lunes, 23 de enero de 2012

CURSA DE SANT ANTONI Tot perfecte

Hauria de començar la crònica dient que no he aconseguit l'objectiu marcat, és a dir, ser sub37, la qual cosa és certa. Però és clar quan el temps real és de 37 minuts exactes, tot canvia.
Estic molt content d'haver aconseguit un repte que fa uns mesos, uns anys, era impensable. I el bo i millor és que encara podria haver-hi lloc per a una millora, potser no tant gran com en els últims mesos. De fet, les marques són les següents_
- 38:27 (Cursa Bombers 2010-millor marca anterior)
- 38:12 (Jean Bouin 2011-
- 37:19 (Cursa dels Nassos 2011)
- 37:00 (Cursa de Sant Antoni 2012)

A la cursa d'ahir tot va anar molt bé. Vam arribar bé, vaig aparcar ràpid i a prop (aquestes qüestions logístiques són importants, per exemple l'any passat vaig arribar tard, no vaig poder entrar al calaix corresponent i no em va sortir una bona cursa). Vaig recollir el dorsal, vaig veure els companys de l'Ashi Running, el Juan Carlos i el David i després d'un breu escalfament, ja estava al primer calaix (la marca de Nassos m'ho permetia).

La sortida, ràpida, com era d'esperar, però el fet d'estar al primer calaix em va permetre ràpidament agafar el ritme i el lloc adequats. Volia seguir un ritme de 3:40 i en els primers 2 quilòmetres ho vaig aconseguir. A partir del tercer, el Garmin em va començar a fer el "tonto" i no em podia refiar gaire dels parcials. A més a més, el quilometratge oficial i el meu van començar a "distanciar-se". Per tant, tot i que em marcava 3:40 al km 3, en realitat va ser una mica més i així fins arribar al 5. Al meu Garmin, 18:22. Ideal. Al pas real pels 5km, 18:42...ufff, baixar de 37 era complicat complicat.
Havia de fer una segona part molt més ràpida i era conscient que no ho tindria fàcil.
A més a més, teníem la pujadeta del Paral·lel, que no mata, però que puja. Allà em vaig "trobar" un grata sorpresa. De cop i volta em ve un altre corredor que es posa al meu costat i veig que em saluda i em diu:
-Hola, sóc Guillem. Al moment caic (no físicament) i el saludo. Em diu que ha punxat (té una marca en 10.000 de 36:12) i m'acompanya durant bona part del Paral·lel. Em vas ajudar, molt Gullem, en aquest tram dur. El meu objectiu era arribar amb opcions al quilòmetre 8, i una vegada deixat el Paral·lel i tornar a enfilar la Gran Via, miro el rellotge i passo amb un temps de 29:50. Baixar de 37:19 està al meu abast, només cal fer aquests 2 quilòmetres en menys de 3:45, però cal apretar les dents i fer menys de 3:35 per baixar de 37.

Anava tan ràpid, que la Maite gairebé no m'agafa, je, je
Les "animadores" Maite, Maria Ángeles, Cristina i els nens m'ajuden també a seguir al màxim. Sé que no puc defallir, però les forces ja van justes. Tot i això, sé que a l'últim quilòmetre es treuen forces d'on no n'hi ha. Finalment, quan queden pocs metres per a l'arribada, veig el crono acaba de canviar de 36 a 37.
Temps oficial, 37:05, però paro el crono i veig 37:00. Què em dirà el temps real de la cursa?
El mateix que el meu Garmin, per tant, objectiu aconseguit!!!


 Apunt d'arribar...últim esforç
Dades de la classificació:

Temps real: 37:00 18:42 (a 3:44) i 18:18 (a 3:39)
Posició:  147è de la general (146è d'homes, només superat per la guanyadora) de 3517 acabats
Pel que fa a la categoria, vaig acabar el número 105, de 1494. De certa rellevància la dada del km 5, posició 199, això vol dir que vaig avançar 53 posicions en 5km Aquí teniu la fitxa.

Els companys de l'equip, com sempre, magnífics, 20è lloc per al Jon, que corria després d'una setmana sense entrenar per molèsties, i que continua líder de la classificació de la Challenge 10k, on també és líder de la categoria el Ricardo, 34è amb 34:08, millor marca personal, igual que l'Enric, la Marta i la Sònia. El Jose va acabar el 52è de la general, però 8è de la categoria. Que d'altres no aconseguissin marques no vol dir que no estiguessin al 100%, però alguns, com el Paco, que va fer de llebre, o la Mònica, estan molt concentrats en les properes curses (mitges bàsicament).
El Juan Carlos, també va millor la marca personal, 45:41, i el David segur que volia fer el que va fer, 45:21, ja que és un rellotge suís... tot i que el Roman, company de l'equip, ho és més, de suís (de debò) i va acabar 3er de la general a la primera cursa de muntanya de Castellbisbal.

Per aquí vulgui veure el vídeo dels meus companys de BTV de la Cursa de Sant Antoni:



www.btvnoticies.cat

8 comentarios:

  1. Felicitats!!
    No baixar dels 37' per un segon és molt relatiu. I sort potser d'aquest Guillem que havent punxat t'ha ajudat. Ara, ja m'agradaria punxar a mi amb aquesta marca que té. Us moveu en unes dimensions que jo fa temps he deixat en el calaix dels somnis inabastables.

    Per cert, si vas ser superat per la primera dona classificada, potser que et canviïs de sexe i sortiràs uns quants segons per la tele, com vaig veure ahir a la nit al 3/24 (també van fer una breu notícia de la cursa de de l'Oli de les Borges Blanques que, si mai et decideixes per sortir de l'àrea metropolitana, val molt la pena fer-la per l'ambient que s'hi viu).

    Jo ahir vaig fer la cursa de muntanya de Súria i, òbviament, això del temps no es contempla tant (i per mi, gens ni mica).

    "Lo dicho" felicitats per aquest temps. Seguim en contacte.

    JC

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies, Joan Carles. Segueixo pensant que un dia o altre canviaré el xip, i no precisament el de la sabatilla, i començaré a buscar curses menys multitudinàries. Tanta gent agobia, tot i que en aquesta en concret, per córrer, no tant perquè a l'estar ben ordenat per calaixos em va permetre córrer bé...
      Una abraçada i seguim en contacte.

      Eliminar
  2. T'haig de donar les gràcies pel detall de voler que el sub37 el fem entrant de la mà com a Nassos, jajajajajajaja. Fora conyes, una gran cursa i un gran temps. Enhorabona!!! La propera segur que ja sera sub37'. Una abraçada. Paco

    ResponderEliminar
  3. Aquesta marca del sub37 la guardo, la guardo per a tu, no sé quan, però queda pendent.
    És una història "d'amor esportiu" que, amb els permís de la Sònia i la Maite, hem de continuar...je, je
    Una abraçada i sort a Terrassa la setmana que ve.

    ResponderEliminar
  4. No pares de millorar. Ets un crack!! Et felicito fill !!!

    ResponderEliminar
  5. Ya no sé qué decirte.... 37!!!! es una pasada! Muchas felicidades y sigue trabajando tan bien que seguro que lo que viene aún será más espectacular,!

    ResponderEliminar
  6. Que et vaig ajudar?? Doncs jo no tenc aquesta impressió. Si diria que no et vaig aguantar ni mig quilómetre, tal i com anaves!!
    Però m'alegra haver-te conegut el dia que vas aconseguir el "sub37" (perquè per mi això es pot considerar un sub37, que no hem de ser tan puristes, eh!). ENHORABONA!!

    ResponderEliminar
  7. Gràcies als tres, a tu, Xavi, perquè ve de qui ve, s'agraeix, de veritat, para ti, Rafa, que eres un referente i al Guillem, que sí, que va anar molt bé, dubtava si arribaria o no i aquells metres em van servir de molt. Després, en arribar al km 8, les ganes d'acabar van ajudar també.

    ResponderEliminar