Behovia-San Sebastian ES OTRA HISTORIA

No sé quin producte, ni quin anunci és, però podria ser un bon titular per resumir la Behovia-San Sebastian. Realment és una cursa única, irrepetible, diferent. Tot i això, és molt difícil expressar en paraules tants sentiments, tantes emocions i tan bon ambient. A més d'haver viscut una experiència personal molt agradable amb amics.

La Behovia és diferent per molts motius, però comença amb més de 23.000 inscrits. Una bogeria. Recollir el dorsal dissabte podria semblar això mateix, una feina dantesca, però ni tan sols vaig haver de fer cua. Primera sorpresa agradable.

Dissabte vam estar tot el dia a Donostia. És una ciutat elegant, amb carrers nets i bon ambient, que es desboca amb aquesta cursa. Menjar a la ciutat és complicat, amb tot de bars i llocs per triar, però amb molts atletes i famílies allà junts. Nosaltres vam estar amb gent de la zona i això va ajudar.

Diumenge al matí, tren des de Legorreta (a uns 30km de Sant Sebastià) a les 8:13. Podem seure. Trajecte llarg (més d'una hora), amb el cosí del Juan Carlos, una "bèstia" que continua explicant amb tot luxe de detalls les qüestions més variades de la cursa. Ja ens havia explicat coses el dia abans, però durant tot el trajecte vam continuar arreplegant informació.

Sortir de l'estació d'Irun, esperar l'autobús i arribar a la zona de guardarropia ens va costar prop de 45 minuts... Crec que mai no he trigat tant en arribar a una cursa, tot i que crec també que és la que més d'hora he sortit...

La sortida era com una "ratonera". Bé, no tant. Un carrer no molt ample que s'estirava cap amunt amb més de 20.000 persones. L'organització, en aquest sentit, perfecta. Sortides amb un decalatge entre elles diferenciades per uns quants minuts que permeten sortir amb certa tranquil·litat. El meu grup, el tercer, surt a les 11:02, uns 1.500 atletes. Tot del teu mateix ritme, però cap problema per situar-te. Estic amb l'Ernest, però de seguida em diu que tiri, que ell acaba de sortir d'una lesió i anirà a un altre ritme.

Ja des de la sortida l'ambient és impressionant. Una gentada no para d'animar en tot moment. El recorregut és dur. Les contínues pujades i baixades es succeeixen. No són molt exigents, al principi, però sí que carreguen les cames. Començo amb un ritme relativament assequible, a 4:15, fins gairebé el km 6 i escaich, quan comença la pujada al Gantxurizketa. Primer tram exigent de veritat, per un carril de l'autovia. Un munt de gent animant allà dalt. Els aficionats deixen els cotxes al voral de l'autovia, a l'altra banda, per animar. El ritme baixa i s'apropa per moments als 4:50, però queda a 4:40 aprox en un parell de km. I comencen els tobogans. Pujades i baixades contínues fins arribar a Lezo. Després, el port marítim de Pasajes fins arribar als peus de Mirakruz. Uff, Mirakruz! El millor de tot és la gent perquè el port és dur, però l'animació de la gent és tal que et porten gairebé volant.

Després es tracta de dosificar perquè els 3 quilòmetres es poden fer molt llargs. Jo apreto perquè sé que encara puc esgarrapar alguns segons a un bon crono.

Finalment faig 1h25:28. Bona marca pel perfil que té.

Ara bé, no consto enllloc a la classificació perquè HE PERDUT EL XIP!!! No hi ha opcions de recuperar-lo. Crec que el vaig perdre de passeig a Donosti. Què hi farem. Ara es tracta de comprar un de nou (de fet ja me l'han guardat) per poder participar en les properes competicions.

Per un altre any quedarà la marca oficial...

Gran cursa de l'Ernest (1h35 justos) sortint d'una lesió, impressionat Jon (1h1120, 81è de la general, 58è de la categoria i quart dels de la Lliga Championchip) tot i haver pasat un virus, que també tenia la gran Ro, 1h41:22, 93ena de la categoria i que podria haver donat més encara. Molt bé Juan Carlos, 1h43:17. Jo hagués quedat el 1632 de la general de 19675 acabats. Més que satisfet