MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS Segundas partes fueron... muy buenas

Y tan buenas. El subtítulo de esta entrada (con retraso) tiene que ver con el perfil de la prueba. Un perfil “negativo”. Es decir, primero se sube (desnivel positivo) y luego se baja (negativo). Evidentmente, no hay nada negativo en ello siempre y cuando guardes fuerzas para la segunda parte de la prueba. Yo lo hice y tuve premio. El premio fue una nueva mejor marca personal, 1h20:31, rebajando en más de 40 segundos la anterior.

MULTITUD

Granollers es así. Multitudinaria (agobiante por momentos). Nos reunimos un montón del equipo pero claro, unos aparcan aquí, otros allí, otro llega tarde, otros quieren calentar, los otros dejar las cosas en el guardarropa. Un jaleo, en parte divertido, pero un jaleo. Aun así, conseguimos hacer alguna foto de algunos de los participatntes (hubo más)  Luego cada uno a buscar su cajón y a ponerse las pilas.

Yo hice un calentamiento pésimo. Apenas cinco minutos corriendo, unos cuantos estiramientos y poco más. Fotos y para el primer cajón. En el mismo me encuentro con Guillem, que está saliendo de una lesión y que decide acompañarme hasta que el cuerpo le aguante … pues vaya aguante que tiene.

LA SUBIDA

Viento, bastante frío (aunque soportable) y un perfil exigente nos espero en los primeros 11km. Hay bajadas, pero el perfil es de subida casi continua hasta La Garriga. Los km van sumando y no me encuentro perfecto. El viento molesta, el ritmo es alto, pero no sé si me dará para luego mejorar marca. La idea era ir entre 3:50 y 3:55, pero no es fácil. Empezamos lentos, pero enseguida encontramos el ritmo. Un ritmo por momentos cansino, que nos obliga a apretar los dientes.. De hecho, no conseguimos siempre mantener el ritmo y en el km 10, cuando mi idea era acercarme a los 38 minutos, voy unos 30 segundos por encima. Guillem ha hecho la goma en algún momento y vamos juntos desde el 9. En el 11 no mejoramos (de hecho lo hacemos en casi 4 minutos) Hoy será “caro” bajar la marca.

LA BAJADA

Pero la vuelta a Granollers lo cambia todo. Casi sin darme cuenta empiezo a ir rápido. A Guillem lo pierdo de vista y me sabe mal por él pero sólo voy con una idea. Tengo que ir muy rápido. Tanto, que por momentos me pongo por debajo de 3:40, incluso un poquito por encima de 3:30. ¿No iré demasiado rápido? Llego al km 12 y tengo que seguir a este ritmo para mantener opciones. Voy superando a rivales, avanzo muy rápido. Mi objetivo se reduce al 15, luego al 18 y así para no pensar en cómo tengo que ir para no ver en el crono final 1h21, sino un minuto menos. Sigo calculando mentalmento y tengo que mantenerme cerca de esos 3:40 para bajar marca. Pues nada, a tope. A pesar de algún pequeño repecho el recorrido es favorable en todo momento. Al llegar a Les Franqueses parece que ya acabas y no, aún quedan 2km por delante.

EL PÚBLICO

Otra cosa que hace especial esta carrera es el público, la gente te anima constantemente, sobre todo en la parte final, que es cuando vas más justo de fuerzas, en teoría. El corazón va bien, las piernas aguantan, y el público te lleva en volandas. Voy sumando metros escuchando de vez en cuando mi nombre en un grito de ánimo (y eso que voy con la música, que por momentos me ayuda, ya que es una canción muy “cañera”). Aprieto los dientes y sigo sumando hasta ver el arco del final, aunque en realidad el arco está antes… Miro arriba en el reloj, miro mi crono y mi satisfacción es plena. 1h20:31  ¡Perfecto! He hecho los últimos 10km en 36:22, la misma marca que en Bombers el año pasado, y a tan sólo 8 segundos de mi mejor marca en 10km en la cursa dels Nassos. Increible. Posición 203 de 9.238 que acabaron la prueba y el 90 de mi categoría, veteranos. No está mal...

Analizando los resultados advierto algo que da muestras del tipo de carrera que hice. 

Parciales y posición cada 5km:

19:45 (@3:56-289)-39:46 (20:01, @4:00-272)-58:38 (18:52 @3:46-232)-1h16:45(17:07 @ 3:37-204)

El último km y poco salió a 3:25!!! Evolución (a excepción del segundo 5.000) y mejora ostensible en la clasificación, 86 puestos en 16km, no está nada mal).

EL FINAL

Al llegar me encuentro con Roman, la “locomotora suiza”, que ha pulverizado también su marca y la ha dejado en poco más de 1h15. Hoy ha sido el mejor de los Ashi Running, pero no el único que ha conseguido un gran resultado. Mejores marcas para Ernest o Xavi, por destacar alguno, o primera carrera de Àngels (1h48, increíble). Guillem llega 1 minuto y poco después, contento de su rendimiento. Seguro que mejorará su marca en poco tiempo, a la que pueda entrenar bien con normalidad.

El final es un poco caótico, otra vez. Mucha gente, los encuentros son difíciles y tenemos prisa. Cuando llega Juan Carlos (1h48, no está mal para llevar poco más de un mes entrenando con regularidad después de lesiones y problemas).

Granollers vuelve a demostrar que es una carrera especial.

CURSA DELS NASSOS, NUEVA CAMISETA Y MEJOR MARCA DE 10KM

Otra vez (y esta sin pretenderlo realmente) he conseguido bajar, por poquito, pero bajar, la marca personal. La de 10km, que muchas veces es la referencia, la que nos hace más ilusión (aparte, quizás, de la maratón). La nueva marca es de 36:14 según la clasificación, una mejora de 8 segundos, lo que me permite ser optimista de cara al futuro inmediato, ya que no me esperaba batir la marca tan rápido en el tiempo (hace sólo dos meses que empecé la temporada).
La reunión con los compañeros del Ashi Running Team fue muy interesante, ya que aún tenía que conocer a algunas de las nuevas incorporaciones, o ver de nuevo a algunos que viven fuera (el caso de Xavi, nuestro "Ashi por el mundo", concretamente en Noruega). Tanto hablar y tal que casi no dio tiempo de calentar. Sí que pudimos hacer alguna foto conjunta con la nueva equipación, muy chula, por cierto.

Con algunos del equipo, poco antes de empezar

Por lo que respecta a la cursa, fui rápido y bien hasta el km 3, en parte demasiado. Pensaba que no aguantaría el ritmo y que a partir del 5 petaría. 18:09 en el punto intermedio. Aun así, mi Garmin me daba ritmos un pelín más rápidos y eso, a veces desanima un poco. Pensar que tenía que doblar y que, aun así, me quedaría a poco del récord, me daba pena. Por ello intenté regular conociendo el terreno. Del 5 al 8, recuperando en algunos tramos, pero con cabeza, siempre por debajo de 3:40, pero nunca por debajo de 3:35. Guardaba fuerzas para los últimos 2km. Diagonal abajo y giro por Selva de Mar a menos de 3:35 y cerca de 3:30 el último km para cruzar el arco en esos 36:14. Fantástico porque no me lo esperaba.

Todos los que competimos en la cursa dels Nassos

Los compañeros del team, como siempre, estupendos. Carrerón de Xavi Chinchilla y Jose (34:34 y 34:39, respectivamente) y mejores marcas para muchos de los compis. Ale es de otro planeta, 36:30, 8a clasificada de la general y primera en puntuación de la Championchip, es decir de las que no son semiprofesionales. Récords para Ernest (sub 38, qué crack), Sílvia (por fin consiguó bajar de 40 minutos, está en progresión total esta chica) y, sin saberlo seguro, me atrevo a decir que de Àngels y Mónica como resultados más destacados. Pedazo de equipo.

Vuelvo a Ripollet

El año pasado debuté en esta cursa de la Festa Popular de Ripollet que se celebra a finales de agosto. El año pasado no lo pasé bien y no por la calor, no iba cómodo, no encontré el ritmo. El año pasado, y aunque  el perfil es muy de subidas y bajadas, hice un tiempo discreto para mí, 42:38. Ayer, cuando me apunté a la carrera, no recordaba que hubiera tantos toboganes, pero al releer la crònica, me he acordado. El reto está ahí, no mejorar ese tiempo (que espero rebajar, de bastante, claro), sinó adaptarme a un circuito incómodo, exigente, y ver en qué estado de forma estoy, después de buenos entrenamientos y de alguna carrera con buenas sensaciones.

Ayer, cuando me apunté, lo hice en el último día de inscripción, aún quedaban dorsales para esta carrera popular que sólo cuesta 3€, y que además puntúa para la Lliga Championchip. Espero que este año no venga ningún megacrack como en 2011 (ganó Roger Roca, con un tiempo de 31:50 que, además, te hace puntuar muy poco en la Liga).
Antes de inscribirme, pensé:
Si me apunto, toca descansar dos días y madrugar el domingo para la carrera. La alternativa, dos entrenos relativamente exigentes en estos días de calor. Además, en un plan que intento seguir a grosso modo, tocaba carrera. O sea que me ha venido muy bien, ya que esta semana me he levantado tres días un poco antes de las seis de la mañana para huir de la calor y la humedad, y aun así lo he pasado mal...
Pues nada, a probar suerte en esta cursa que el año pasado hice en compañía de casi todo el equipo Ashi Running y que creo que esta vez tocará hacerla en solitario, o sólo acompañado por Maite. 

Cursa Bombers 2012 MMP

Un altre cop! Aquesta vegada per una mica més que en Els 10 de La Llagosta (on vaig fer 36:35, però em va semblar una mica curta). A Bombers, la cursa ràpida per excel·lència de Barcelona, nova MMP (Millor Marca Personal), 36:22. Molt content.
Tot apuntava a una bona cursa, i una bona marca. Dia fresc (no fred), bon ambient, bon circuit i, a més a més, sortia des del primer calaix, després dels professionals d'això del running, o com a mínim, dels atletes d'elit.

Amb l'equip (Ashi Runing) havíem quedat prèviament al parc de la Ciutadella, tots amb objectius ben diferents, sobretot els dos cracks de l'equip que el dia d'abans havien participat a la cursa de muntanya de Can Caralleu. El Ricado (segon de la general) i el Jose (quart de la general i segon de categoria) van fer un temps estratosfèric (34:38 i 34:37, respectivamente), no molt lluny de les seves marques personals.
D'altres, com el Dídac (40:38), la Sílvia (41:09) o la Mònica (47:00) també van fer marca personal, alguns amb  llebres de luxe com l'Ernest i el Pere. El Valentín i la Sònia es van quedar a prop del seu millor registre.

Per  la meva part, l'estratègia era clara. Primer quilòmetre, a mort, control de ritme als dos següents, a la mini-pujada del Paral·lel, per tal de tenir forces de cara al tram llarg de Gran Via. L'estratègia es va acomplir, però a mitges, perquè potser vaig anar massa "tranquil" pel Paral·lel i en els dos primers quilòmetres de Gran Via, fins al quilòmetre 5. Quan vaig veure el temps en aquest punt intermig (18:36), sabia que havia d'apretar, i molt, per aconseguir rebaixar la marca personal. De fet, la meva idea era apropar-me als 36 minuts, i la cosa estava complicada.
Total, que fent cas al Jose (que a la foto sembla que m'ho estava explicant) a poc de començar la prova, Gran Via, a tope, per tal de recuperar temps. I tant que vaig recuperar, de temps!
Tant, que el segon 5.000 el vaig fer en 17:47!!
Jo l'únic que vaig fer és no regular, anava a tope i el que veia era que avançava corredors. De fet, des del quilòmetre 2,5 i fins al final  vaig avançar un total de 164 corredors (podia haver estat una mica més llarga, encara hagués guanyat algun lloc més...)


L'últim quilòmetre a 3:12 (ajuda la baixada per Via Laietana).
Temps final: 36:22
La posició final, el 212, de 21.688 arribats, 88è de la categoria.
Classificació: Web Bombers i Championchip

El que més m'agrada, la progressió que vaig fer. Cada 2,5km:
Parcials: 9:17-9:20-9:00-8:47
Ritme:    3:42-3:43-3:35-3:30
Posició:  376-331-255-212

El Juan Carlos (no tinc foto, me l'han de passar), també va millora la marca i va baixar, per fi, dels 45 minuts. 44:53 i encara té fusta per continuar rebaixant aquesta marca, segur.

Prèvia de la Cursa Bombers 2012

Per a mi la Cursa Bombers és un clàssic i és una cursa especial. Multitudinària? Sí. Fins a un punt de poder ser agobiant? També. Però és especial perquè va ser la primera que vaig disputar l'any 2008 i encara no he faltat a cap edició. El hàndicap de la cursa és la quantitat de gent què hi participa. Aquest any, 24.000 inscrits. Potser a partir de l'any que ve serà el moment de deixar-ho i buscar altres alternatives perquè ho trobo una barbaritat. Però també s'ha de dir que, afortunadament, estic força endavant a la sortida, tot i que encara no he recollit la samarreta-dorsal i això permet córrer amb certa llibertat i tranquil·litat.
El millor de tot és que l'organització ho ha fet molt bé, com a mínim, fins ara, tot i el volum de personal, com si de l'inici d'unes "macro-rebaixes" es tractés. És un alicient saber que tens un munt de gent darrere perseguint-te. S'ha d'anar més ràpid, no sigui cas que t'enxampi la "marabunta".

D'altra banda, el circuit és molt ràpid (tret del tram de Paral·lel en semi-pujada) i permet, o pot permetre, aconseguir bones marques. Un bon incentiu de cara a una cursa especial. Com també ho serà la presència de molts companys i companyes de l'Ashi Running, cadascun amb un objectiu diferent.

Quin contrast amb la cursa de dissabte passat!

Millor marca imprevista (36:35)

Quedaria molt malament dir que he aconseguit la meva millor marca en 10 quilòmetres "sense voler", però el cert és que ho he fet sense pensar que la podia fer. Una setmana després de la marató, i amb dos entrenaments de recuperació (més les sessions "miraculoses" de piscina i hidroteràpia) no podia esperar ni aspirar a molt més que no fos un paper digne en aquesta cursa, Els 10 de La Llagosta, una cursa molt ben organitzada i amb cert nivell participatiu, no només perquè hi va anar Martín Fiz (que va ser segon a la classificació, 33:07, per darrere de Pedro Rondón, 32:59), sinó perquè hi va haver un bon número d'atletes amb bones marques, 68 per sota de 38 minuts, per exemple).

Dic que és una cursa ben organitzada perquè tenen un pàrquing enorme (que no vaig veure perquè vaig entrar per una altra banda, tot i que no em va costar gaire aparcar) a 50 metres de la sortida. L'entrega de dorsals (i xip propi), ràpida i eficient, un número de corredors "normal" (uns 1100 inscrits, suposo que van participar-hi menys de 1.000 perquè 934 van acabar-la), bona animació i circuit entretingut. L'únic problema del circuit era cap al quilòmetre 5,5 perquè et desviaven cap a una carretera secundària per un camí no gaire en bon estat, però tenia el seu punt.
Per la meva banda, tal com havia escrit a la prèvia, no tenia gens clar com me la prendria. Durant la setmana havia pensat fer-la a 4:10 (a ritme de marató), després vaig pensar que si la feia a menys de 4 minuts el quilòmetre em serviria d'entrenament de qualitat, i per últim vaig pensar: "Tu, tira. i ja veurem."
Doncs va ser un tirar endavant constant, tot i que em va semblar que la gent sortia molt ràpida, o que hi havia molta gent que sortia ràpida. No em va costar trobar un ritme alegre, a prop dels 3:40, segon amunt, segon avall i pensava que en algun moment el cos diria prou.

Al km 5 (18:29) vaig començar a pensar que existia una possibilitat de millorar marca. Havia de doblar, però "només" eren cinc quilòmetres més. Tot i això, em vaig marcar el km 7 com a clau. Va ser en la tornada de la "carretera dels horts", un tros d'anada i tornada que no va ser gaire pesat i que em va servir per distreu-re'm per moments, contant els atletes que tenia al davant (46-47). Només era per curiositat. Mentalment estava bé, però físicament començava a notar l'esforç. Del 7 al 8 em vaig autoconvèncer que hauria d'aguantar molt bé o apretar les dents per aconseguir marca. No ho acabava de tenir clar, però al 8, em vaig adonar que els càlculs que havia fet eren erronis, que només fent els últims dos quilòmetres a 3:45 baixaria de 37 minuts perquè al 8 vaig veure que el crono s'aturava en 29:23. Dit i fet. Del 8 al 9 vaig fer 3:47, va ser el quilòmetre on més vaig patir-hi, però és clar, l'últim quilòmetre és l'últim quilòmetre, i ho dones tot. Vaig parar el meu cronòmetre en 36:42, que realment van ser 36:35. Pel Garmin em surt una mica curta (9,9km), però encara que li sumem uns 20-22 segons dels 100 metres que falten, em surt per sota de 37 minuts. Val com a marca.
Com a dada, dir que vaig acabar en el lloc número 40, de 934 acabats, el 22è de la categoria.
Com era gairebé lògic, cap company de l'Ashi Running dels que van participar a la martó van participar-hi. Em va acompanyar la Maite, que va quedar tan alucinada com jo del temps aconseguit.

Molt content i satisfet.

Objectiu aconseguit: 2h57:38

Exultant d’alegria. Així m’he sentit quan creuava la línia d’arribada a l’avinguda de Maria Cristina. Tot l’esforç, tot el sacrifici, els entrenaments, les sèries, les cerques de tipus d’entrenament, d’alimentació…, ha tingut recompensa.

De fet, tot ha sortit rodó. Però anem a pams.

Amb els de l’equip hem quedat a les 7:30. Com és habitual, la meva arribada ha estat un pel més tard. Havia dormit bé, però els nervis i les sensacions d’incertesa sempre hi són davant un repte com aquest.

Després de quatre estiraments i d’escalfar una mica m’he trobat en Guillem. Sort. No ens havíem vist abans i ja pensava que hauria d’afrontar la marató sol. No ha estat així.

La tàctica la teníem molt clara tant el Guillem com jo. Ell tenia certes pors perquè no tenia clar que pogués arribar bé, degut a certes molèsties durant la setmana.

Els primers quilòmetres, de pujada la majoria, no han anat malament. Potser massa ràpid i tot. Al km 5, 20:59 segons l’organització. El Garmin ha començat a no coincidir amb els quilòmetres i he pensat de no mirar-lo gaire. Només per tenir referències. Al quilòmetre 10 (41:50, 20:52 de parcial, a 4:10), ja amb uns quants parcials de baixada, recuperem temps i estem en 42:10, a 4:11. Volíem fer a 4:10, per tant, anàvem bé.

km 14 al passeig de Gràcia

Al km 14, a Passeig de Gràcia, he vist a la Maite per primer cop, primera alegria i nou impuls de cara als següents quilòmetres.

Hem “flirtejat” tota l’estona amb els 4:10-4:11, que és el que volíem. Hem sumat metres i quilòmetres tot segons el què estava previst. A la mitja marató, 1h28:15 i al km 30, 2h05:19. Quedaven els 12 quilòmetres més difícils, però els afrontàvem amb un bon avantatge.

Al km 31, de nou veig a la Maite (amb la seva mare i la Mari Ángeles, gràcies pels ànims), i al 32 el Guillem em comenta que si féssim 4:30 en els últims 10km encara estaríem per sota de les 3hores.

No ha estat fàcil aguantar el ritme, però hem apostat per no continuar amb el 4:10-4:11. Hem buscat un una mica més còmode, que anava pels voltants dels 4:13 i 4:17. El cansament es feia notar i no es podia evitar notar les cames menys alegres.

Tot i això, m’he notat molt bé. Ni mur (o l’hem saltat, o vorejat perquè no l’he vist en cap moment) ni molèsties musculars en cap moment. Els últims quilòmetres són de tirar amb el cap. Queda poc i cal un últim esforç. El Guillem em diu en un parell d’ocasions que tiri cap endevant, perquè té por de patir alguna estrabada. Aquesta sensació augmenta quan arribem a Paral·lel. “Tira”, em torna a dir. Al principi li faig una mica de cas i després penso: “40 quilòmetres junts i ara haig d’entrar sol?” No.

L’espero, tornem a fer el mateix gairebé a l’arribada i el torno a esperar. No em ve de 10 segons i en arribar a la recta final, l’alegria és immensa. Sensació de felicitat, d’eufòria, diria jo. Ens fonem en una abraçada final de satisfacció. Ho hem aconseguit!

Just a l'arribada, amb el Guillem

Tot ha sortit genial. Els resultat final, de 2h57:38, és una baixada de més de 16 minuts a l’anterior marca (3h13:56). Per a l’estadística quedaran aquests números:

521 de la general, 255 de la categoria

Temps parcials:

20:59 – 41:50 – 1h02:47 - 1h23:39 – 1h28:15 (1/2 marató) –

1h44:18 -2h05:19-2h26:26-2h47:55- 2h57:38. Ritme de 4:13 el quilometre

Cada 10km 41:50 (a 4:13)-41:49 (a 4:11), 41:40 (a 4:10) 42:35 (a 4:15)

i posicions:

804 - 910 - 843 - 794 -  769 - 733 - 660 - 596 – 524 – 521

Em satisfà especialment la progressió. Del 910 del quilòmetre 10 fins el 521 final he avançat gairebé 400 corredors. Vol dir que hem fet servir una bona tàctica. Hem regulat bé. De fet, el segon parcial, ha estat només un minut més lent que el primer.

Una part de l'Ashi Running

De la resta de l’equip Ashi Running, grandíssims el Jose (2h44:59) i el Ricardo (2h46:18)

El Paco, que divendres estava al llit amb un virus, ha arribat en 3h19. Molt meritori. L’Ernest ho ha passat malament, però ha fet 3h20. El grup de 3h30 s'ha dissolt una mica, però el Rafa, que feia de llebre, ha aconseguit que el Dídac arribés a temps, en 3h29. La Sílvia ho ha fet venint des de darrere, però no ha anat molt lluny la Marta (3h32). Quines cracks! Menys de 3h30!!!El Pere, amb problemes físics (estrabada muscular a partir del 30) ha acabat en menys de 3h40 la seva primera marató i l'Enric ha aguantat en un temps similar. La Sònia, amb uns fantàstics 3h48, ha tancat el cercle virtuós.

El Juan Carlos també ha patit, però ha acabat en 3h49, també la primera marató. Llàstima de no haver-lo vist després per felicitar-lo.

D'altra banda, cal destacar els ànims de la Maite, de la seva mare, de la Mari Ángeles, d'altres amics i familiars dels Ashi Runners, i de la gent en general, que va ajudar molt. S'agraeix, i molt, tots els ànims.

(Gairebé) Tot a punt

"Pescao vendío", que deia el Michael Robinson (o el seu ninot, no ho recordo, fa uns anys).
Poc més es pot fer a partir d'ara. De fet, aquesta setmana és de mig descans, perquè l'activitat física es redueix moltíssim. Ja només queda sortir a rodar 20-25 minuts el dia previ a la marató per tenir-ho tot a punt.

Què faré? Segueixo amb l'idea de sortir, aproximadament, a 4:10 el quilòmetre.
Potser tenint en compte que, dels primers 5 quilòmetres, hi ha uns tres o una mica més de pujada, no passa res si surten a una mica més (màxim 4:15) per després recuperar una mica, però tampoc ens passéssim, que són 42 quilòmetres i, si no, es farà molt llarg tot!
Espero aguantar fins el quilòmetre 30 a aquest ritme per poder portar un petit avantatge de prop de 3 minuts. Això em permetria, si defalleixo, un marge de 10 segons més, és a dir, de 4:25 en els últims 12 quilòmetres. "Pan comido", no?
Uff! Tant de bo fos tan fàcil. Però bé, la teoria està aquí, ja veurem com ho afrontem.
I potser ho afronto sol, o acompanyat. En Guillem, Un corredor de Mallorca, podria venir amb mi, tot i que té alguns dubtes. En un moment determinat vaig pensar. Si ell, amb una marca d'1h20:21 en mitja marató, té dubtes, què hauria de pensar jo? És cert que ell arriba amb algunes molèsties i ho decidirà a última hora.
Jo, ho donaré tot per intentar aquest sub 3hores que crec que puc aconseguir.
Altres companys de l'Ashi Running tenen objectius ben diferents, entre les 2h40 i menys de 4 hores.
Ja ho explicarem.

16è CLASSIFICAT A CALDETES!!!

No he fet un resultat espectacular, tot i que és la tercera millor marca de sempre (37:42) en un circuit que ha canviat i que s'ha fet molt més dur del què pensava, però la gràcia de la cursa d'avui ha estat la classificació general, aquella que normalment no mires gaire.

A punt d'arribar, l'últim esforç

He acabat en 16a posició (8è de la categoria). Veig difícil aconseguir un resultat d'aquests característiques mai més, tenint en compte que parlem de 626 acabats (hi havia més de 700 inscrits). Suposo que la proximitat de la marató ha fet que no s'apuntés gent de molt nivell (mireu la classificació).

El campió ha fet 33:39, i jo, a més a més, he aconseguit la millor puntuació de la Lliga Championchip de tota la meva carrera esportiva, amb 94,36 punts.

Pel que fa a la cursa, el canvi de recorregut ha estat molt més complicat del què pensava. L'ascensió (perquè no se li pot dir pujada) de 750 metres amb un desnivell desconegut, però que no sé si vull saber, s'ha fet molt dura. Una primera selecció perquuè després hi havia la baixada. De fet, entre el primer quilòmetre (4:05) i el segon (3:27), hi ha hagut una diferència abismal. Després tot era gairebé pla a excepció del final, que tornava a pujar, en dos intervals, uns 400-500 metres.

He anat de més a menys. Per moments he vist que anava amb un grupet a prop de 3:40, però al km5 (18:50) me n'he adonat que seria molt complicat baixar de 37 minuts. Per tant, quan he vist que els ritmes anaven al voltant de 3:45 ja m'ha semblat bé. He pogut guanyar un parell de posicions, tot i que m'ha superat un atleta, però quan he sentit per megafonia que era el 16è classificat gairebé ni m'ho creia. No em semblava que anés tan endevant!

Els tres, abans de la cursa

Al final, doncs, molt bona marca i millor resultat final. El Juan Carlos ha punxat i ha fet 47:22 i el Jose, que ens ha acompanyat avui, 49:08 (amb el que s'entrena ja està prou bé...)

I després, amb el Frank, un company del Juan Carlos

NOVA MMP A LA MITJA DE CALELLA

Doncs, sí, una altra vegada he pogut baixar la meva millor marca personal. Ara ja estem més a prop de l'1h20. De fet, em vaig a quedar a només 12 segons, (temps final 1h21:12) però no em puc queixar, només faltaria!

La mitja marató Costa de Barcelona Maresme em feia especial il·lusió, com havia comentat a la prèvia. L'any passat vaig fer millor marca en el meu debut com a integrant de l'Ashi Running i ahir, ho vam tornar a fer. De fet, a mi em fa més gràcia preparar una mitja marató a tres setmanes de la marató, que a quatre com la mitja de Barcelona.

La setmana havia anat millor que l'anterior, ja sense problemes vírics ni restes de mals de gola o de qualsevol tipus i això es va notar en els entrenaments. Tot i que dimecres em vaig pensar que no tiraria bé (em va sortir un entrenament poc reeixit, segons les meves intencions) dijous em vaig animar i diumenge al matí ens vam presentar a Pineda-Calella (just en el límit de les dues poblacions, completament enganxades l'una a l'altra).

La sortida, amb un bon grapat de cracks

Força gent (1300 arribats) i amb qualitat perquè la mitja era també Campionat de Catalunya de l'especialitat (va guanyar Roger Roca, amb un temps d'1h06:03), però cap problema per recollir el dorsal, ni per escalfar.

Pitrall negre, primer calaix, saludo al Jon, que em diu que anirà a veure què i que segurament no anirà a tope. Va acabar novè (i cinquè de la categoria), amb 1h12:37. Vaja crack! Em comenta un tema important, el del vent, que serà clau en la cursa. Ve en contra a la tornada...serà dur, doncs el final. Però com que és plana, cal aprofitar la inèrcia.

Surto ràpid i amb ganes d'anar a 3:50 per aconseguir baixar la marca. De seguida me n'adono que el vent ajuda força direcció nord i molesta bastant en direcció sud. Els primers 5 quilòmetres són d'anada i tornada. Per tant, "lo comido por lo servido".

Pas pel km 5, allà, al fons

En un moment indeterminat, passat aquest km 5 i ja amb vent a favor fins el 12-13, trobo un grupet força "maco", que va amb la que identifico com a la tercera dona, M. Carme Auñón, de la Unió Colomenca d'Atletisme. Em fa la impressió que és un bon grup i m'hi quedo. El grup el comanden dos atletes de Fondistes Blanes que van fer, per a mi, un treball impagable. El ritme va ser molt bo. km 10, 38:30, és a dir, a 3:50. Ideal.  La M. Carme anava força justa de forces i cap al km 10 li passo una ampolla d'aigua a l'avituallament perquè queda massa al mig del carrer. Em passa pel cap anar amb ella tota l'estona, però entre el 10 i el 12 comença a quedar-se massa enrere i em veig bé de forces. Els companys de Blanes em porten molt bé i tirem cap endevant.

A partir del quilòmetre 15 (57:58, parciald e 19:28, a 3:53), de nou a la carretera que hi ha al costat de la via del tren, comença el moment més dur de la cursa. Vent en contra que dificulta mantenir el ritme, que baixa un pèl, a 3:52-3:53. Em faig a l'idea que haig d'aguantar fins el quilòmetre 18 per poder baixar realment de marca.
Ho faig (ho fem, amb els Fondistes de Blanes) i en arribar al 19 me n'adono que molt malament han d'anar les coses per no baixar d'1h22. Al fons veiem un grupet força nombrós (12-14 corredors), amb la segona classificada. Tots juntets. Em penso que és un bon grup i m'hi quedo uns metres. De seguida, però, me n'adono que puc anar a més. Els de Blanes pensen el mateix i tirem els tres. Només se'ns afegeix un del grup. A partir d'aquí, ja em sento pletòric i començo a imposar el meu ritme. No penso en ningú ni en res que no sigui mantenir aquest rimte de menys de 3:50. En l'últim quilòmetre encara tinc forces de superar algun altre atleta i em presento a l'arribada amb aquest fantàstic temps d1h21:12, gairebé un minut millor que la marca de la setmana passada a Barcelona.

Els últims metres de la cursa, amb el rellotge encara en 1h20!!! Per poc

El Juan Carlos fa una cursa extraordinària i aconsegueix baixar el temps en gairebé dos minuts, de l'1h40 justets de Barcelona passa a 1h38:25 Classificació aquí.

Els dos, satisfets amb el resultat aconseguit

L'evolució de la cursa (i els números) són aquests:

Temps final: 1h21:12 (a 3:50)
Parcials: km 10 (38:30, a 3:50), km15 (57:58, a 3:53 el parcial) i últims 6,1km a 3:48
Posició: 82/1300 (39 de la categoria) Evolució. km10 lloc 110, km 15, 100, final 82.

Tot i no haver fet millor la segona part que la primera, he regulat molt millor que altres corredors, cosa que em permet avançar 28 atletes en 11km, i 18 en els últims 5 quilòmetres.

Coses que m'han agradat de la cursa:
Cursa ben organitzada, tot i ser un bon piló de gent, es pot aparcar més o menys a prop, agilitat en els dorsals i els avituallaments, bé. Els calaixos ben fets i el perfil, ideal per a fer marca.



No trobo mancances en la cursa. Pot ser "avorrida" si a un no li agrada corre en pla, o li cansa, o no està content en veure el mar al costat.  A més, força gent animant. Molt content.

PRÈVIA MITJA DE CALELLA

Oficialment és la Mitja Marató Costa de Barcelona Maresme, però com que es disputa a Calella (de la costa) així la coneixem la major part dels participants. Tot i això, cal dir que és una cursa que només arriba a Calella, perquè surt de Pineda de Mar, passa per Santa Susanna i Malgrat de Mar i torna. És clar, 21 quilòmetres, i tots al costat del mar no es poden fer en un sol poble sense acabar boig de fer tantes voltes.

El recorregut és mol pla i, a banda d'una primera volta per Pineda, és un traçat d'anada i tornada. Tinc molt bons records de la meva primera participació l'any passat, el meu debut amb la samarreta de l'Ashi Running. Aquella vegada la mitja va ser dues setmanes després de la marató i vaig aconseguir marca personal (1h26:16). Ara ja queda lluny i la idea seria baixar, ara sí, d'1h22. Complicat? Sí. Fa tan sols una setmana de la mitja de Barcelona i tot i que crec que m'he recuperat bé, no sé com respondran les cames. Tinc ganes d'apropar-me a l'1h21 per estar més segur de cara a l'objectiu de la marató, que és baixar de les 3hores. A veure què tal. 

1/2 DE BCN: NOVA MMP per un segon!!!

La setmana havia estat relativament estranya, amb unes molèsties que no em feien presagiar una bona marca. Fins i tot dissabte no les tenia totes després de trotar durant 30 minuts. Avui, amb el rellotge sonant a les 6:30 del matí (com quan vaig a treballar), m'he sentit millor, però no estava segur.
Després de la trobada amb els membres de l'equip, i amb el Juan Carlos, com que havia arribat escalfant, he trotat una mica més i estirat bé, però he anat al calaix per no perdre el lloc.
I és que parlem que hi havia 12.500 inscrits...ufff!!!
Dues sortides, una fins a 1h40 i l'altra, cinc minuts després.
Jo estava al primer calaix i, sincerament, he pogut córrer còmode. Des del primer moment. Potser els primers metres, però és inevitable. Quan he començat a agafar el ritme, ja no m'ha molestat, ni he molestat ningú. Les sensacions no eren les millors perquè volia anar a 3:50 per intentar apropar-me a l'1h21. Ràpidament he vist que no seria fàcil avui. Al km 5, 19:33, a 3:53. Bé. Al 10, 38:53 (19:20 de parcial, a 3:52). La meva idea era la contrària, anar a tope fins al 10 per apretar o no tot depenent del temps. I m'ha sortit un parcial que m'obligava a superar-me per millorar la marca. La segona meitat, ja superat el Paral·lel i la Gran Via, i amb la Diagonal i el passeig Marítim com a referències, semblava més difícil. El vent, certes pujadetes en certs moments...però he volgut intentar-ho. M'he marcat el km 15 com a referència per saber què podria passar. Si baixava de 58 minuts, ho tenia al sac. Entre 58 i 59, calia un esforç extra. Temps real? 58:25. Calia sobreesforç. De fet, calia fer els 6 quilòmetres en 3:50 per tal de baixar de l'hora 22 minuts.
Al final, trampejant i donant-t'ho tot, o gairebé, he arribat per sobre de l'horari previst. He fet quilòmetres a 3:48, a 3:54, per a un parcial de 19:36. L'últim quilòmetre i cent metres en 4:08. Bé. Pensava que arribaria, però el temps final, 1h22:09 millora PER UN SEGON la marca feta a Granollers. He acabat en el lloc 331 i el 153 de la meva categoria. Aquí, la classificació.

Dades de la cursa:
Temps real: 1h22:09
Parcials: 19:33-38:53-58:25-1:18:01 (19:33-19:20-19:33-19:36+4:08)

Posició final: 331 de 10774 acabats, 153è de la categoria.

Posicions intermitges: 464 (km5), 418 (km10), 378 (km 15), 347 (km 20)

Reflexions:

He estat molt regular en els parcial, i això m'ha permès evolucionar molt bé. He guanyat un total de 133 llocs des del km 5 sense variar el meu ritme!!!

La cursa està bé, relativament ben organitzada, però és massa gent. Crec que començo a estar una mica fart de les "macrocurses" (tot i que algunes les continuaré fent, segurament).

Alguns dels membres de l'equip, després de la cursa

La resta de l'equip, amb MMP de Jon (1h12), Ricardo i Jose (1h15). La resta (Ernest, Dídac, Pere, Marta, Sònia i Paco) no estaven tan contents, però bé, ja hi haurà altres curses per millorar. El Juan Carlos, també MMP, 1h40:08.

PROPERA CURSA: RIPOLLET

Seré breu. Diumenge, 9 del matí, a Ripollet. Una altra cursa de 10km. Segons he llegit, cursa costeruda, amb un circuit de 5km que, òbviament, es fa dues vegades (també hi ha la cursa "petita"). Serà un altre test per veure com van els entrenaments.

En un principi m'havia il·lusionat a fer un sub40, però ja em veig avenir que no serà possible. Bàsicament perquè no em trobo tan fi com pensava, per tant, si estic entre 41 i 42 minuts estaré content. Ja hi haurà curses per millorar.

El millor, però, de la cursa de Ripollet (a banda del cost de la inscripció, tan inusualment barat, 2€, encara queden inscripcions) és que serà un bon moment per retrobar-nos molts membres de l'Ashi Team després de les vacances. Bona part de l'equip estarà representat i això és una bona notícia.