Millor en tots els sentits. Organitzativament parlant i pel que fa al temps emprat. Com a resum pels que no vulguin llegir-ho tot. 45´58” en els gairebé 11km (com a referència, 41’53” als 10km a 4'12" el km) tenint en compte la pujada a l’Estadi i vaig acabar en el lloc 195 d’uns 3.000 amb xip. Per a més informació dels “bons” he “rapinyat” aquest article del 9 esportiu: http://www.elpunt.cat/noticia/article/8-esports/56-mes-esport/175872-benhmbarka-repeteix-i-louise-brown-reapareix-en-la-cursa-del-corte-ingles.html
Per als que tinguin més ganes de llegir, anem a pams. L’organització, força bé, sobretot si tenint en compte que parlem d’una cursa en la que van participar gairebé 60.000 espectadors (més informació de la prova popular i els guanyadors Els que volíem intentar fer alguna marca (és a dir, els atletes amb sip) sortíem uns metres endavant i s’entrava en un calaix control•lat. Que es colin alguns és habitual, igual que els que van anar apareixent pel camí, però no va ser una cursa de grans entrebancs tot i la multitudinarietat. Potser perquè la gent més acostumada a curses va decidir no participar o potser perquè em vaig col•locar força endavant la cosa va rutllar bé des del principi.
El recorregut, des del Passeig de Gràcia amb Gran Via enfilava ràpidament pel carrer Aragó. Allà, molt pla i després de les primeres “escomeses” tot va anar molt bé. No volia anar a menys de 4 el minut, de fet, si anava a 4’15”-4’20” en tenia més que de sobres per fer menys de 50 minuts (amb 49 n’hagués tingut prou). Però els primers quilòmetres anava molt bé i quan arribava a plaça d’Espanya crec que havia baixat dels 4’ el km. La pujada a Montjuïc és dura, molt dura, tot i que també l’esperava pitjor, ja que hi ha un moment, quan arribes per darrere del Palau Sant Jordi, que tens un tros de baixada. Ara bé, tot just després, per arribar a l’Estadi costa...i molt!!! És una llàstima arribar a l’Estadi amb la llengua fora, però com que fas gairebé els 400 metres et recuperes i és un plaer haver trepitjat el nou tartan.
Una aigüeta necessària en la part final de la pujada i la baixada, de gairebé dos quilòmetres per arribar pel carrer Lleida, Floridablanca i gairebé sense adonar-te’n a plaça Catalunya. Fins i tot vaig apretar al tram final (últim quilòmetre que vaig fer en 4’05”). Molt bé tot, com deia, 45’58” en la classificació oficial dels 10,934 metres (mira que és una distància estranya!!!) http://www.championchip.cat/elcorteingles/res2010g.htm i una altra al sac per tal de puntuar al Challenge de 10km. Ara sóc el 481è de més de 11.000 amb quatre curses i el 145è de la categoria (no tinc molt clar quines són les categories) http://www.10k.cat/resultats/ResHomes2010.htm Ara només falta la cursa de la Maquinista el 4 de juliol per tal de saber quin lloc ocuparé, ja que puntuen les 5 millors. És el vessant competitiu que sempre tinc...je, je.
Per als que tinguin més ganes de llegir, anem a pams. L’organització, força bé, sobretot si tenint en compte que parlem d’una cursa en la que van participar gairebé 60.000 espectadors (més informació de la prova popular i els guanyadors Els que volíem intentar fer alguna marca (és a dir, els atletes amb sip) sortíem uns metres endavant i s’entrava en un calaix control•lat. Que es colin alguns és habitual, igual que els que van anar apareixent pel camí, però no va ser una cursa de grans entrebancs tot i la multitudinarietat. Potser perquè la gent més acostumada a curses va decidir no participar o potser perquè em vaig col•locar força endavant la cosa va rutllar bé des del principi.
El recorregut, des del Passeig de Gràcia amb Gran Via enfilava ràpidament pel carrer Aragó. Allà, molt pla i després de les primeres “escomeses” tot va anar molt bé. No volia anar a menys de 4 el minut, de fet, si anava a 4’15”-4’20” en tenia més que de sobres per fer menys de 50 minuts (amb 49 n’hagués tingut prou). Però els primers quilòmetres anava molt bé i quan arribava a plaça d’Espanya crec que havia baixat dels 4’ el km. La pujada a Montjuïc és dura, molt dura, tot i que també l’esperava pitjor, ja que hi ha un moment, quan arribes per darrere del Palau Sant Jordi, que tens un tros de baixada. Ara bé, tot just després, per arribar a l’Estadi costa...i molt!!! És una llàstima arribar a l’Estadi amb la llengua fora, però com que fas gairebé els 400 metres et recuperes i és un plaer haver trepitjat el nou tartan.
Una aigüeta necessària en la part final de la pujada i la baixada, de gairebé dos quilòmetres per arribar pel carrer Lleida, Floridablanca i gairebé sense adonar-te’n a plaça Catalunya. Fins i tot vaig apretar al tram final (últim quilòmetre que vaig fer en 4’05”). Molt bé tot, com deia, 45’58” en la classificació oficial dels 10,934 metres (mira que és una distància estranya!!!) http://www.championchip.cat/elcorteingles/res2010g.htm i una altra al sac per tal de puntuar al Challenge de 10km. Ara sóc el 481è de més de 11.000 amb quatre curses i el 145è de la categoria (no tinc molt clar quines són les categories) http://www.10k.cat/resultats/ResHomes2010.htm Ara només falta la cursa de la Maquinista el 4 de juliol per tal de saber quin lloc ocuparé, ja que puntuen les 5 millors. És el vessant competitiu que sempre tinc...je, je.
Hola Raul, home,no t'autoexigeixis massa perquè si dius que ara mateix estàs en el lloc 481 de 11.000, estàs molt endavant del primer quartil.
ResponderEliminarEnhorabona per la cursa. De totes formes, com ja he dit en missatges semblants, crec que aquest tipus de curses, més que populars, són massa massificades, un pretext publicitari d'uns coneguts grans magatzems comercials.
Seguim en contacte.
Gràcies, Carles!
ResponderEliminarTens tota la raó pel que fa a la publicitat i a la massificació, però ja et dic que no l'hagués fet si no fos per la puntuació del Challenge aquest (és l'excusa per estar motivat). De fet, és la primera vegada que hi partipava... I va ser arribar, fer la cursa i marxar! El que sí que feia il·lusió era trepitjar l'Estadi Olímpic, una sensació molt maca.