domingo, 25 de marzo de 2012

Objectiu aconseguit: 2h57:38


Exultant d’alegria. Així m’he sentit quan creuava la línia d’arribada a l’avinguda de Maria Cristina. Tot l’esforç, tot el sacrifici, els entrenaments, les sèries, les cerques de tipus d’entrenament, d’alimentació…, ha tingut recompensa.
De fet, tot ha sortit rodó. Però anem a pams.
Amb els de l’equip hem quedat a les 7:30. Com és habitual, la meva arribada ha estat un pel més tard. Havia dormit bé, però els nervis i les sensacions d’incertesa sempre hi són davant un repte com aquest.
Després de quatre estiraments i d’escalfar una mica m’he trobat en Guillem. Sort. No ens havíem vist abans i ja pensava que hauria d’afrontar la marató sol. No ha estat així.
La tàctica la teníem molt clara tant el Guillem com jo. Ell tenia certes pors perquè no tenia clar que pogués arribar bé, degut a certes molèsties durant la setmana.
Els primers quilòmetres, de pujada la majoria, no han anat malament. Potser massa ràpid i tot. Al km 5, 20:59 segons l’organització. El Garmin ha començat a no coincidir amb els quilòmetres i he pensat de no mirar-lo gaire. Només per tenir referències. Al quilòmetre 10 (41:50, 20:52 de parcial, a 4:10), ja amb uns quants parcials de baixada, recuperem temps i estem en 42:10, a 4:11. Volíem fer a 4:10, per tant, anàvem bé.
km 14 al passeig de Gràcia
Al km 14, a Passeig de Gràcia, he vist a la Maite per primer cop, primera alegria i nou impuls de cara als següents quilòmetres.
Hem “flirtejat” tota l’estona amb els 4:10-4:11, que és el que volíem. Hem sumat metres i quilòmetres tot segons el què estava previst. A la mitja marató, 1h28:15 i al km 30, 2h05:19. Quedaven els 12 quilòmetres més difícils, però els afrontàvem amb un bon avantatge.
Al km 31, de nou veig a la Maite (amb la seva mare i la Mari Ángeles, gràcies pels ànims), i al 32 el Guillem em comenta que si féssim 4:30 en els últims 10km encara estaríem per sota de les 3hores.
No ha estat fàcil aguantar el ritme, però hem apostat per no continuar amb el 4:10-4:11. Hem buscat un una mica més còmode, que anava pels voltants dels 4:13 i 4:17. El cansament es feia notar i no es podia evitar notar les cames menys alegres.
Tot i això, m’he notat molt bé. Ni mur (o l’hem saltat, o vorejat perquè no l’he vist en cap moment) ni molèsties musculars en cap moment. Els últims quilòmetres són de tirar amb el cap. Queda poc i cal un últim esforç. El Guillem em diu en un parell d’ocasions que tiri cap endevant, perquè té por de patir alguna estrabada. Aquesta sensació augmenta quan arribem a Paral·lel. “Tira”, em torna a dir. Al principi li faig una mica de cas i després penso: “40 quilòmetres junts i ara haig d’entrar sol?” No.
L’espero, tornem a fer el mateix gairebé a l’arribada i el torno a esperar. No em ve de 10 segons i en arribar a la recta final, l’alegria és immensa. Sensació de felicitat, d’eufòria, diria jo. Ens fonem en una abraçada final de satisfacció. Ho hem aconseguit!
Just a l'arribada, amb el Guillem
Tot ha sortit genial. Els resultat final, de 2h57:38, és una baixada de més de 16 minuts a l’anterior marca (3h13:56). Per a l’estadística quedaran aquests números:
521 de la general, 255 de la categoria
Temps parcials:
20:59 – 41:50 – 1h02:47 - 1h23:39 – 1h28:15 (1/2 marató) –
1h44:18 -2h05:19-2h26:26-2h47:55- 2h57:38. Ritme de 4:13 el quilometre
Cada 10km 41:50 (a 4:13)-41:49 (a 4:11), 41:40 (a 4:10) 42:35 (a 4:15)
i posicions:
804 - 910 - 843 - 794 -  769 - 733 - 660 - 596 – 524 – 521
Em satisfà especialment la progressió. Del 910 del quilòmetre 10 fins el 521 final he avançat gairebé 400 corredors. Vol dir que hem fet servir una bona tàctica. Hem regulat bé. De fet, el segon parcial, ha estat només un minut més lent que el primer.

Una part de l'Ashi Running
De la resta de l’equip Ashi Running, grandíssims el Jose (2h44:59) i el Ricardo (2h46:18)
El Paco, que divendres estava al llit amb un virus, ha arribat en 3h19. Molt meritori. L’Ernest ho ha passat malament, però ha fet 3h20. El grup de 3h30 s'ha dissolt una mica, però el Rafa, que feia de llebre, ha aconseguit que el Dídac arribés a temps, en 3h29. La Sílvia ho ha fet venint des de darrere, però no ha anat molt lluny la Marta (3h32). Quines cracks! Menys de 3h30!!!El Pere, amb problemes físics (estrabada muscular a partir del 30) ha acabat en menys de 3h40 la seva primera marató i l'Enric ha aguantat en un temps similar. La Sònia, amb uns fantàstics 3h48, ha tancat el cercle virtuós.

El Juan Carlos també ha patit, però ha acabat en 3h49, també la primera marató. Llàstima de no haver-lo vist després per felicitar-lo.

D'altra banda, cal destacar els ànims de la Maite, de la seva mare, de la Mari Ángeles, d'altres amics i familiars dels Ashi Runners, i de la gent en general, que va ajudar molt. S'agraeix, i molt, tots els ànims.



17 comentarios:

  1. Enhorabuena , donde tienes el techo compañero??? disfruta de este momento que debe de ser muy satisfactorio y ahora a descansar unos dias que te lo has ganado

    Un abrazo.... Juanlu

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gracias, Juanlu. Ahora sólo quiero saborear el triunfo. Estoy muy muy contento, la verdad.
      Por cierto, vi a un compañero tuyo de Kamperradores y le saludé, pero el pobre había "petado" y llegó fastidiado. Ni le pregunté el nombre ni el tiempo, me supo mal.

      Eliminar
    2. Ostias....con perdon , yo se que ayer fueron cuatro kampas a Barcelona a correr la maraton , no se quien sera el que me dices , ya me enterare , como sabes la maraton no perdona como vayas como no debes , yo hace dos años pete en Madrid y me llegue a plantear no volver a correr ningún maratón mas pero eso es pasado

      Eliminar
  2. Enhorabuena Raul!! que carrerón, toda una lección de correr un maratón!

    Ricardo (ashi)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gracias, Ricardo. Sobre todo viniendo de un crack como tú. Tu próxima, en condiciones normales, cerquita cerquita de las 2h40, seguro.

      Eliminar
  3. Hola Raul,
    Sóc l'amiga de la Silvia que corre. Escolta, moltíssimes felicitats per aquest temps! Impressionant! A mi em queda molt encara per aprendre. ;-)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Moltes gràcies, Gemma. La meva "gesta" no és comparable a la teva: córrer la Mercè en 50 minuts als 4 mesos de tenir un nen!!! Sincerament, impressionant.

      Eliminar
    2. Doncs a veure si ens veiem a la marató 2013... encara que sigui una hora després (com a mínim) que tu hagis creuat l'arribada, je, je!

      Eliminar
  4. Felicitats Raúl, tenies la feina feta, estava clar, i el resultat ha estat espectacular. Altre cop, FELICITATS!.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gran cursa la que hem compartit!! Gran ajuda la que m'has donat a Paral·lel, moltes gràcies de nou!

      Però sobretot, gran moment el de l'arribada!! Eufòria és poc!!

      Ara a descansar (activament tu) i disfrutar!!

      Eliminar
    2. Gràcies, Jordi. La feina estava feta, però s'havia de rematar, i la marató té molts imponderables difícils de dominar. Vaig tenir sort i tot va anar bé.

      Eliminar
    3. I gràcies a tu, Guillem. Ens hem ajudat els dos a aconseguir aquest repte. Increïble experiència, la veritat.

      Eliminar
  5. Raúl,

    La meva més sincera enhorabona per aquest objectiu assolit. Crec que això demostra que la feina prèvia que has fet ha valgut la pena i que l'has feta molt bé. Ara be, ara ja no sé quin és el teu proper objectiu ... potser un sub 2:50h. Perquè si anem pam a pam encara lluitaràs per aconseguir la mínima per als JJ.OO. de Londres. Que deixin pas el Chema Martínez, Leiva, kenyans, etíops i altres nacionalitats que ve com una locomotora el ràpid del Maresme!!

    Reitero la meva enhorabona i ara a per un merescut descans. Pensa que també hi ha altres curses molt més minoritàries i igual de "guapes" on t'ho pots passar igual de bé i on el rellotge no té cap valor. T'hi espero.

    Seguim en contacte.

    Joan Carles (Marathon man)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Moltes gràcies, Joan Carles. La marató no té secrets. Si treballes, acostumes a tenir recompensa, tot i que no sempre passa, també cal dir-ho.
      A partir d'ara em conformo a seguir entrenant amb ganes, amb il·lusió i gaudint de les curses, no només d'un objectiu, com la marató. I això de les curses minoritàries, encara que no m'hi he llançat gaire de cap, les buscaré perquè valen la pena.

      Eliminar
  6. Ja et deia que eres sub 3h de sobres. Moltes felicitats !!! Crec que amb el que entrenes i les marques que tens de mitja i de 10.000, aviat faràs una marató per sota de 2h 50m, ja ho veuràs.
    Endavant, sempre endavant !!!

    ResponderEliminar
  7. Uff, quina pressió!!! Sub2h50 ho veig encara molt lluny.

    Això sí, el cert és que vaig arribar força bé, tot s'ha de dir. Anirem endavant, però passet a passet. La propera, a intentar baixar de 2h55 i ja veurem...

    Per cert, tal com et vaig dir al teu blog, felicitats per la marca. Estàs fet un crack!

    ResponderEliminar
  8. Felicidades por ese tiempazo!!!...sub 3 horas con el calor que hacía....casi na!!!

    Un abrazo

    ResponderEliminar