l'estratègia més conservadora i lògica, de mantenir ritmes o d'anar en progressió m'anaven superant, però jo sabia que encara quedaven (poques) però algunes forces.

La terrible pujada, que faig un cop per setmana en entrenaments, va ser dura, com sempre. Potser una mica més perquè ja havia fet gairebé 20km, però estava dins de la lògica de la meva cursa. Mirava el crono i sabia que ho aconseguiria, però sabia per quant. El crono oficial va marcar 1:23:22 al km 20 (21:51 el parcial, és a dir, a 4:22 incloent 500 metres de pujada a 4:50 ben bé o prop de 5'). L'últim km és un pèl "punyetero" perquè no te n'adones però continues pujant, poc, però puges. L'horitzó, però, de l'arribada, permetia treure forces d'on, ara sí, gairebé no n'hi havia. 4:39 el km i 97 metres finals i veure que baixava en gairebé 2 minuts la meva millor marca personal em donaven una satisfacció terrible. 1:28:01. Fantàstic. No m'esperava tant, la veritat. Lloc a la classificació, perquè quedi constància escrita, 311, el 151è de la meva categoria (M3, per als nascuts entre el 1971 i el 1980).

Vaig veure la Maria Vasco. "Pedazo marcón" la tia. 1:22:15, quarta de la general, amb parcials de 19:20 gairebé clavats tots. El Pol Guillén, "pedazo de atleta" i millor persona es va fer amb el primer lloc amb un crono de 1h06:48. El gran temps de l'Ernest Crespo http://runnec.blogspot.com/ 1:29:43 em va alegrar també molt. Felicitats!