lunes, 6 de diciembre de 2010

MITJA MARATÓ DE MATARÓ: Millor marca a casa


Primer de tot, val a dir que li tenia moltes ganes a aquesta mitja que mai, per diferents raons, havia pogut córrer. Segon, que tot i l'esforç i els durs entrenaments no tenia gens clar on estava físicament. No havia pogut fer cap cursa de 10km, els ritmes d'entrenaments han estat els que han estat, però no he sabut mai si podria o no baixar d'1h30'. I tercer, me la vaig jugar amb una estratègia que, afortunadament, va sortir bé. M'explico.

El fet de córrer a casa va suposar un gran què pel que fa a una cosa que no sempre pots mirar massa, i és el fet del descans. Vaig tenir el luxe de dormir més de 8 hores, fins a dos quarts de nou. Aixecar-me tranquil, esmorzar una mica (suc, plàtan, barreta de cereals) i sortir sense presses i en moto, ja que tot i estar a 10 minuts caminant, la pujada fins a casa, a 1km de la sortida i "carregat" com sabia que estaria, s'hagués llarga i dura. La decisió va ser encertada.

L'escalfament el vaig fer suau. No volia "cansar-me". Sé que és important, però en una mitja no m'agrada cremar-me massa abans de sortir. Volia reservar forces, ja que les necessitaria. Tan descansat i tranquil anava que a tres quarts de 10 ja estava al punt de sortida. No sabia molt bé com aniria el tema dels calaixos (no n'hi havia) i volia estar al davant per marcar un fort ritme d'inici.

Aquesta va ser la meva estratègia. Arriscada, però sabia que podria funcionar. El recorregut el tenia al cap i coneixia totes les petites pujades i baixades, però també cal dir que és una mitja força plana, la qual cosa ajuda i molt. Els primers km van ser de posicionament. Buscava un bon ritme, massa alt fins i tot, però l'objectiu era guanyar temps. Pràcticament un minut en els primers 5km de més o menys baixada (a excepció dels primers 500 metres). Total, ho vaig clavar i vaig fer 19:59. Ja tenia un minut de marge per al final de la cursa.

La segona part de la mitja transcorre pel litoral de la ciutat, ja sigui pel passeig marítim o per la nacional. L'únic "perill" és el vent, però com que el recorregut és d'anada i tornada, el que guanyes cap una direcció ho perds per l'altre. El vent, afortunadament, no va ser gaire fort. Hem viscut dies horrorosos entrenant "gràcies al vent". Els següents 5km no tenia intenció d'anar tan ràpid, la veritat. Mantenint-me en els 4:10, o fins i tot 4:15 em servia per arribar, justet, a la hora i mitja. Però, imprudent de mi, tan sols vaig perdre 33 segons del ritme de 4' el minut. Per tant, km 10, 40:32 (20:33 el parcial, a 4:06"). La cursa es mantenia completament plana fins el km 19,5, però quedava la part dura d'aguantar el ritme, de saber si aguantava o no. El següents 5km es van fer més durs, però no van ser horribles: 1h01:31 amb un parcial de 21:00. Ja anava a 4:12. Mentalment, jo m'anava animant i buscava el referent del km 17 o 18. Mantenir el ritme fins aquest km era la meva obsessió. Els últims km sabia que els podia fer amb els c... o això esperava. Tocava patir, però jo ja feia els meus càlculs. Pel km 18 sabia que encara que ho fes molt malament en els últims 3km (a 5:00 el km per exemple), l'objectiu de baixar d'1h 30 estava al sac. Les cames pesaven i el ritme baixava per moments. Els que havien triat l'estratègia més conservadora i lògica, de mantenir ritmes o d'anar en progressió m'anaven superant, però jo sabia que encara quedaven (poques) però algunes forces.

La terrible pujada, que faig un cop per setmana en entrenaments, va ser dura, com sempre. Potser una mica més perquè ja havia fet gairebé 20km, però estava dins de la lògica de la meva cursa. Mirava el crono i sabia que ho aconseguiria, però sabia per quant. El crono oficial va marcar 1:23:22 al km 20 (21:51 el parcial, és a dir, a 4:22 incloent 500 metres de pujada a 4:50 ben bé o prop de 5'). L'últim km és un pèl "punyetero" perquè no te n'adones però continues pujant, poc, però puges. L'horitzó, però, de l'arribada, permetia treure forces d'on, ara sí, gairebé no n'hi havia. 4:39 el km i 97 metres finals i veure que baixava en gairebé 2 minuts la meva millor marca personal em donaven una satisfacció terrible. 1:28:01. Fantàstic. No m'esperava tant, la veritat. Lloc a la classificació, perquè quedi constància escrita, 311, el 151è de la meva categoria (M3, per als nascuts entre el 1971 i el 1980).

Vaig veure la Maria Vasco. "Pedazo marcón" la tia. 1:22:15, quarta de la general, amb parcials de 19:20 gairebé clavats tots. El Pol Guillén, "pedazo de atleta" i millor persona es va fer amb el primer lloc amb un crono de 1h06:48. El gran temps de l'Ernest Crespo http://runnec.blogspot.com/ 1:29:43 em va alegrar també molt. Felicitats!


6 comentarios:

  1. Hola Raúl, ahir vaig veure la classificació i tant tu com l'Ernest heu aconseguit el que buscàveu. La meva més sincera enhorabona i això confirma un cop més que com deia el bloc fa unes quantes entrades, uns encara van amunt i uns altres -jo- ja anem de pet cap a avall.

    Si mai necessito na llebre perquè pugui tornar a fer menys d'1:40-1:38 ja sé a qui demanar-ho. Seria un plaer compartir amb vosaltres uns quants metres, ja que de quilòmetres no sé perquè a les primers de canvi ja em deixaríeu. I per cert, tampoc estàs tan lluny de la Maria Vasco. Un mal dia d'ella i un dia molt bo teu i ja l'enxampes.

    Lo dicho, felicitats molt sinceres i seguim progressant. Per part meva, jo vaig fent piano piano.

    ResponderEliminar
  2. Molt bona crónica Raúl!!!, i moooltes felicitats per la teva MMP.
    Collons, quina progresió portes!.
    Ja et veig intentant sub 3h a la Marató...
    Una abraçada!.

    ResponderEliminar
  3. Gràcies, Joan Carles, per les felicitacions, i pel seguiment que fas. Sempre fa il·lusió que valorin el teu esforç.

    I si algun dia hem de fer de llebres, encantat de la vida. No sempre s'ha de corre "a mort". També és gratificant ajudar a aconseguir marques als amics. Només cal que busquem lloc i data.

    Que vagi bé

    ResponderEliminar
  4. Gràcies, Ernest. Com has llegit, tot va ser perfecte. De tant en tant se'm passa pel cap aquest repte de la marató sub 3h, però crec que encara és massa d'hora. Hauria de baixar bé d'1h25 en la mitja i estar en perfectes condicions. Crec que em "conformaré" amb intentar baixar de 3h15'. És més realista. De tota manera, ja veurem com evoluciono en els propers mesos...

    Tu a la marató segur que busques sub3h15, oi? Seguim en contacte!

    ResponderEliminar
  5. A tots dos, per què no busqueu una sub3:50h a la Marató i m'apunto jo també? És ben bé que jo ja dec estar en una altra dimensió!!
    Seguim en contacte.

    ResponderEliminar
  6. Això per quan comencem a fer els reptes tipus Arcadi Alibés de fer no sé quantes maratons seguides...je,je

    De debó que igual se me'n va una mica i faig volar coloms perquè no n'estic gens convençut que pugui aguantar el ritme per fer 3h o 3h i poc. De fet, avui encara avui sóc com Rambo, "no me siento las piernas"...

    Salutacions i bones curses.

    ResponderEliminar