lunes, 3 de enero de 2011

CURSA DELS NASSOS 2a millor marca en 10km

Va per davant que no estava en absolut convençut de les meves possibilitats, tot s'ha de dir. Sabia que no estava pas malament, però havia fet un parell d'entrenaments bons i no estava segur de com aniria. De fet, l'escalfament previ va anar molt bé, tot i que pensava que potser ho pagaria. Desvetllo el temps, oficial, molt bo, la veritat: 38:39. M'he quedat a 12 segons del millor registre, el de la cursa de bombers de 2010. De fet, és la segona vegada que baixo de 39 minuts...

La tarda es presentava interessant, amb el Juan Carlos i el David per allà, relativament a prop l'un de l'altre (un minutet si fa no fa) i jo buscant el sub39. Estava al primer calaix, després dels professionals, que finalment van prendre la sortida, tot i que la RFEA va excloure la prova internacional. Els primers no van fer cas de les indicacions, i després del primer tret de sortida no van esperar el segon i van sortir cap allà "cagant llets". No era qüestió d'esperar-se...
Els primers metres i fins i tot quilòmetres van ser de munió, de molta gent, de córrer certament a disgust ja que no hi havia manera de trobar espai. En teoria els primers érem menys de 1.000, però és clar, tots a un ritme similar...no hi havia manera. Crec que no vaig córrer a gust fins el km 5 gairebé.

Els primers parcials, tot i això, van ser bons: 3'50-3'53", 3'51"-3'56" per 4'00" justos al km 5 (ja sabia que aquest últim era més dur), per un parcial de 19'30". Per baixar de 39 havia de, com a mínim, igualar el temps als segon 5.000. Les forces encara m'acompanyaven i el 3'45 i fins i tot el 3'55" dels quilòmetres 6 i 7 permetien ser optimistes. La clau era el km 8, per la zona de fàbriques del 22@ i una mica en pujada amb les forces més justes. Fiasco: 4'02" i 31'13". No estava gens convençut de baixar dels 39 tot i que sabia que els dos últims quilòmetres, per la Diagonal, eren de "semi-baixada". Una mica enganyosos, perquè de fet el desnivell és molt lleuger i en realitat es fan molt llargs aquests 2.000 metres. Però vaig apretar i em vaig dir: "A muerte!" Dit i fet, Parcial de 3'42" i 34'55" al km 9. Per millorar la mmp havia de fer un últim quilòmetre a gairebé 3'30". Si m'hagués reservat una mica, igual ho hagués fet, però és clar, havent fet l'altre parcial, content puc estar si vaig acabar-lo en 3'45". Els últims metres, inacabables, van ser per coratge, no per forces, ja que em quedaven poques...

El regust final és bo, tot i que hi ha el punt aquell, quan ho penso, que si hagués donat una mica més en algun d'aquests quilòmetres intermitjos, hagués pogut baixar... Igual a la de Sant Antoni. Ah! Estic molt content del segon parcial, 19'09", però molt millor de la progressió. Al km 5 anava al lloc 535 i al final vaig acabar al 428 de la general, el 413 dels homes i no sé molt bé en quin lloc dels veterans, ja que en aquesta cursa ja ho era de veterà (atletes nascuts al 1975 i abans. La classficació complerta, aquí http://www.championchip.cat/cursanassos/res2010g.htm

Pel que fa al David i el Juan Carlos, tots dos van quadrar gairebé al segon el temps que volien fer. David Parisi, 45'48" i Juan Carlos Lima 46'34".

2 comentarios:

  1. Noi, ni la darrera cursa de l'any us la podeu prendre en un to més festiu? És que deixeu els altres en evidència de les seves flaqueses. Raul, per a una altra vegada, posat al calaix dels craks i així tindràs unes bones llebres.

    Felicitats i a ara a mantenir el to.

    Bon any 2011.

    ResponderEliminar
  2. Ja hi haurà temps per fer curses-festes. Ara estic en plena "marquitis". Que no sé quan s'acabarà això, que ja tinc una edat!!! Je, je. Té gràcia prendre-s'ho així, a veure si anem millorant poquet a poquet i ja farem alguna més "tranquils", segur.

    Una abraçada.

    ResponderEliminar