lunes, 28 de mayo de 2012

Trail Sant Esteve 2012: Dur, dur, dur

La foto va ser abans de la cursa. Encara era feliç

Crec que pel titular quedo prou clar que no vaig acabar gaire bé aquesta cursa pel Montseny. Sabia que seria dura, però no m'ho esperava tant. Dels 27 quilòmetres, uns 7 eren de pujada, però no de pujada "normal", sinó d'aquella que has de fer caminant perquè és gairebé impossible que algú la pugui fer corrents. Fins i tot en algun moment s'havia gairebé "d'escalar". De fet, a mi em va donar una "pájara" monumental al principi de la pujada, després d'uns primers quilòmetres potser una mica massa ràpids. Vaig ser incapaç de pujar amb dignitat i em vaig veure superat per molts corredors. Ho vaig passar malament perquè no anava còmode ni caminant. Em vaig haver de parar en algun moment. El quilòmetre 9 el vaig fer...en 17 minuts!!! (amb avituallament inclòs, això, sí). Em vaig sentir Guardiola amb allò de "m'he buidat i necessito omplir-me". Estava fos.

Encara vaig tenir temps de parar-me i fer una foto. Preciós, tot i el resol

Després del segon avituallament (km 13), la cosa va millorar, però tampoc no gaire. I és que de pujar en filera índia i a poc a poc, a baixar en pla suïcida. Algun lloc tenia els arbres amb proteccions d'espuma...Jo vaig veure algú baixant de cul, directament. Hi va haver algun tram divertit, ja que ens van fer passar dues vegades per un riu, pel mig del riu... amb el que això suposa. La segona vegada vaig estar a punt de quedar-me assegut una estona al riu, per la calor que feia. A més, les cames ja començaven a patir de valent. El que sí que vaig fer és posar-me una mica d'aigua a les cames, la musculació ho va agrair.
El final arribava i tenia ganes d'acabar, sincerament. Les meves previsions van anar augmentant el temps que li dedicaria a aquesta cursa, de potser unes 2h30 que pensava al principi (innocent!!!), a menys de 3hores i a les 3hores i 15 minuts que vaig fer al final, a una mitjana de 7:15 per quilòmetre (que aquí no és important...). A la classificació vaig acabar el 121 de 439 que van acabar-la. Força bé tot i la punxada.
Els companys de l'equip, impressionants.van arribar tots juntets, amb la inclosió del Jon:
Ricardo, 4rt, Jose, 5è, Jon, 6è i Roman, 7è, tots al voltant de les 2h24-2h26. La Jacquie, la nostra americana, va fer unes 3hores i va acabar tercera de la general. Ah! L'Eva Torrejón, nou membre de l'equip, va fer 11a, en la cursa curta de 13 quilòmetres.
Com a experiència, dura, però m'ajudarà a planificar les coses millor, ja que no era una cursa que hagués preparat específicament, i això es va notar. De fet, es pot entendre gairebé com una marató, per l'esforç que suposa, i d'aquestes ja n'havia fet dues en els últims dos mesos.
Per cert, l'organització, excel·lent. Una mostra clara que es pot fer una bona cursa amb gent per ser una de muntanya (uns 500 inscrits), amb bona infraestructura, avituallaments, etc. El que passa és que és una cursa dura de veritat.

10 comentarios:

  1. Continues fotent-li canya, eh! Sumant i sumant quilòmetres, i a més dels durs...

    A continuar! Però descansa una mica!

    ResponderEliminar
  2. Tranquil, que aquesta ja és l'última de veritat de la temporada. Ara descansaré un parell de setmanes i tornarem amb forces per afrontar alguna cosa, però no sé què de cara a l'estiu. M'ho haig de rumiar.

    ResponderEliminar
  3. Jo també hi vaig ser!!! i tal i com la descrius! ni més, ni menys... Si aquesta et va agradar acceptant la duresa intrínseca que tenia, espera a tastar la marató del Montseny... la prepara la mateixa gent, i també és digne de registrar-la al Guiness... Ells estan mig grillats de trobar aquests recorreguts per corriols en pujades i baixades que van més nellà del raonable, però els qui les correm estem per tancar al manicomi!!! salut des del Montseny!!!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies, Kavik, per la informació.
      Si algun dia m'ho penso, la prepararé bé, perquè aquesta em va arribar de retruc. Fa dues setmanes estava fent una marató per asfalt en 3h08 i no he tingut el temps suficient...Però hi pensaré. És cert, estan (i estem) bojos. M'enrecordo d'una frase d'un company pujant:"A sobre paguem per patir, mira que som masoquistes!"

      Eliminar
  4. Raúl,
    Finalment has demostrat que també ets ... humà. Aquesta mena de curses a mi ja se m'escapen de les meves modestes possibilitats i queden també fora del meu llindar de patiment acceptable.
    A veure si ens tornem a veure en alguna. La propera de meva serà la de la Campana, a Vacarisses, si abans no en faig alguna altra.
    Salutacions ben cordials.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. I tant humà!!! Des d'ahir noto tots els músculs del meu cos. Ells m'estan demostrant que sí, que en tenim molts, de músculs, de grans i de petits, i tots es queixen, a la seva manera...
      A Vacarisses no crec que pugui anar. Torno d'uns dies de descans i crec que tocarà fer bondat, tot i que mai se sap...
      Salutacions.

      Eliminar
  5. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  6. Això també s'escapa de les meves humilds possibilitats! Només de llegir al teva crònica ja fa por i tot... ;-)

    Apa, a recuperar-se.

    Salutacions

    ResponderEliminar
  7. S'havia borrat el comentari que havia fet abans...

    ResponderEliminar
  8. Raúl, en aquests tipus de curses és quan hom troba punts de superació i arriba a l'extrem. Molt bona classificació, has patit, però has acabat i has aprés molt de cara a properes curses similars. Endevant!.

    ResponderEliminar