Millor marca imprevista (36:35)

Quedaria molt malament dir que he aconseguit la meva millor marca en 10 quilòmetres "sense voler", però el cert és que ho he fet sense pensar que la podia fer. Una setmana després de la marató, i amb dos entrenaments de recuperació (més les sessions "miraculoses" de piscina i hidroteràpia) no podia esperar ni aspirar a molt més que no fos un paper digne en aquesta cursa, Els 10 de La Llagosta, una cursa molt ben organitzada i amb cert nivell participatiu, no només perquè hi va anar Martín Fiz (que va ser segon a la classificació, 33:07, per darrere de Pedro Rondón, 32:59), sinó perquè hi va haver un bon número d'atletes amb bones marques, 68 per sota de 38 minuts, per exemple).

Dic que és una cursa ben organitzada perquè tenen un pàrquing enorme (que no vaig veure perquè vaig entrar per una altra banda, tot i que no em va costar gaire aparcar) a 50 metres de la sortida. L'entrega de dorsals (i xip propi), ràpida i eficient, un número de corredors "normal" (uns 1100 inscrits, suposo que van participar-hi menys de 1.000 perquè 934 van acabar-la), bona animació i circuit entretingut. L'únic problema del circuit era cap al quilòmetre 5,5 perquè et desviaven cap a una carretera secundària per un camí no gaire en bon estat, però tenia el seu punt.
Per la meva banda, tal com havia escrit a la prèvia, no tenia gens clar com me la prendria. Durant la setmana havia pensat fer-la a 4:10 (a ritme de marató), després vaig pensar que si la feia a menys de 4 minuts el quilòmetre em serviria d'entrenament de qualitat, i per últim vaig pensar: "Tu, tira. i ja veurem."
Doncs va ser un tirar endavant constant, tot i que em va semblar que la gent sortia molt ràpida, o que hi havia molta gent que sortia ràpida. No em va costar trobar un ritme alegre, a prop dels 3:40, segon amunt, segon avall i pensava que en algun moment el cos diria prou.

Al km 5 (18:29) vaig començar a pensar que existia una possibilitat de millorar marca. Havia de doblar, però "només" eren cinc quilòmetres més. Tot i això, em vaig marcar el km 7 com a clau. Va ser en la tornada de la "carretera dels horts", un tros d'anada i tornada que no va ser gaire pesat i que em va servir per distreu-re'm per moments, contant els atletes que tenia al davant (46-47). Només era per curiositat. Mentalment estava bé, però físicament començava a notar l'esforç. Del 7 al 8 em vaig autoconvèncer que hauria d'aguantar molt bé o apretar les dents per aconseguir marca. No ho acabava de tenir clar, però al 8, em vaig adonar que els càlculs que havia fet eren erronis, que només fent els últims dos quilòmetres a 3:45 baixaria de 37 minuts perquè al 8 vaig veure que el crono s'aturava en 29:23. Dit i fet. Del 8 al 9 vaig fer 3:47, va ser el quilòmetre on més vaig patir-hi, però és clar, l'últim quilòmetre és l'últim quilòmetre, i ho dones tot. Vaig parar el meu cronòmetre en 36:42, que realment van ser 36:35. Pel Garmin em surt una mica curta (9,9km), però encara que li sumem uns 20-22 segons dels 100 metres que falten, em surt per sota de 37 minuts. Val com a marca.
Com a dada, dir que vaig acabar en el lloc número 40, de 934 acabats, el 22è de la categoria.
Com era gairebé lògic, cap company de l'Ashi Running dels que van participar a la martó van participar-hi. Em va acompanyar la Maite, que va quedar tan alucinada com jo del temps aconseguit.

Molt content i satisfet.