VÍDEO DE TRES MARATONIANS A BTV

Hola a tots!

Per als que tingueu temps i ganes, val molt la pena. És un reportatge emès al programa Docs de BTV. Dura 42 minuts i està molt bé. Ho podeu veure al BTV a la carta. Aquest és el link. És el segon reportatge, a partir del minut 19 aproximadament.

http://www.btv.cat/alacarta/player.php?idProgVSD=8539

CÓRRER PER SER FELIÇ Arcadi Alibés

El llibre de l’Arcadi, que subtitula simbòlicament “42 motius i 195 raons per córrer”, es pot convertir en una referència per a tots els aficionats al món de l’atletisme popular. Per a alguns com jo mateix ja ho és a nivell professional i com a maratonià crec que també és un exemple. Pels que no l’hàgiu llegit encara penseu que és un llibre molt amè i fàcil de llegir. L’experiència vital de l’Arcadi, amb la seva progressiva passió pel món de les curses, entra fàcil i engresca per la forma senzilla d’explicar-ho.
Sense voler ser dogmàtic, els últims capítols dóna alguns consells per tal de preparar maratons I posa a l’abast del lector alguns plans d’entrenament. Com diu ell, cadascú s’ha de conèixer i ha de saber on estan els seus límits, però va bé tenir una referència general.
Que sapigueu, doncs, que és un llibre molt recomanable. Si en teniu ganes, Sant Jordi és a tocar i sempre es pot deixar una pista, o dir-ho directamente, per si algú no sap què comprar per aquestes dates.

CURSA DE CALDETES. Objectiu complert.

Una setmana després de la meva primera marató potser no convenia forçar massa la màquina i, de fet, els entrenaments actius van ser només un parell, i suaus. De fet, la cursa de diumenge va ser un entrenament més, però fent de llebre al meu amic Juan Carlos que volia baixar de 49 minuts...i vam fer 47:50. Tot bé.
La veritat és que va ser una experiència diferent. La relaxació va ser tal que vam arribar a Caldetes molt bé, molt d’hora, vam aparcar perfectes i de cop i volta me n’adono que no porto el GPS. Bé, mal menor, però després miro i...no tinc el xip!!! Quin desastre. Bé, com que estem al costat de Mataró i ja tenia el dorsal, vaig decidir tornar a casa a buscar-ho. Així em vaig espavilar una mica...
La cursa de Caldetes és una mica estranya pel recorregut. Comença a dalt del poble, baixes la riera fins a la platja i allà, passeig marítim a dalt, passeig marítim a baix (fins a Port Balís, a Llavaneres) i pujada final per arribar a la meta. A més, al GPS (ja és el segon any que la faig) sempre fa una mica curt, 100 metres escassos, però curt. Valgui per les que es passen un pèl.
Bé, doncs, amb poc més de 500 persones la sortida va ser una mica esbojarrada, tots baixant amb diferents ritmes i propòsits. Vam sortir de bastant endarrera i vam voler situar-nos més endavant d’inici. Una mica més i perdo el Juan Carlos, però només va ser un ensurt.
Els primers quilòmetres els vam fer molt bé, a 4:30 o una miqueta més, i com que al Juan Carlos el volia portar a 4:45 vaig pensar que tot anava bé. No vaig comptar que potser vaig forçar massa i llavors, a partir del km 4 va començar a patir. El sol, el ritme, tot una mica. Els 5km els vam fer en 22:45, per tant, massa ràpid, però vaig pensar que ja perdríem temps després. I tant que vam perdre! Tant que vaig patir per la seva marca. Al final, però, va aguantar, tot i que vam estar uns quants km a 5:30 aprox. I els últims 200-300 metres, en pujada, va fer un sprint impressionant. Molt bé, Juan Carlos.

Ara, a començar a preparar bé la cursa de bombers (m’haig d’apuntar ja), peri intentar baixar de 39 minuts i buscar una mitja al mes de maig per buscar també baixar marca. A veure què tal...

MÉS FOTOS DE LA MARATÓ DE BCN

Dues de l'arribada, la del Km 37, i la de 14.

MARATÓ DE BARCELONA. La primera

El motiu principal d'haver iniciat aquest blog és haver acabat la marató, que ha significat una gran satisfacció per a mi. No tenia previst fer-la tan aviat, però ja està aquí, ja ha caigut. Ja la tenim al sac. Objectiu aconseguit. Després de mesos de dur entrenament la primera marató ja està. Volia fer menys de 3 hores i mitja i vaig fer 3h 26 min. 21 seg. Ideal. Vaig acabar el 2.637 dels 10.242 que van acabar-la, però això és força irrellevant. El millor de tot va ser que vaig disfrutar molt del recorregut i només el final (només faltaria) vaig patir una mica. Però anem a pams.

La decisió de fer la marató de Barcelona va arribar després de mirar un plànning d'entrenament de la pàgina web per fer-la en 3 horas i mitja i veient que, més o menys, era el que jo estava fent. Vaig adaptar-ho una mica i vaig tirar milles (mai millor dit).

El dia de la marató, el 7 de març de 2010, vaig esmorzar bé, però sense excessos. El despertador va sonar a quarts de set i el suc, el pa amb pernil i el plàtan van anar molt bé. Sabia que eren molts quilòmetres i no estava acostumat.

Tot va anar molt bé des del principi. L’ambient, la gent, el temps, tot. Els primers quilòmetres vaig haver d’avançar molta gent perquè havia sortit molt endarrera. El dia de la presentació de la marató, el director de la prova, el Bep Solé, i el meu company de professió, el Xavier Bonastre (jo treballo a BTV) m’havien donat molt bons consells, tot i que vaig fer cas a mitges. El fet és que tinc una forma de fer les curses en les que no vaig de menys a més, com fa molta gent, sinó que intento o bé mantenir el ritme o començar més fort per saber fins a on puc arribar. Per aquest motiu no volia començar massa lent i ho vaig fer a un ritme de 4:40-4:50.

Al km 14 aprox, al passeig de Gràcia, havia quedat amb la Maite i la seva mare. Salutació, petó, foto de rigor i li vaig deixar el paravent que portava, que començava a sobrar. Un parell de km més tard, a la Sagrada Família, vaig veure un company de feina, el Carles Molet. Em va fer molta il•lusió poder veure’ls ja que et dóna ànims per continuar.

Quedava la part més dura de la prova. Arribar a la mitja (1h 41min 42seg) i passar els 25km en 2h clavades va ser tot un. Però veure com el km 30 estava allà, a l’altre costat de la Diagonal, se’m va fer pesat tot i l’animació i la molta gent que hi havia. Sabia que vindrien els moments més durs i per això em vaig preparar psicològicament per superar el mur. No sé si va ser per això o per quina raó, però no vaig acabar de notar-ho. Anava pensant: del 30 al 32 serà la part més dura. Després: del 32 al 35 serà el pitjor...i enfilava Arc de Triomf fins a plaça Catalunya sabent que una part de la marató ja estava superada. El ptijor va ser la butllofa que va reventar poc després del 37, un cop havia tornat a veure la Maite al Portal de l’Àngel. Els últims 5 van ser més lents, però tenia un coixí i era la part final, per tant ja no podia fallar.

Sortir de Sepúlveda i veure les Torres Venecianes al fons amb tot de gent animant va ser la culminació d’una matinal plena d’emocions. Corroborar que havia rebaixat el temps que havia pensat fer, un motiu de satisfacció.
Després va venir tot. Cansament, agulletes, el que vulguis, però la marca ja està. Ara, a disfrutar i a pensar en propers objectius. El següent, la cursa de Caldetes, a fer de llebre del Juan Carlos, que vol baixar de 49. Segur que ho aconsegueix.