Una setmana després de la meva primera marató potser no convenia forçar massa la màquina i, de fet, els entrenaments actius van ser només un parell, i suaus. De fet, la cursa de diumenge va ser un entrenament més, però fent de llebre al meu amic Juan Carlos que volia baixar de 49 minuts...i vam fer 47:50. Tot bé.
La veritat és que va ser una experiència diferent. La relaxació va ser tal que vam arribar a Caldetes molt bé, molt d’hora, vam aparcar perfectes i de cop i volta me n’adono que no porto el GPS. Bé, mal menor, però després miro i...no tinc el xip!!! Quin desastre. Bé, com que estem al costat de Mataró i ja tenia el dorsal, vaig decidir tornar a casa a buscar-ho. Així em vaig espavilar una mica...
La cursa de Caldetes és una mica estranya pel recorregut. Comença a dalt del poble, baixes la riera fins a la platja i allà, passeig marítim a dalt, passeig marítim a baix (fins a Port Balís, a Llavaneres) i pujada final per arribar a la meta. A més, al GPS (ja és el segon any que la faig) sempre fa una mica curt, 100 metres escassos, però curt. Valgui per les que es passen un pèl.
Bé, doncs, amb poc més de 500 persones la sortida va ser una mica esbojarrada, tots baixant amb diferents ritmes i propòsits. Vam sortir de bastant endarrera i vam voler situar-nos més endavant d’inici. Una mica més i perdo el Juan Carlos, però només va ser un ensurt.
Els primers quilòmetres els vam fer molt bé, a 4:30 o una miqueta més, i com que al Juan Carlos el volia portar a 4:45 vaig pensar que tot anava bé. No vaig comptar que potser vaig forçar massa i llavors, a partir del km 4 va començar a patir. El sol, el ritme, tot una mica. Els 5km els vam fer en 22:45, per tant, massa ràpid, però vaig pensar que ja perdríem temps després. I tant que vam perdre! Tant que vaig patir per la seva marca. Al final, però, va aguantar, tot i que vam estar uns quants km a 5:30 aprox. I els últims 200-300 metres, en pujada, va fer un sprint impressionant. Molt bé, Juan Carlos.
La veritat és que va ser una experiència diferent. La relaxació va ser tal que vam arribar a Caldetes molt bé, molt d’hora, vam aparcar perfectes i de cop i volta me n’adono que no porto el GPS. Bé, mal menor, però després miro i...no tinc el xip!!! Quin desastre. Bé, com que estem al costat de Mataró i ja tenia el dorsal, vaig decidir tornar a casa a buscar-ho. Així em vaig espavilar una mica...
La cursa de Caldetes és una mica estranya pel recorregut. Comença a dalt del poble, baixes la riera fins a la platja i allà, passeig marítim a dalt, passeig marítim a baix (fins a Port Balís, a Llavaneres) i pujada final per arribar a la meta. A més, al GPS (ja és el segon any que la faig) sempre fa una mica curt, 100 metres escassos, però curt. Valgui per les que es passen un pèl.
Bé, doncs, amb poc més de 500 persones la sortida va ser una mica esbojarrada, tots baixant amb diferents ritmes i propòsits. Vam sortir de bastant endarrera i vam voler situar-nos més endavant d’inici. Una mica més i perdo el Juan Carlos, però només va ser un ensurt.
Els primers quilòmetres els vam fer molt bé, a 4:30 o una miqueta més, i com que al Juan Carlos el volia portar a 4:45 vaig pensar que tot anava bé. No vaig comptar que potser vaig forçar massa i llavors, a partir del km 4 va començar a patir. El sol, el ritme, tot una mica. Els 5km els vam fer en 22:45, per tant, massa ràpid, però vaig pensar que ja perdríem temps després. I tant que vam perdre! Tant que vaig patir per la seva marca. Al final, però, va aguantar, tot i que vam estar uns quants km a 5:30 aprox. I els últims 200-300 metres, en pujada, va fer un sprint impressionant. Molt bé, Juan Carlos.
Ara, a començar a preparar bé la cursa de bombers (m’haig d’apuntar ja), peri intentar baixar de 39 minuts i buscar una mitja al mes de maig per buscar també baixar marca. A veure què tal...
Hola Raul,
ResponderEliminarHe vist el teu blog esmentat al d'en Xavier Bonastre i res, que benvingut a aquest món dels "blogaires" de curses populars. Jo m'hi vaig enganxar fa un any i encara em dura la dèria, mentre el cos aguanti. Per cert, enhorabona també per la teva marató doncs per la marca aconseguida, deus estar en forma, i més per ser la primera. També va ser la meva primera però amb una actuació més discreta. Qui fa el que pot no està obligat a més.
Res, que ens veiem via blogs. Si vols fer una ullada al meu, és el de "Marathon man" i l'adreça és: http://joancarlesllurdes.blogspot.com
Salutacions.
Ei, Joan Carles. Ja li he donat un cop d'ull. Tenint el compte el que suposo la marató, molt bé, no? Pràcticament li has de treure entre 5 i 10 minuts per l'atura "tècnica" i et quedes en unes 3h42min- 3h45min. De ben segur que aquesta és més la teva marca en condicions normals. Jo, la sort que vaig tenir és no notar o no patir gaire el mur. No sé si el vaig saltar o el vaig borejar, o vaig veure un foradet a la paret i m'hi vaig colar, qui sap? Ja et segueixo a partir d'ara. I gràcies per la visita.
ResponderEliminarSí, ves bajando tu marca, que cada vez estoy más cerca... Ya estoy por debajo de los 10 min de tu mejor marca y bajando... Ya, ya llegará el día en que me pidás que sea yo la liebre... y entonces verás lo que yo vi con mis propios ojos el domingo...
ResponderEliminarGracias por echarme una mano... A ver si pillamos una media en mayo y bajo de los 1:40...
Nos vemos maestro!!!
A ver a ver si seguimos la evolución lógica y bajamos como unos "campeones". Tu "rai", que aún tienes margen. Yo creo que estoy llegando al límite...nos vemos luego!!!
ResponderEliminarRes de límit! Amb el temps que has fet a la Marató crec que baixar de l'1:40h en una mitja està al teu abast. Pensa que la meva primera cursa va ser, justament, la Mitja de Sitges i vaig fer 1:40h llarg. Per tant, endavant que podeu.
ResponderEliminarJoan Carles