CURSA DE BOMBERS: 38’27” El meu millor temps

Objectiu aconseguit! Tot i els dubtes, al final vaig aconseguir un registre, per a mi, perfecte, ja que és el millor que he fet mai. Volia baixar de 39 minuts, per tant, a 3’55” o menys el minut i m’he quedat fregant els 3’50”. I això que tenia certa por perquè l’últim test no va anar gaire bé i perquè la nit de dissabte no vaig dormir molt bé. Però finalment els durs entrenaments han tingut la seva recompensa.
Havia visualitzat la cursa i volia fer el primer km a 3’45” per tal d’intentar anar més tranquil i preparar-me pels 2 quilòmetres següents de petita pujada pel Paral•lel. La cosa em va sortir bé, tot i que el primer km el vaig fer per sota de del previst i quan acabava el Paral•lel ja havia esgarrapat més de 25 segons. Va haver-hi un moment que pensava que seria molt dur i que el ritme inicial em podia passar factura, però les sèries, els fartleks, les sessions llargues i tota la resta han fet efecte. A la Gran Via sabia que havia d’aguantar o apretar una mica per anar lleugerament per sota dels 4 minuts i així va ser. A mitja cursa, 19’16”. Pràcticament apretant una mica al final podia baixar dels 39’07” que era l’anterior millor registre, a la cursa de Sant Antoni. Ara bé, psicològicament la Cursa de Bombers és ideal perquè quan acabes la Gran Via i encetes camí fins a la Ronda de Sant Pere (baixant per Marina) tot és molt coll avall (mai millor dit). Quan enfiles per Via Laietana i falta menys d’un km apretes sí o sí i gairebé sense esforç. A més, aquesta vegada l’animació d’aquest últim carrer, marcant el ritme, va ser molt encertada. Al final, doncs, un increïble (per a mi) crono de 38’27”. 494è de la classificació (de 18.000) i el 221è de la categoria (en aquesta cursa ja sóc veterà, és a dir, més gran de 35 anys, en algunes és a partir de 36). La classificació és una mica el de menys, però com a dada dir que he acabat per davant de la desena dona. En una prova d’aquestes característiques crec que puc estar molt i molt content.
Destacar també la participació del Juan Carlos en un “carrerón” perquè es va plantar en uns increïbles per ell 46’23” (ha baixat en gairebé un minut i mig el seu milor registre). Moltes felicitats. Aquests entrenaments conjunts sembla que ofereixen un bon rendiment! Ara, a veure si ens mantenim i busquem marca a la mitja de Girona. No és la millor per recorregut, però és gairebé l’única que puc per calendari (massa compromisos socials).