Parafrasejar la cançó de Roxette dels anys 80 pot resumir la cursa. Aquest és el resum de la Mitja de Girona(resultats a: http://www.girona.cat/esports/documents/generalmitja2010.pdf).
Temps final: 1h32’53”. Discret per les meves aspiracions. Aquesta és la primera vegada en la meva curta carrera esportiva que no aconsegueixo el repte que m’havia proposat. L’explicació de la punxada té un parell de claus.
Primer, crec que vaig subestimar la mitja. La mitja com a tal, perquè amb aquesta només he tres vegades els 21,095km, i la de Girona perquè és força dura i no gaire adequada per fer marca. Segon, i no menys important, vaig sortir massa fort. Volia anar a 4’10” el km i vaig començar a poc més de 4’ segons el meu crono. Però és que, sense adonar-me’n, vaig anar a menys de 4 i això em va acabar matant. Al km 4 feia 15’45” i pensava: Mira que bé, si perdo una mica de temps després, això que tinc guanyat! Doncs no, tot i que quan passava pel km 10 i ja notava que no anava massa bé, encara estava per sota del temps. Fins i tot al km 14, si hagués estat bé, podia haver baixat el meu registre de Vilanova (1h29’26”) perquè estava per sota de l’hora. Però ahir les cames no responien com és habitual. El recorregut no ajudava, tot s’ha de dir. Van treure la “megapujada” del km 15 però n’hi havia 4 o 5 minis que et deixaven (a mi, com a mínim) baldat.
Total, que l’últim terç de cursa em vaig “arrossegar”. Amb prou feines vaig poder aguantar a 4’30” per acabar demanant l’hora com en el futbol, ja que els últims 3-4km, a més de fer-se eterns, els vaig fer a 5’00”. El coixí que tenia amb els altres corredors em va permetre no tenir la sensació de fer una cursa molt dolenta. De fet, el temps ha estat millor que el de l’any passat en 36 segons. Un consol. També el fet d’acabar el 87è de la general de 415 atletes que van acabar (de més de 500 inscrits).
Crec que és una bona lliçó per a futures curses. Respecte per la distància, contenció de l’eufòria. Potser també anava passat d’entrenaments, o bé massa curt, no ho tinc clar. El fet és que aquesta serà l’última cursa “seriosa” de la temporada. De mitja, segur, encara em queden, tot depenent de com em trobi, alguna de 10 pendent. Ja ho aniré explicant.
Temps final: 1h32’53”. Discret per les meves aspiracions. Aquesta és la primera vegada en la meva curta carrera esportiva que no aconsegueixo el repte que m’havia proposat. L’explicació de la punxada té un parell de claus.
Primer, crec que vaig subestimar la mitja. La mitja com a tal, perquè amb aquesta només he tres vegades els 21,095km, i la de Girona perquè és força dura i no gaire adequada per fer marca. Segon, i no menys important, vaig sortir massa fort. Volia anar a 4’10” el km i vaig començar a poc més de 4’ segons el meu crono. Però és que, sense adonar-me’n, vaig anar a menys de 4 i això em va acabar matant. Al km 4 feia 15’45” i pensava: Mira que bé, si perdo una mica de temps després, això que tinc guanyat! Doncs no, tot i que quan passava pel km 10 i ja notava que no anava massa bé, encara estava per sota del temps. Fins i tot al km 14, si hagués estat bé, podia haver baixat el meu registre de Vilanova (1h29’26”) perquè estava per sota de l’hora. Però ahir les cames no responien com és habitual. El recorregut no ajudava, tot s’ha de dir. Van treure la “megapujada” del km 15 però n’hi havia 4 o 5 minis que et deixaven (a mi, com a mínim) baldat.
Total, que l’últim terç de cursa em vaig “arrossegar”. Amb prou feines vaig poder aguantar a 4’30” per acabar demanant l’hora com en el futbol, ja que els últims 3-4km, a més de fer-se eterns, els vaig fer a 5’00”. El coixí que tenia amb els altres corredors em va permetre no tenir la sensació de fer una cursa molt dolenta. De fet, el temps ha estat millor que el de l’any passat en 36 segons. Un consol. També el fet d’acabar el 87è de la general de 415 atletes que van acabar (de més de 500 inscrits).
Crec que és una bona lliçó per a futures curses. Respecte per la distància, contenció de l’eufòria. Potser també anava passat d’entrenaments, o bé massa curt, no ho tinc clar. El fet és que aquesta serà l’última cursa “seriosa” de la temporada. De mitja, segur, encara em queden, tot depenent de com em trobi, alguna de 10 pendent. Ja ho aniré explicant.
Collons, si amb 1:32h dius que no te n'has sortit gaire bé, jo ja em puc retirar. No m'he acostat mai a aquesta marca i no cec que ho faci mai, tot sigui dit. Això que dius que surts massa explosiu i que després has de demanar el temps ens passa o ha passat a molta gent. Per això jo ja passo decrono i surto traquil a veure-les venir. Ahir a la mitja de Tàrrega vaig fer un temps discret però més còmode que l'any passat (fent 10 minuts més!!). I vaig sortir igual de content perquè vull tocar de pus a terra i pensar que amb el poc que ara estic entrenant, poc més puc fer.
ResponderEliminarBona crònica la teva, per cert.
Salutacions i ànims per a properes curses.
Joan Carles
Moltes felicitats per la cursa. Es un molt bon temps. No sempre es poden millorar les marques, i es molt important apendre de cada experiencia. Diuen que que els errors ensenyen més que els encerts.
ResponderEliminarUna abraçada!
Gràcies a tots dos. Suposo que estic en l'etapa de "marquitis" com deia l'Arcadi Alibés, i em fa la impressió que encara puc donar una mica més de mi. Tinc 35 anys i potser em queden dos o tres anys com a molt per millorar algunes de les marques personals. En el fons és divertit perquè et marques uns objectius i intentes aconseguir-los. Jo, com a mínim, m'ho passo bé perquè tampoc m'obsessiono molt. Això és per fer salut i perquè ens agrada, no per aconseguir grans marques. El "problema" que tinc és que sóc molt competitiu, sempre ho he estat i no me'n puc treure. Crec que quan vegi que arriba l'hora, saber diu prou...je,je
ResponderEliminar