lunes, 24 de octubre de 2011

Mitja Marató del Mediterrani SATISFET

A punt d'arribar, mola molt la foto!!!

Quan vas corrents els pensaments flueixen i normalment les sensacions no són les millors possibles, a no ser que estiguis fent la cursa de la teva vida, o siguis un crack. A mi em passa, sovint, que no ho tinc clar i ahir només em vaig notar bé en alguns moments. Ara bé, quan ho analitzes després, comences a pair el que has fet. Ja durant el dia d'ahir vaig anar rumiant i vaig acabar pensant que els temps de la Mitja Marató del Mediterrani va ser un gran resultat: 1h27:26 és el temps final real final, tercera millor marca personal després de Calella i Gavà (recorregut molt similar al del Mediterrani). Per tant, satisfet o molt satisfet, sobretot si tenim en compte que NO HE FET una preparació específica, i que la setmana passada vaig fer la TRIATLÓ OLÍMPICA.

Tot va anar força bé, tot i arribar amb el temps un pèl just (per variar). No vaig tenir gairebé temps per escalfar i em vaig haver de colar saltant la valla per col·locar-me bé. La sortida conjunta, a les 9 del matí, de la cursa de 10km, de la mitja marató i de la marató és molt caòtica. S'ho haurien de pensar una mica això perquè és molt incòmode.

Els ritmes van anar força bé, tot i que una mica irregulars. Volia intentar apropar-me a l'1h25, però sabia que seria molt difícil. Si no, l'alternativa era no estar lluny de la meva marca personal. El "problema" va ser que divendres em va sortir un entrenament molt bo...i sense força gaire. Em va il·lusionar massa i vaig crear-me expectatives massa elevades, potser
Al km 10 sabia que no seria possible: 41:17. Em costava apropar-me als 4 minuts el km i a partir d'aquí alguns van ser superiors als 4:10 i fins i tot als 4:15. Per tant, vaig estar a punt de deixar-me anar, però fent càlculs i reformulant ritmes em vaig adonar que la marca encara podia ser bona.
Per tant, els últims quilòmetres van servir per no augmentar el crono.
Finalment, 1h27:26 (a 4:08 el km), 124è de la classficació general, d'un total de 1864 arribats. Molt content.


Amb el Rubén, la Laura i el Juan Carlos
El Juan Carlos ho va clavar i va rebaixar la seva MMP en més d'un minut. Va acabar per sota de l'1h45, concretament 1h43:50 (a 4:55). Els entrenaments conjunts estan donant fruïts. Em fa molta il·lusió per ell.

miércoles, 19 de octubre de 2011

PRÈVIA MITJA DEL MEDITERRANI

Aquest diumenge disputaré per primera vegada la Mitja Marató del Mediterrani, que es disputa per la zona del Baix Llobregat, entre Castelldefels i Gavà. La coneguda com a Marató del Mediterrani aglutina, tot el mateix dia i a la mateixa hora, les proves de 10km, mitja marató i marató. Aquesta sortida conjunta no m'acaba de convèncer, però no se li pot fer res. A més a més, no puntua per la Lliga Championchip, la qual cosa és una pena perquè té un recorregut molt pla i força interessant per intentar alguna cosa. De fet, el recorregut és gairebé el mateix que el de la mitja marató de Gavà, amb un gran record per a mi a la cursa del passat mes de febrer (si voleu llegir la crònica, cliqueu aquí).
A veure què, ja que després del triatló, dimarts vaig fer una tirada llarga (22 quilòmetres) amb el Juan Carlos, que volia sumar km. 2 hores d'entrenament a ritme tranquil que, però, m'obligarà a canviar el planning inicial. Intentaré no sumar massa quilòmetres i sí buscar algun entrenament de qualitat.
No tinc un objectiu clar, tot i que em faria molta il·lusió apropar-me a la meva marca personal (1h26:16), però no tinc clar com arribaré. També volia sumar km i fer un test de cara a la Behovia-San Sebastian del proper 13 de novembre. Per tan, a veure-les venir...

lunes, 17 de octubre de 2011

TRIATLÓ OLÍMPIC...FINISHER!!!

Estic molt i molt satisfet d'haver pogut fer realitat un dels "somnis" que tenia, fer un triatló olímpic. Gràcies al Jose que, por motius de malaltia, no va poder anar-hi, he pogut gaudir d'un matinal fantàstic. Em sap molt greu per ell, però segur que hi tornarà en un altre moment i farà un gran resultat.
El meu resultat podem dir que va ser acceptable en línies generals, tot i no haver-me preparat específicament. Ara bé, en la meva modèstia opinió puc dir que el resulat és molt bo, tenint en compte algunes limitacions, bàsicament la bicicleta. Per qui no vulgui continuar llegint, dir que vaig fer 2h38:44, el número 1242 de 1786 arribats, segons la classificació


El dia va començar mooooolt d'hora (el despertador va sonar a les 6:30), sobretot tenint en compte que havia anat a dormir tard. De fet, vaig dormir unes quatre hores...malament començava. Aparcar, arribar a l'estadi municipal de la Mar Bella per deixar la bici i tota la infraestructura consecuent, va anar bé. El tema dels lavabos, un aspecte per millorar, i molt, de cara a properes edicions. Mitja hora d'espera...horrorós!

Per la resta, era dels 3 ó 4 participants que anava sense neopré ("a pecho descubierto"), però és que no he nedat mai amb això, i em van recomenar que potser no calia. A més, l'aigua estava molt bé de temperatura. Una mica moguda, però bé, sobretot després de superar l'inici. L'únic problema és que hi ha moooolta gent, però molta, eh! I és inevitable algun que altre cop de colze, de peu, de mà, hi ha gent que es posa molt nerviosa. Jo vaig sortir molt content.
1500 metres en 27:19, la qual cosa està molt bé.

Vaig perdre massa temps en la transició (5:32!!!). Que si tinc els peus plens de sorra (sóc molt "filiprim" per aquestes coses), que si els rellotges....massa lent tot.
Després tocava la part més dura per mi, la bicicleta. No només perquè feia mesos i mesos que no agafava "l'artefacte" (pobre, no puc dir que sigui una bicicleta normal la meva "mountain bike" del segle passat). Vaig notar, com ja sabia, que veuria passar molta gent per davant meu. Atletes bons, atletes regulars, i atletes normals que, amb bicis normals, podien avançar més que un servidor. Vaig donar-ho gairebé tot, i tot i això, vaig acabar fent 40 quilòmetres en 1h22:36. És a dir, a gairebé 30km/h, que no està pas malament per ser el que era, però insuficient per una cursa de les característiques de la triatló olímpica.

La foto no és meva, però queda bé
Després venia la part "bona" per mi, atleta d'incògnit en una selva de triatletes, els 10 quilòmetres corrents. Després d'una transició de 2:04, em vaig prendre la revenja. Quin gust córrer "còmode" (sense treure la llengua, per entendre'ns, mai a tope) i anar avançant amb facilitat rivals i més rivals. Oh, què bé. Em sabia greu per ells, però llavors m'enrecorda de com m'havien passat ells sense pietat a la part de la bici i no els somreia per fora, però sí per dins. Ai, mira, aquest havia sortit amb mi, aquest altre, pobre, no pot més. Vaig veure gent caminant, d'altres patint molt. Jo, sortosament, em trobava en el meu hàbitat, i em vaig instal·lar en un ritme d'entre 4:15-4:20 per acabar fent 41:15 (em fa la impressió que era un pèl curta). Molt content d'aquesta última part.

Tampoc surto jo, però la Maite no va poder fer-me
la foto, però em va veure i em va animar molt!!!

Mirant resultats, és dels destacats enmig de la voràgine de gent, mentre que la bici vaig ser dels pitjors, amb diferència.
Una altra vegada intentaré buscar un bici millor perquè m'ha agradat això de la triatló. Potser no serà l'última que faci, no ho sé...

viernes, 14 de octubre de 2011

TRIATLÓ OLÍMPIC...PER SORPRESA

No sé si m'he begut l'enteniment, si sóc un il·lús o si podrà més, precisament, la il·lusió, però diumenge disputaré el meu primer triatló olímpic. Per què? Un company de l'equip, el Jose, no hi podrà assistir a la Garmin Barcelona Triatló per problemes de salut i va deixar caure que si algú volia la inscripció. Jo, gentilment, he agafat el testimoni i he dit que sí.

ÉS UNA DE LES MEVES IL·LUSIONS!!!

Em fa molta gràcia i com que serà una prova per "passar-m'ho bé", sense pressions, no em fa por. Vaig a gaudir d'una prova que trobo molt interessant.
A les meves cames (i braços) tinc dos triatlons (en català és masculí, el triatló), però totes dues eren de la categoria "sprint", el que equivaldria aproximadament a una mitja marató, pel que fa a esforç i/o temps emprat en acabar-la.
Ara toca fer el doble: 1500 metres de natació, 40 quilòmetres en bicicleta i 10 més de "running". Em preocupa una mica més la bici perquè la meva és una mountain bike "cutre-cutre" i em passarà tothom, però farem el que podrem.
Doncs això, diumenge tocarà matinar per deixar la bici a boxes (abans de les 7:30), escalfar i vinga, a nedar una estoneta, pedalejar una altra i córrer una mica.
A veure si acabo en menys de tres hores... (estic com un llum)

Tot això em servirà (espero) com a preparació de la mitja marató de Castelldefels de diumenge que ve... o no.