lunes, 27 de septiembre de 2010

CURSA POPULAR EL PRAT 2010 Molt bon regust de boca





Crec que això de córrer per córrer encara no està fet per a mi. I no dic que no pugui anar a una cursa sense ànims de fer marca. De fet, ahir no vaig fer cap, de marca, però l'objectiu, que tampoc era cap en concret, es va anar definint fins a convertir-se en intentar fer el millor temps possible...dins de les circumstàncies i els entrenaments que porto.

El que està clar és que el meu instint competitiu està sempre allà i és dífícil, sobretot quan veus que tens possibilitats, evidentment. Total, que vaig sortir a veure-les venir, una mica emprenyat perquè m'havia semblat llegir que començava a les 10, algú em va dir que era a les 9:30 del matí i finalment va ser a les 10 ja que l'altre horari era el de la cursa infantil. En part millor que no fos al contrari...

La sortida, amb massa gent i poc "organitzada" tot s'ha de dir, va ser de les que t'has d'espavilar per no "atropellar" la gent, i per no rebre cap empenta desafortunada en la que puguis prendre mal. Tot i algun que altra cop de colze, vaig començar a trobar el meu ritme i, curiosament, vaig clavar com un rellotge suís (semblava el meu amic David amb la seva precisió al segon) cada km a 4 minuts. 1,2,3,4 i fins el km 5 vaig fer ple. Bon ritme, em trobava bé. El recorregut és ideal, tot completament pla. A partir del 5, (20:00 justos) la cursa, que s'havia endinsat en el camí de la platja, va continuar per un camí no asfaltat al costat de camps de conreu i de matolls força agradable. Del 5 al 6 vaig baixar ritme (a 4:10) tot buscant el km 7 o el 8, que ja em permet saber que les forces no fallaran. D'aquesta manera, entre les quilòmetres 6 i 9 no vaig mirar gaire el rellotge i vaig encarar l'últim km a 36:28. Ja m'estava bé acabar encara que fos a 40:30, però al final sempre treus forces de no saps on i vaig fer els últims 1.000 metres en 3:47!!! Molt bé, perquè vaig acabar els 10 km en 40:15, exactament el mateix temps que la cursa de la Mercè!!!
La classificació http://www.elprat.cat/ , 108è de 1125 i 60è de la categoria (de l'any 1970 al 1989), estic molt content del resultat aconseguit. Adjunto foto meva i de la samarreta amb el pollastre "pota blava" (made in El Prat) que va exercir de mascota...












3 comentarios:

  1. ja amb la primera frase entenc que no estem a la mateixa ona. A mi sí ha arribat el moment de córrer per córrer i deixar-me d'històries de marques personals i coses d'aquestes. Però veient el teu crono estratosfèric també m'adono que mai he estat a la teva alçada (:D) has estat apunt de baixar dels 40' que se suposa que és la barrera que aspirar qualsevol "Popular" a superar. La propera serà la definitiva. Jo no hi he arribat mai (com a molt un 41 curt) però ja no m'ho plantejo. Tenint en compte la meva situació i manca d'entrenaments (en número i qualitat) ja no aspiro perquè he de ser realista.
    Però "lo cortés no quita lo valiente". la meva més sincera felicitació per la teva magnífica actuació. Potser el pollastre et va donar ales, o va ser el red-bull.
    Records.

    ResponderEliminar
  2. Gràcies, Joan Carles. El cert és que té la seva gràcia intentar superar els teus reptes personals i també s'ha de saber quan ho has de deixar...i fer-ho amb elegància. Les diferents situacions personals ens marquen, mai millor dit, les marques, i la forma d'afrontar aquests reptes. Ara per ara, crec que al cos encara el puc "apretar" una mica més, potser un parell d'anys o tres com a molt (tinc 35 anys ara). A partir d'aquí espero saber arribar al teu nivell amb la mateixa il·lusió. Gràcies.

    ResponderEliminar
  3. 35 anys!! Qui els atrapés de nou!! Jo ja vaig camí dels 45 i la veritat és que m'adono que ha d'haver-hi una relació geomètricament creixent entre l'edat i els reptes capa cop més modestos. Gaudeix-los perquè estàs en una molt bona edat per plantejar-te reptes més ambiciosos. I si al final t'agrada córrer ja veuràs com el canvi de xip no et costarà gens. La il.lusió per les marques es veuràs substituïda per una altra de diferent (potser passar-t'ho bé sense cap pressió, potser estar amb la família, etc.) malgrat que no són il.lusions incompatibles unes i altres.
    El temps ho dirà i al final ens posa a tots allà on hem de ser.
    De res i records.

    ResponderEliminar