CURSA DELTA PRAT Em falta un puntet (de forma)

Doncs, sí. Aquesta és la conclusió esportiva. Em falta una mica de forma per millorar marca, però les sensacions han estat bones. La millor conclusió, però, és que les molèsties del genoll semblen haver desaperegut totalment (o gairebé) en una cursa no exigent pel que fa al recorregut, però sí per la idea d'anar a ritme de rècord (o a prop).

Anem a pams, però.

Córrer al Prat era una pseudobligació perquè és, des de fa uns anys, la meva segona ciutat. La Maite és d'allà, els seus pares hi viuen, i tinc bons amics allà. A més, l'hora de la cursa (9 del matí) i el recorregut (totalment pla) animaven.

Tres membres més de l'Ashi Running Team participaven (el Jon, el Xavi i la Romana) i també un amic meu, el Santi, amb diferents objectius. El meu era clar al principi, atacar el meu rècord personal, que es resisteix, com puc avançar.

El preescalfament va ser des de casa dels meus sogres (on vam dormir) fins a les pistes municipals d'atletisme, el Complex Esportiu Municipal Sagnier. Allà em vaig trobar el Jon i la Romana, que ja pululaven per la zona de recollida de dorsals. El Xavi va arribar més tard per problemes logístics, i amb el Santi vaig coincidir per allà. És el que té una cursa amb poca gent (750 inscrits, 600 i escaich arribats).

La idea era molt clara: a tope des del principi. No hi havia més estratègia. I semblava funcionar. Un primer km bo (3:41) (amb la presència de la Maite i dels seus pares al costat de casa) més dos següents dins de la normalitat (3:53 cada un) m'animaven. Fins al km 5 vaig veure que la cosa anava bé, tot i que el ritme al tartan de l'estadi (on jo pensava que "volaria") no em va acabar de convéncer. El temps del parcial (19:27) em va animar, a mitges.

Allà al fons, a la dreta, de verd "Ashi"

Si seguia a 3:50 el rècord era meu, però els dos quilòmetres següents no vaig estar fi. Em costava molt aguantar el ritme per sota de 4 minuts i apropar-me al 3:55 era gairebé una quimera. Total, que em vaig desmoralitzar una mica. La humitat, la segona volta al circuit i el punt aquest que comentava al principi, no em van permetre apretar més. Em van sortir parcials per sobre dels 4 i algun per sota, però no vaig "morir" en l'intent de baixar dels 39, vaig preferir aguantar per fer uns dignes sub 40.

Finalmente, 39:28, una molt bona marca, tenint en compte l'estat físic que tenia. A la classificació: satisfet. 86è de la general i 51è de la categoria. Bona bossa de punts (80,76) a la Lliga Championchip, 142è de la general i 58è de la categoria de majors de 35 anys.

A l'arribar vaig veure el Jon, que tot i no estar fi...va acabar 13è!!! (34:58). El Xavi també va "mig punxar" com va dir ell, però va ser el 198è, amb 42:51. Molt bé un sub43. I Romana, que us haig de dir d'aquesta dona que sense gairebé entrenar i sortint de la lesió fa 48:14, acaba la 21ena de la general, i la 8ena de la categoria. Increïble.

El Santi (que ha tingut molèsties al maluc), acompanyat del tiet de l'Anna (un altre que no corria des de feia dues setmanes, amb una costella xunga...) i van arribar junts amb un crono de 47:30. Molt bé, Santi, encara que no ho valoris perquè vals 45'.

La conclusió és una bona matinal, una bona cursa, ben organitzada, amb una bossa del corredor que està bé, potser massa girs bruscos en el recorregut i la zona del polígon és una mica "lletja", sense ànima, perquè pel poble hagués estat més atractiu. Bon test. A més, després dels 10km, vaig convéncer la Maite perquè sortíssim a córrer i poc a poc va sumant quilòmetres (5,15 en total, 3,37 corrents). Ja fa un mes que va començar i cada dia va a millor, però això sí, poc a poc...i amb bona lletra. Les Mizuno van de conya, Ernest Estem guanyant una adepta.