lunes, 23 de julio de 2012

Cursa de la Festa Major d'Òrrius

Qué diferentes son las "curses de poble". El ambiente, el sentir en general, la forma de inscripción, todo. De hecho, sólo se podía inscribir "in situ", el mismo día de la carrera, y  a partir de unas horas antes. La plaza del pueblo, pequeña pequeña, al ladito de la iglesia, cómo no. Por cierto, había una boda y el coche de los novios presidía la plaza. De hecho, justo antes de empezar la carrera, pasaron por la carretera en medio de una ovación general. Todo muy auténtico.

 Antes de la carrera, con el coche nupcial de fondo

La carrera en sí, de 10,5km, se puede calificar de media montaña, o más bien de las llamadas de fondo porque no había dificultades añadidas a las subidas o bajadas propias de la carrera.
En el calentamiento. Foto de la web de maimakansu.
Desconocía por completo el recorrido, aunque me sonaba que se subía por la carretera de inicio. Pues bien se subía, bastante. Dos kilómetros, aproximadamante 130 metros (por lo tanto, un 6,5% de media, que no está mal). Acabando la subida le pregunté a un "lugareño", un atleta que parecía que conocía el recorrido y fui con él casi todo el rato hasta el final. Me fue de gran ayuda para explicarme el par de repechos que quedaban para así guardar algo de fuerzas. Resultó ser Jordi Navarro, del VO2, según la clasificación. Los avituallamientos, dos, muy auténticos. Botellas de 1,5litros que cogías y dejabas para uso posterior de los que venían detrás.

En medio del recorrido. Foto de la web de maimakansu.

Como decía, el recorrido era de subida hasta el km 2 (4:37 y 4:58), luego llaneaba y bajaba hasta el 5 (4:14-3:59 y 4:03) más o menos, para luego volver a subir (4:25 del km 5 al 6). Lo mejor venía al final, desde el 7 hasta la meta, todo bajada. ¡Qué pasada! Me salieron los 3 kilómetros a 3:33 de media (3:35-3:35 y 3:30).
Perfil de la carrera. Subida inicial y bajada de vértigo final

Casi imposible adelantar a nadie. Aun así, pude superar a 3 ó 4 corredores. Pero al final de la bajada me asaltaron a mí 4 atletas que venían detrás mío. Los dejé pasar porque no sabía cuánto quedaba exactamente para la meta. Cuando vi que sólo quedaba la última subida, apreté a tope y conseguí superar a dos de ellos. Al final, buen crono, 42: 41 (a 4:04 de media) y buenas sensacions. En la clasificción, el 29 de 393. Había nivel. El primero fue Godoy, del Pratenc, que hizo 36:53. Aunque el tiempo es un poco lo de menos, ya que me lo pasé muy bien, me gustó sentirme bien otra vez en una carrera.

Al final, zumo, agua, sandía, un melocotón, y una planta de fresa. Todo muy de estar por casa.

6 comentarios:

  1. Para las fechas que estamos esta muy bien , ademas esos 3km a tope se ve que estas fuerte fuerte

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. No me puedo quejar , la verdad, por ahora. Estoy contento con el rendimiento. A ver qué tal sigue el tema en las próximas semanas.

      Eliminar
  2. De tant en quant s'agraeixen aquestes curses en què no has d'estar controlant el rellotge per anar a per una marca determinada. Et pots dedicar més a córrer i disfrutar.

    Ja tens pensat els llocs i dates on vols atacar la teva marca de 10Km??

    Jo una mica cascat per lesions... A veure si un dia d'aquests ho escric al blog.

    Estem en contacte!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. L'idea seria, segurament, per la Mercè. Cursa ràpida, organitzada per calaixos i, en teoria, amb menys calor. Hi ha la cursa del Prat, però no és Championchip i no sé si serà "homologable". No hi ha gaires més curses al setembre perquè trobo que a l'agost és un pèl just i la calor també afectarà.
      A veure si et recuperes. Una abraçada.

      Eliminar
  3. Hola Raúl,

    Tot i guardant les distàncies amb les de pobles, a mi m'agraden les curses de barri. Per exemple, aquest any vaig fer la de Sant Antoni (el meu barri de petita) i la vaig trobar molt entranyable. Quan vaig anar a recollir la samarreta i dorsal la dona que me la va donar segur que tenia una parada al mercat perquè em va donar la sensació que estava a una botiga: "escolta, nena, tu que tens poc pit, agafa't una XS que si no et fara una bossa molt lletja. A veure, com et queda... ho veus, reina, com amb aquest pit t'has d'endur la petita" jeje. Em vaig sentir com a casa meva!

    Així que el repte és la Mercè! Força! Jo si l'acabo 10 minuts després de tu ja em puc donar per contenta! ;-)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Aquestes curses són les autèntiques, i no aquelles multitudinàries, tot i que algunes d'aquestes també les he fet, i potser les continuaré fent. Són molt més entranyables i agradables de fer...
      I per la Mercè, ja veurem. Tinc el repte, però el cert és que ara per ara no m'hi veig, em falta molt per trobar l'estat de forma ideal per aconseguir-ho...Ja veurem.

      Eliminar