La primera experiència de muntanya ha estat molt positiva. Molt dura, també. Reconec que potser no estava tan preparat com pensava per superar els desnivells proposats en aquesta cursa, però el resultat final és altament satisfactori, tant pel resultat com per la cursa en sí.
Havíem pensat la possibilitat de fer una excursió prèvia per la zona volcànica abans de la cursa que era a la tarda, però finalment ens vam decidir per dinar d'hora i marxar cap a Olot amb temps suficient per gaudir de l'ambient. La
mitja marató i la versió curta (13,5km) començaven
a les 5 de la tarda. A les 4, els caminadors prenien la sortida i poc després van començar les curses infantils. Bon ambient, amb poca gent (no arribàvem a 500 corredors en total), però molt de fred per l'època de l'any que estem.
Passant una mica de fred
Abans de la sortida el sol va decidir donar-nos un respir. Ideal per començar a escalfar, ja amb menys roba. Dubtava fins i tot si sortir amb màniga llarga! Al final, la decisió va ser la d'una samarreta tèrmica curta i una altra a sobre. Abans de sortir, trobada amb el
Joan Carles Llurdés (
Marathon Man), que des d'un principi té clar que vol gaudir de la prova. Jo també, però tinc ganes de provar-me en un espai diferent.
Amb el Joan Carles
Després de la foto prèvia i mentre xerrem tranquil·lament, donen el tret de sortida...
Primer error.
Som prop de 500, però jo volia sortir un pèl més ràpid que alguns dels que feien la cursa curta...i el camí és força estret després d'uns primers metres amplis. Resultat? Primer quilòmetre lent i amb certa sensació d'estar una mica agobiat. Jo que volia fugir de les multituds!
No es tracta de molestar la gent, però volia trobar un ritme còmode per a mi, i no haver d'estar "barallant-me" per córrer sense avançar. El fet és que fins passat aquest primer quilòmetre no vaig anar còmode.
Vaig avançar força gent. A vegades anava mirant els dorsals per saber si eren de la mitja marató o de la cursa curta. La majoria eren de la de 13,5km. Per tant, alguns/molts dels meus competidors eren ràpids i estaven al davant. Els quilòmetres per la Fageda d'en Jordà són molt agradables, tot i el munt de pedres que hi ha pel camí (què hi vols fer, estàs a la muntanya!!!). Tot i això, aconsegueixo marcar bons ritmes pels volts dels 4 minuts el quilòmetre...fins a la primera pujada. Evidentment, tots reduir el ritme fins el quilòmetre 7, que hi ha una baixada. Al 7,5 ens acomiadem els de la mitja i després d'una altra pujada, comencem a baixar.
Uff!
Quina pujada d'adrenalina, però quin patir per moments. Baixades tècniques, corriols, pedres, però un gust durant gairebé 4 quilòmetres, amb el pas per la població de Santa Margarida inclòs i amb alguna interrupció, això sí, d'aquelles que fan mal. Després començava la cursa de veritat...
No havia pogut mirar el perfil:
Perfil de la cursa
I no sabia que quedava el més dur. Al quilòmetre 13 jo era feliç. Sabia que quedava molt, però havia aconseguit fer-los en menys d'una hora. A aquest pas, pensava, acabaré en menys d'1h40. I un be negre!
Quedava la part dura, la desconeguda, la que em faria patir, però la que et dóna el plus de ser una cursa de muntanya tècnica (o això penso, no en sóc un expert). Els 4 quilòmetres següents van ser de ritmes lents, fins i tot de trams caminant. Era gairebé impossible córrer amb els desnivells importants que hi havia.
De fet, el
desnivell positiu de tota la cursa va ser de 809 metres.
En l'últim tram, zones més planetes amb alguna de dificultat menor i alguna més de baixada que van permetre acabar amb dignitat. Els últims 3-4 quilòmetres em va acompanyar la pluja, i va fer més èpica l'arribada.
Just a l'arribada
Finalment vaig acabar en
1h43:40, en la posició
18 de 148 acabats. Aquesta és la
classificació.
Molt content per ser la primera cursa de muntanya. Ara bé, el millor (perquè el fred i la pluja final no em van agradar) va venir després, amb la butifarrada, acompanyada amb patates farcides de la Garrotxa. El millor per a recuperar-se de l'esforç.
La recompensa
