lunes, 28 de mayo de 2012

Trail Sant Esteve 2012: Dur, dur, dur

La foto va ser abans de la cursa. Encara era feliç

Crec que pel titular quedo prou clar que no vaig acabar gaire bé aquesta cursa pel Montseny. Sabia que seria dura, però no m'ho esperava tant. Dels 27 quilòmetres, uns 7 eren de pujada, però no de pujada "normal", sinó d'aquella que has de fer caminant perquè és gairebé impossible que algú la pugui fer corrents. Fins i tot en algun moment s'havia gairebé "d'escalar". De fet, a mi em va donar una "pájara" monumental al principi de la pujada, després d'uns primers quilòmetres potser una mica massa ràpids. Vaig ser incapaç de pujar amb dignitat i em vaig veure superat per molts corredors. Ho vaig passar malament perquè no anava còmode ni caminant. Em vaig haver de parar en algun moment. El quilòmetre 9 el vaig fer...en 17 minuts!!! (amb avituallament inclòs, això, sí). Em vaig sentir Guardiola amb allò de "m'he buidat i necessito omplir-me". Estava fos.

Encara vaig tenir temps de parar-me i fer una foto. Preciós, tot i el resol

Després del segon avituallament (km 13), la cosa va millorar, però tampoc no gaire. I és que de pujar en filera índia i a poc a poc, a baixar en pla suïcida. Algun lloc tenia els arbres amb proteccions d'espuma...Jo vaig veure algú baixant de cul, directament. Hi va haver algun tram divertit, ja que ens van fer passar dues vegades per un riu, pel mig del riu... amb el que això suposa. La segona vegada vaig estar a punt de quedar-me assegut una estona al riu, per la calor que feia. A més, les cames ja començaven a patir de valent. El que sí que vaig fer és posar-me una mica d'aigua a les cames, la musculació ho va agrair.
El final arribava i tenia ganes d'acabar, sincerament. Les meves previsions van anar augmentant el temps que li dedicaria a aquesta cursa, de potser unes 2h30 que pensava al principi (innocent!!!), a menys de 3hores i a les 3hores i 15 minuts que vaig fer al final, a una mitjana de 7:15 per quilòmetre (que aquí no és important...). A la classificació vaig acabar el 121 de 439 que van acabar-la. Força bé tot i la punxada.
Els companys de l'equip, impressionants.van arribar tots juntets, amb la inclosió del Jon:
Ricardo, 4rt, Jose, 5è, Jon, 6è i Roman, 7è, tots al voltant de les 2h24-2h26. La Jacquie, la nostra americana, va fer unes 3hores i va acabar tercera de la general. Ah! L'Eva Torrejón, nou membre de l'equip, va fer 11a, en la cursa curta de 13 quilòmetres.
Com a experiència, dura, però m'ajudarà a planificar les coses millor, ja que no era una cursa que hagués preparat específicament, i això es va notar. De fet, es pot entendre gairebé com una marató, per l'esforç que suposa, i d'aquestes ja n'havia fet dues en els últims dos mesos.
Per cert, l'organització, excel·lent. Una mostra clara que es pot fer una bona cursa amb gent per ser una de muntanya (uns 500 inscrits), amb bona infraestructura, avituallaments, etc. El que passa és que és una cursa dura de veritat.

miércoles, 23 de mayo de 2012

Trail Sant Esteve de Palautordera

Són 27 quilòmetres, amb un desnivell de 1.400 metres, segons el perfil de la pàgina web d'aquest Trail de Sant Esteve. Fa un temps ni m'ho hagués plantejat, de fer aquest trail, però el cuc de la muntanya m'ha cridat l'atenció. No sé si en faré gaires més perquè en el de Sitges em va tocar patir i eren 4 quilòmetres menys. Per tant, tenint en compte la quantitat de curses que he sumat al llarg de la temporada, i sabent que vinc de fer la marató de Praga i un 10.000 fort en dues setmanes, potser no cal plantejar-se res més que no sigui el fet de gaudir de la cursa.

Sí, ja sé que després no podré anar "lent". No em surt, no m'ho permet la meva "religió". Amb el dorsal anem tots a totes. No es pot evitar. Sort que el perfil és de pujada fins a la meitat del recorregut per després baixar de forma més o menys continuada fins gairebé el final.
Aquest diumenge, doncs, cita amb la Muntanya, al Montseny. Pujarem al castell de Fluvià, lloc que recordo d'unes colònies quan era monitor escolar/d'esplai. Té bona pinta. Espero que el temps acompanyi perquè té pinta de fer molta calor.
Aquesta vegada vindran tres cracks de l'equip, el Ricardo, el Jose i el Roman, més el Jon, que també estava apuntat, i la Jacquie, un nova incorporació nord-americana que va nèixer a Boulder, Colorado, lloc on viuen mestres de la ultradistància com Anton Kupricka o Scott Jurek (si voleu la pàgina web oficial de Jurek o el blog de Kupricka)

lunes, 21 de mayo de 2012

Cursa Delta Prat 2012: Més que satisfet

Amb un temps de 37:06 i 30è classificat (19è de la categoria) de 736 acabats és el resum de la cursa Delta Prat. Una setmana després d'haver fet una marató (encara que fos a un ritme assequible, en teoria, per a mi), no està gens malament. De fet és la quarta millor marca de la meva carrera, tot i que per l'estat de forma es veia venir que la cosa aniria bé. Però anem a pams.
La pluja abans de l'inici de l'enfrontament i certa "fresqueta" feien presagiar una cursa agradable, però al final la calor i la humitat van afectar una mica més del desitjat. Havia quedat amb el Juan Carlos i amb quatre gotes ens vam presentar a les pistes d'atletisme del Prat. Uns 1.000 inscrits, però suposo que absències per la pluja. Poca gent per recollir dorsal i deixar la roba, cosa que s'agraeix.
Anem amb el temps just d'escalfar i sortir. No hi ha calaixos, però no és necessari. La gent es va col·locant on creu que li pertoca i de seguida es formen grups. Jo vaig massa ràpid al primer quilòmetre (3:27) però penso: "És el primer". Però és que el segon també és ràpid (3:33) i el tercer i el quart, no tant, però estic pensant que potser anirà bé per guanyar segons per al final. La sorpresa ve al km 5 quan miro el cronòmetre i veig 18:11. Tot i que em surt una mica més al meu Fore, pensava que baixaria de 18 (de fet, segons el meu rellotge faig 17:58) i començo a pensar que potser la sortida ràpida em passarà factura. No m'enrecordava que eren dues voltes i s'ha de tornar a fer el mateix recorregut...
Pas pel km 6, pel centre del Prat
Tot i els ànims de la Maite, la seva mare i la Mari Ángeles cap al km 6 començo a pensar que no hi haurà rècord. Les cames pesen i es fa difícil apropar-se als 3:45. Mentalment faig càlculs i me n'adono que serà  complicat, fins i tot, baixar de 37 minuts. Intento guardar forces, però "va a ser que no". Per poc, però em quedo en els esmentats 37:06. Tot i una segona volta molt més lenta (gairebé un minut) només perdo una posició respecte els primers 5 quilòmetres. Primer em sap greu, però després faig balanç, penso en la poca preparació de la cursa i em dóno per satisfet. Aquí els resultats.

Sergi, Raúl, Santi i Juan Carlos

El Juan Carlos no estava fi, ja ho sabia. Ha estat de viatge 3 dies i fa 47:17. Poc abans de la seva arribada ens trobem amb el Santi (45:13) i amb el Sergi (45:23).

jueves, 17 de mayo de 2012

Després de Praga, el Prat...

No sé si la condició era aquesta, que havia de començar per Pra... però després de la marató de Praga, cap al Prat falta gent. De fet, la cursa, oficialment, es diu Cursa Delta Prat, en referència a la revista Delta del Prat de Llobregat. És diumenge a les 9 del matí.
Ideal per fer marca perquè és completament plana, com correspon al poble on es fa. Molt agraïda per aquells que els hi agradi portar un ritme constant. De fet, l'idea és agafar una velocitat de creuer per tal d'acabar en el temps desitjat. Ara bé, en condicions normals faria això i intentaria baixar els meus 36:22 de Bombers, però després de la marató, no sé com hem trobaré. Si em trobo bé, aniré a totes. Si no, al que surti. No tinc més pretensions.
Els meus companys de l'Ashi Running s'han decidit per la cursa de Nou Barris, també diumenge, i alguns faran també la Pujada al Tibidabo. I és que aquest cap de setmana és ple de curses arreu de Catalunya.

lunes, 14 de mayo de 2012

Crònica de la Marató de Praga 2012 UNA GRAN EXPERIÈNCIA

Tot i que estic molt orgullós de la marató que m'ha sortit a Praga, vull començar la "crònica" parlant de l'experiència personal que ha suposat aquesta cursa. Viatjar en grup no sempre és fàcil i encara que coneguis la gent no saps mai com anirà. En aquesta aventura, els quatre que ens coneixíem més, el la Sílvia, la Sònia, el Jon i jo mateix, més l'Óscar i el Jim, hem gaudit de tres dies fantàstics, amb bon humor, molt bon humor hauria de dir (hem rigut molt), moltes converses atlètiques, turisme i moltes altres qüestions no quantificables que han convertit el viatge una gran experiència.
Amb el grup que tan bé ens ho vam passar.
D'esquerra a dreta: Jon, Sònia, Raúl, Sílvia, Óscar i "Jim" 
El divendres vam arribar i recollir els dorsals, vam fer una volta pel centre per aprofitar el dissabte per fer turisme de debò. Tot i això, l'Óscar i jo vam tenir temps de fer una tiradeta suau sota una fina pluja pels carrers de Praga. Els temps es va arreglar i el dissabte va ser un dia de turisme a tope en una ciutat molt recomenable.
Diumenge era el dia per tal d'intentar gaudir de la prova. I la vaig gaudir en tot moment.

Abans d'entrar als calaixos. Al final vam poder col·lar-nos on ens tocava
L'idea de sortir a 4:30 o una mica menys per tal de fer 3h10 aproximadament. El problema ens el vam trobar divendres, quan vam veure que l'organització del viatge no ens havia col·locat en el temps que ens corresponia i  havíem de sortir des de l'últim calaix. És clar, amb gent que té 2h32 com el Jon, o menys de 3 hores com jo mateix, o fins i tot les noies, era una sacrilegi per qui la vulgués córrer. Evidentment, vam intentar canviar aquesta opció però no va ser possible. Per tant, i sentint-ho molt, vam passar els tres controls que hi havia i ens vam posar en un calaix més adequat al nivell que tenim, el tercer (no vam ser tan agoserats de colar-nos al primer o al segon).

Amb les noies de l'Ashi Running. La Marta no va poder venir, al final
La cursa passa per llocs molt macos del centre de Praga, però també per zones més poc agraïdes (42,195km donen per molt, és clar). Fins gairebé la mitja marató vaig anar sol, marcant els ritmes que volia seguir. M'havia marcat en una polsera els temps i gairebé els vaig clavar tots, tot i un parell de parades "tècniques" per excés de líquids. En el quilòmetre 21 em vaig trobar el Jim. Bé, aquest és el sobrenom del Bartolomé Serrano, un exatleta professional de 43 anys que venia amb nosaltres, nascut a Terrassa, i que encara té la millor marca catalana de mitja marató, amb 1h01:43, o 2h12 en marató, i que va ser campió de la Copa del món de marató per equips a Atenes a finals dels 90. La mala sort del Jim van ser les lesions i trobar-se amb una generació d'atletes com Martín Fiz, Abel Antón, Alberto Juzdado i companyia.

Doncs bé, el Jim, una persona super normal i molt natural, amb aquest palmarès, em va fer de llebre!!!
Però no només em va marcar el ritme, sinó que m'anava protegint del vent, em deia on col·locar-me en determinats moments, m'agafava aigües, isotòniques, esponges. Em va tractar com un rei. Jo portava un ritme que sabia que podia fer, però amb la seva ajuda tot va ser molt més fàcil i em vaig sentir molt ben acompanyat en la segona part, que acostuma a ser la més dura. Estic segur que sense ell el temps hagués estat pitjor. Gràcies, Jim!

Aquí us deixo els parcials, amb una mitja de 4:27 per quilòmetre:


Split

Parcialmin/KmReal Time
Km 10

0:44:564,290:44:17
Km 20

0:44:394,271:28:56
Km 21,097

0:04:494,231:33:44
Km 30

0:40:104,302:13:55
Km 40

0:45:004,302:58:54
Finish line

0:09:294,193:08:24


A la classificació, el dorsal 6062 (un servidor), va acabar en el lloc 363 de 5.624 que van acabar-la, el 234 de la categoria i la progressió de la cursa, igual que a Barcelona va ser molt bona:
Mitja marató en 1h33:44, segona mitja en 1h34:40, ni un minut de diferència.



Distance
Rank
Rank M/W
Rank Cat.
Km 10
10000
472
446
282
Km 20
20000
501
478
311
Half 
21097
494
471
310
Km 30
30000
466
444
293
Km 40
40000
378
357
243
---Finish line
42195
363
343
234


En resum, i com diu el titular, una gran experiència.

  La meva quarta marató, i la primera que no és la de Barcelona


martes, 8 de mayo de 2012

Marató de Praga 2012

Sí, pels que no ho sabeu, aquest diumenge participaré a la marató de Praga.
Per què? Per masoquisme? Per turisme? Perquè m'he tornat "lelo"?
Tot és molt més fàcil. Vaig participar, sense gaires expectatives, en un concurs que organitzava Zurich, patrocinador principal de la marató de Barcelona.
El tema era la planificació saludable. I ves per on que els van agradar les meves explicacions. I el primer premi és un viatge a Praga, amb dos nits d'hotel i la inscripció en la marató d'aquesta ciutat.
Doncs cap a Praga falta gent!
La qüestió curiosa és que tres companyes meves de l'equip Ashi Running van guanyar el mateix premi perquè van quedar primeres en un altre concurs/carrera també organitzat per Zurich, en aquest cas de caire esportiu, ja que van ser el primer equip femení sumant els temps de les tres participants. En el cas dels nois, un altre equip Ashi va quedar en segona posició, però en primer lloc també hi ha un conegut nostre, el Jon, que fins fa poc formava part de l'equip. Pert, anirem uns quants amics a passar un cap de setmana llarg a Praga i, de pas, farem un marató.
A quin ritme, us preguntareu (o no)?
Doncs l'idea és fer-la a un de més suau que la de Barcelona, a 4:30 aprox, per acabar en 3h10-3h15, tot depenent de com em trobi. No tinc més expectatives que passar-m'ho bé i gaudir de la ciutat i de la seva marató.


martes, 1 de mayo de 2012

CURSA DE FONS DE LES TORTUGES 2012 He conegut el meu “alter ego”


Molt bona cursa. Ben organitzada. Poc més de 600 inscrits, fàcil i ampli aparcament a 500 metres de la sortida. Una relació qualitat-preu òptima. Res de samarretes. Botifarrada popular al final, i una altra botifarra artesanal de regal, juntament amb coses dels patrocinadors per un preu de 8€. Si puc, repetiré.

Arribo bé i l’entrega de dorsals, el guardarropia i lavabos està tot molt aprop. Escalfo suaument. Encara pateixo les conseqüències del trail de dissabte. Els bessons es queixen una mica, però hauran de descansar un altre dia.

Les curses infantil prèvies ambienten la cursa de fons de Les Tortugues,  de 14 quilòmetres, tot i que hi ha una versió curta de 7 per als menys agoserats.  Els primers quilòmetres són per asfalt, per La Garriga, fins a sortir del poble cap als camps de conreu adjacents. Es nota perquè surten quilòmetres a menys de 4 minuts. Poc abans d’arribar al tres comença realment la cursa de fons.
 Abans de la sortida
Són camins de pagesos, de servei, força amplis, tot i que amb algunes pedres i una mica de fang en algun moment. El recorregut puja fins el quilòmetre 7. Ho sé i no em fa res patir una mica i baixar el ritme. Però a partir del 7 és per gaudir en una baixada continuada en una zona més boscosa. Molt més divertit, potser perillós fins i tot per la zona, però em trobo a gust. En aquesta zona i poc després m’avancen 4 ó 5 corredors que continuaré tenint a vista, però que no seré capaç d’agafar.

La part final es fa per la Rambla de La Garriga, pels que hagiu fet la mitja de Granollers, en ordre invers dels què es fa en aquella. Pica amunt, però puc apropar-me als quatre minuts i encara lluito per intentar guanyar algun lloc. Impossible. Les cames no estan tan fines com sempre i tot i un esforç final, acabo la cursa amb un temps de 58:11 (a 4:09) en la posició 34, 17è de la categoria.


 Els dos Raúl Muñoz Hernández
La sorpresa bé al final, quan caminant per la zona trobo el meu “alter ego”, en Raul Muñoz Hernández, un altre corredor que es diu com jo i que, tot i que hem coincidit en alguna cursa, no ens coneixíem. Ens fa molta gràcia als dos i ens fem unes fotos de record. A més, hem quedat molt a prop un de l’altre. Ell ha fet poc més de 59 minuts.
Un mateix nom, dos dorsals, dos atletes

Ja ens coneixem. Ara falta fer una cursa junts i acabar-la, també junts…