lunes, 14 de mayo de 2012

Crònica de la Marató de Praga 2012 UNA GRAN EXPERIÈNCIA

Tot i que estic molt orgullós de la marató que m'ha sortit a Praga, vull començar la "crònica" parlant de l'experiència personal que ha suposat aquesta cursa. Viatjar en grup no sempre és fàcil i encara que coneguis la gent no saps mai com anirà. En aquesta aventura, els quatre que ens coneixíem més, el la Sílvia, la Sònia, el Jon i jo mateix, més l'Óscar i el Jim, hem gaudit de tres dies fantàstics, amb bon humor, molt bon humor hauria de dir (hem rigut molt), moltes converses atlètiques, turisme i moltes altres qüestions no quantificables que han convertit el viatge una gran experiència.
Amb el grup que tan bé ens ho vam passar.
D'esquerra a dreta: Jon, Sònia, Raúl, Sílvia, Óscar i "Jim" 
El divendres vam arribar i recollir els dorsals, vam fer una volta pel centre per aprofitar el dissabte per fer turisme de debò. Tot i això, l'Óscar i jo vam tenir temps de fer una tiradeta suau sota una fina pluja pels carrers de Praga. Els temps es va arreglar i el dissabte va ser un dia de turisme a tope en una ciutat molt recomenable.
Diumenge era el dia per tal d'intentar gaudir de la prova. I la vaig gaudir en tot moment.

Abans d'entrar als calaixos. Al final vam poder col·lar-nos on ens tocava
L'idea de sortir a 4:30 o una mica menys per tal de fer 3h10 aproximadament. El problema ens el vam trobar divendres, quan vam veure que l'organització del viatge no ens havia col·locat en el temps que ens corresponia i  havíem de sortir des de l'últim calaix. És clar, amb gent que té 2h32 com el Jon, o menys de 3 hores com jo mateix, o fins i tot les noies, era una sacrilegi per qui la vulgués córrer. Evidentment, vam intentar canviar aquesta opció però no va ser possible. Per tant, i sentint-ho molt, vam passar els tres controls que hi havia i ens vam posar en un calaix més adequat al nivell que tenim, el tercer (no vam ser tan agoserats de colar-nos al primer o al segon).

Amb les noies de l'Ashi Running. La Marta no va poder venir, al final
La cursa passa per llocs molt macos del centre de Praga, però també per zones més poc agraïdes (42,195km donen per molt, és clar). Fins gairebé la mitja marató vaig anar sol, marcant els ritmes que volia seguir. M'havia marcat en una polsera els temps i gairebé els vaig clavar tots, tot i un parell de parades "tècniques" per excés de líquids. En el quilòmetre 21 em vaig trobar el Jim. Bé, aquest és el sobrenom del Bartolomé Serrano, un exatleta professional de 43 anys que venia amb nosaltres, nascut a Terrassa, i que encara té la millor marca catalana de mitja marató, amb 1h01:43, o 2h12 en marató, i que va ser campió de la Copa del món de marató per equips a Atenes a finals dels 90. La mala sort del Jim van ser les lesions i trobar-se amb una generació d'atletes com Martín Fiz, Abel Antón, Alberto Juzdado i companyia.

Doncs bé, el Jim, una persona super normal i molt natural, amb aquest palmarès, em va fer de llebre!!!
Però no només em va marcar el ritme, sinó que m'anava protegint del vent, em deia on col·locar-me en determinats moments, m'agafava aigües, isotòniques, esponges. Em va tractar com un rei. Jo portava un ritme que sabia que podia fer, però amb la seva ajuda tot va ser molt més fàcil i em vaig sentir molt ben acompanyat en la segona part, que acostuma a ser la més dura. Estic segur que sense ell el temps hagués estat pitjor. Gràcies, Jim!

Aquí us deixo els parcials, amb una mitja de 4:27 per quilòmetre:


Split

Parcialmin/KmReal Time
Km 10

0:44:564,290:44:17
Km 20

0:44:394,271:28:56
Km 21,097

0:04:494,231:33:44
Km 30

0:40:104,302:13:55
Km 40

0:45:004,302:58:54
Finish line

0:09:294,193:08:24


A la classificació, el dorsal 6062 (un servidor), va acabar en el lloc 363 de 5.624 que van acabar-la, el 234 de la categoria i la progressió de la cursa, igual que a Barcelona va ser molt bona:
Mitja marató en 1h33:44, segona mitja en 1h34:40, ni un minut de diferència.



Distance
Rank
Rank M/W
Rank Cat.
Km 10
10000
472
446
282
Km 20
20000
501
478
311
Half 
21097
494
471
310
Km 30
30000
466
444
293
Km 40
40000
378
357
243
---Finish line
42195
363
343
234


En resum, i com diu el titular, una gran experiència.

  La meva quarta marató, i la primera que no és la de Barcelona


6 comentarios:

  1. No tienes limites , un mes y medio despues de correr una maraton en menos de 3h te cascas otra en 3h08 , INCREIBLE

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Estaba bien de forma y me apetecía algo a mi alcance, pero exigente. La verdad es que por momentos creí que no la acabaría a ese ritmo, pero me llevaron en volandas y todo salió a la perfección, muy cómodo en todo momento. Hoy, los dolores, no son terribles, sinó un poco más de los habituales de una carrera normal.
      Para que te hagas una idea, las pulsaciones medias durante la maratón fueron 151. Buena señal.

      Eliminar
  2. Molt bona cursa i millor crònica, felicitats per la marca i pel cap de setmana que has sabut aprofitar al màxim.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Com queda reflectit en el titular, una gran experiència. M'ho vaig passar molt bé i és el més important. Ja et queda poc, Jordi, per la Selva Marítima. A tope!

      Eliminar
  3. Vaja crack que estàs fet!!

    Jo duc dos mesos ben fluixets, una mica desconnectat de tot, però intentant sortir 3-4 dies per setmana per mantenir la forma.
    Volia tornar-me a posar una d'aquestes setmanes, però costa...

    Una abraçada!!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Després d'un esforç com la marató a vegades costa tornar i és fàcil "deixar-se anar". Jo descansaré un parell de setmanes al juny per recarregar piles, que aquest any les vacances les faig a l'octubre i encara tindré un estiu interessant.

      Eliminar