lunes, 18 de marzo de 2013

MARATÓN DE BARCELONA 2013 Problemas físicos

Este año tengo una sensación extraña con la maratón. No estoy satisfecho del todo, pero considero que haber acabado los 42,195km ha sido todo un éxito. Me he quedado a 37 segundos de mejorar el registro del año pasado y he hecho 2h58:15, pero podía haber bajado varios minutos mi marca si no hubiera sido por el duro final de carrera que he padecido. La maratón se disfruta durante 30km y se sufre 12, o eso dicen. En mi caso ha sido bastante exacto.

EL INICIO. CAMBIO DE PLANES
Pero seamos ordenados y explico rápidamente el "problema". La llegada con los miembros del equipo en una mañana fresca (no fría) y lluviosa fue relativamente bien. Nada más llegar, Xavi (y un amigo suyo, Jaume) me "invitan" a ir con ellos, que quieren hacer sub 2h50. ¿Qué? No, que no llego. Qué sí, hombre, que sí, a 4:00. Me emociono o me dejo engatusar, lo que gustéis y me animo. Los dos son corredores de 1h15 en media maratón, pero van cortos de kilómetros. Le doy vueltas y pienso: "Los sigo y cuando no pueda más, me quedo". Dicho y hecho.

BUENAS SENSACIONES...HASTA EL KM 30
Los kilómetros pasan bien, relativamente bien. Los tiempos son buenos, demasiado rápidos para mí, pero cumplo. Parciales muy parecidos en torno a los 20 minutos hasta llegar al km 25. En el paso por la media maratón no habíamos unido a un buen grupito de gente que controlaba bien el ritmo, pero entre el avituallamiento (yo tomé un gel), la pequeña bajada de Meridiana y que alguno empezó a apretar más de la cuenta, Xavi se me va y a Jaume no lo veo. Sigo a mi ritmo y, de hecho, me mantengo en los 4:00 hasta, como decía, el 25. Jaume me pilla en ese impass ya que  había parado por necesidades imperiosas. Del 25 hasta Glorias (28,5) vamos juntos, pero en la vuelta por Diagonal, con un viento en contra incómodo, me quedo. Hasta el 30 aún me mantengo un poco por encima, pero no demasiado (a 4:09), pero a partir de entonces empiezo a sufrir.

EL MURO
Esta vez el muro andaba por ahí. No me pilló de golpe, ni arrasó porque lo esperaba. Tardé demasiado en tomarme el tercer gel, pero aun así noté el cambio metabólico en el peor sitio, "Palm Beach" como suele llamar Juan Carlos a la zona del litoral entre el Fórum y Marina. Son momentos malos, pero no durísimos. Bajo el ritmo, me quedo alrededor de los 4:15, pero en mi cabeza calculaba y recalculaba y bajar de 2h55 estaba en mi mano.

RAMPAS. TIRONES. PARO.
Del 35 al 40 empieza el suplicio. En el 36 y poco, a la altura de Ronda de Sant Pere, primer amago de tirón en los isquiotibiales, que me obliga a parar. Se sucederían en Via Laietana, y en el passeig Colom. Los ritmos no son lo que eran. Me muevo entorno a los 4:30, pero sigo en ritmo de récord. Mentalmente pienso: A este ritmo llego justo al récord, pero llego. Estos 5km han salido en 4:39. "Sólo" quedan 2km y poco.
Iluso de mí. Los isquios siguen a lo suyo y vuelvo a pararme varias veces. A la altura de un puesto de la Cruz Roja intento que me pongan algo de Reflex, pero hay otro chico pero que yo y se van corriendo a atenderlo. Pues nada, a seguir para arriba, que ya queda menos. Menos...
Menos es más cuando no puedes correr ni tan siquiera mínimamente. Intento cambiar la zancada, pero sigo parándome de vez en cuando, la última en el km 42. Los gritos de ánimo de la gente me llegaron al corazón...pero no a las piernas. Me aprieto el muslo y sigo hasta la línea de meta. Miro el reloj (que hacía ya bastante tiempo que ni sabía que estaba allí) y veo, con cierta rabia, que paso de las 2h58. Pues nada, el récord, para otra vez.

LOS PARCIALES
km 0-5   km 5-10 km10-15  km15-20 km20-25  km25-30  km30-35  km35-40  40-Final
(20:14)   (20:04)    (20:25)     (20:19)    (19:59)     (20:43)      (21:20)     (23:36)     (11:41)
20:14     40:17      1:00:42     1:21:00   1:40:58      2:01:40     2:23:00     2:46:35    2:58:15    

Media maratón en 1h25:16
Segunda mitjad en 1h32:59
Media, a 4:14 (Velocidad de 13,99km/h)
Posición 517 de la general (de 14856) y 255 de la categoría (de 5556, entre 35 y 45 años)


Quiero agradecer las muestras de apoyo y los ánimos de toda la gente del Ashi Running repartidos por toda Barcelona, a los que vi y a los que no. Como se puede apreciar por la foto, hubo momentos de todo.


Me queda la sensación de que podría haber hecho una carrera excelente, maravillosa, pero intenté engañar a la maratón (y a mi cuerpo) y no puede ser. Tampoco sé qué hubiera pasado si desde el principio hubiera llevado el ritmo que quería. Tal vez hubiera ido mejor, tal vez no. No lo sabré, pero tampoco me voy insatisfecho de esta carrera. Nueva maratón por debajo de las 3horas y, aunque parezca mentira, ganas de repetir y mejorar el tiempo.

14 comentarios:

  1. Raúl,

    Salvant les distàncies (els temps) amb la meva marató del 2010, el tram final que expliques em recorda molt al que jo vaig tenir. Quan menys t'ho esperes, zasca, arriba el mur (en el meu cas, ben bé passats els 30 km). A poc més de 2 km. em paro, reflexiono, un espectador em fa unes fregues i m'anima a continuar fins el final. Li faig cas i arribo. Però la sensació de "derrota" quasi pot amb mi.

    Tant se val si has fet o no rècord, el que importa és la sensació que dius que vols repetir (jo no la vaig tenir i de moment no m'apareix de nou). Això vol dir que malgrat aquest desencís, la sensació final i última (que és la que compta) és bona. Pensa que al cap i a la fi, el primer tampoc va fer rècord de la prova. Si ell no va poder-ho fer, per què tu ho hauries de fer amb la teva?

    Ara a descansar i no t'hi capfiquis. Una marató en un sub 3h, està a l'abast de no gaire gent.

    Felicitats.

    JC (Marathon man)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Moltes gràcies, Joan Carles. S'agraeixen molt les mostres d'ànim i de suport, prèvies, durant i post cursa. Com tu dius, la sensació final és la que compta, i continuo tenint ganes de fer-ne més.
      I tots tenim el nostre mèrit, qui la fa en 2h10 i el que l'acaba en 6hores.

      Eliminar
  2. La gent ahir ens va ajudar a tirar endavant. Entenc que es facis preguntes de l'estil: "i si hagués fet això?", "i si hagués fet allò altre?". Suposo que a mida que anem fent més maratons anirem trobant respostes a tots aquests interrogants. En tot cas, vas demostrar una gran força de voluntat, felicitats pel teps Raúl, que, tot i no haver fet una MMP, és una marca que no està a l'abast de tothom.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies, Gemma. La sensació és agredolça, però no n'estic decebut, però com sempre, un vol més...tu bé? com que encara no he vist la crònica i no sé el teu cognom no sé quina de les 11 Gemma ets...

      Eliminar
  3. Raül,enhorabona pel teu temps!Està mb!Jo tenia un amic que em feia de llebre a partir del km.31 i em va anar mb però vaig tenir un "amago" de rampa a l'isquio dret just coincidir amb ell i el quàdriceps esquerre anava avisant.Vaig fer 3h.25min.!Content tot i que a partir del 31 no volia apretar més pel tema rampes!De cor i pulmons anava bé però muscularment anava un pèl tocat!Em vaig prendre un sol gel i potser me n'hauria d'haver pres algun més.

    Llàstima del temps que va fer.Però un cop feta la Behobia San Sebastián aquest novembre passat, on diluviava,el d'ahir era simple xirimiri jeje!

    Diria que a l'acabar et vaig veure de lluny assegut al terra amb membres del teu equip però estava pendent d'un amic que va acabar un pèl marejat.

    El iacuzzi al gym ahir em va anar de fàbula i avui abans d'anar a treballar he fet 30min.spinning amb la intensitat mínima per descarregar cames i després he anat al gym a fer tronc superior i he acabat amb un iacuzzi. Et recomano que avui facis alguna cosa per descarregar bé les cames.

    1 abraçada,Raül i enhorabona!

    Bernat.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies i enhorabona. La veritat és que per ser la primera marató el temps és superdestacat. Pots estar molt content! Jo, en la primera, vaig fer 3h26, però vaig acabar bé i amb ganes de repetir!!! Suposo que tu també en tindràs ganes (però no cal que sigui ara mateix, oi?)
      Gràcies per les recomenacions. Crec que també faré alguna cosa no agressiva, si no bici, córrer molt suau+piscina i jacuzzi (això que no falti).

      Eliminar
  4. Baixar de les 3h ja es un exit brutal ! Et veig saludar a la diagonal al km 29 mes ho menys .

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies, Joan. T'haig de reconèixer que al principi vaig saludar sense saber ben bé qui eres, però m'enrecordo. Sempre s'agraeixen aquestses mostres de suport i sí, sub 3hores és un gran què...

      Eliminar
  5. No,no alguna més en caurà però t'he de dir que després de competir en marató com ahir i havent experiemntat totes les distàncies competint (pq havia entrenat en tirades llargues però no fins a 42km.com és lògic) ja et puc afirmar que la distància on gaudeixo més és la mitja marató!La mratest 30km.tmb està bé però no és una distància gens típica.
    Ara estic pensant si fer o no la mitja de Calella!He vist un reportatge i pinta xula i planera no?

    Permete'm una recomanació,19 de maig mitja de muntanya a Corró d'Amunt (www.eltrencacoll.blogspot.com):Té molt bona pinta i tmb pot estar bé sortir de l'asfalt.

    Tmb faré la típica dels Bombers!Vaig començar a córrer amb aquesta fa 4 anys i sempre la tinc present.Ja tinc diversos sots 40'aquesta temporada però l'any passat em vaig quedar a 12 segons i aquest any he de baixar sí o sí jeje!Tenint en compte que sortiré del calaix de sots 40' suposo que tinc opcions amb bons entrenos de sèries!

    Recomanacions teves?

    Gràcies,company.

    Bernat.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies per la recomenació, Bernat. Me l'apunto i la miro amb "carinyo". La mitja de Calella és plana plana, l'únic problema que pot haver-hi és el tema del vent, però com que vas i vens al costat del mar. El més fotut és si ve de costat.
      I el sub40 a Bombers, sortint al calaix i amb el recorregut idea que té, ho tens a la mà, segur. Jo m'ho estic pensant perquè també va ser la meva primera cursa.
      Tema sèries si en fas unes a la setmana n'hi hauria d'haver prou, crec. Per un 10.000 millor "curtes", de 1.000 en avall (fins i tot alguna de 200 pots fer, tot i que les de 1.000 i 500 són les més adequades, potser). De 5 a 8 sèries de 1.000, per exemple, començant una mica per sobre del ritme de cursa (4:10-4:15 i anar baixant fins a 3:50-3:45) tot depenent del número de sèries que facis i de com et trobis.
      Segur que cau el sub 40, que ja és una molt bona marca.

      Eliminar
  6. Com diu el JC, aquest crònica em recorda moltíssim a algunes de les maratons que he fet. De fet, en 3 de les 5 he tengut rampes, i en dos d'elles ja van començar al Km30...

    Crec que té molt mèrit quan arriba aquest moment, tenir la força per seguir tirant, i mare meva com ho vas fer tu, per poder acabar per sota de les 3 hores!

    Vas arriscar a la sortida, n'ets conscient, però mai es sap el que hauria passat fent el contrari. De tot se n'apren, i a la propera potser ja utilitzaràs una tàctica diferent. Però el que està clar és que tens una millor marca a les cames. Falta trobar el moment i el lloc!!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies, Guillem. Per mi el tema rampes és nou. Ahir, parlant amb gent experta (i comparant marques amb companys) em va quedar clara una cosa que no hi havia pensat gaire, la humitat. 90% no és el més adequat per fer una prova d'aquestes característiques i, com que feia una mica de fresqueta, no te n'adones i sues igualmente i et deshidrates. Tot i que crec que em vaig hidratar bé, potser no va ser així.

      Eliminar
  7. Puc fer "copiar y pegar" de la teva cròbica i la fico al meu bloc?, jajaja. Es que em sento molt identificat amb la cursa que vas viure, de veritat. Una veritat absoluta: A la marató no se la pot enganyar!.
    Molts ànims i moltes felicitats company!. La marca es magnífica, i ja tindràs noves oportunitats de millorar-la.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Amb uns dies de reflexió te n‘adones de la bona cursa, de la marca, i també busques explicacions, que si la humitat, el ritme, però cada dia valoro més el mérit d‘haver-la acabat en les condicions que anava.
      Gran mèrit també el teu, Ernest. Acabar-la quan tens tants problemes és per estar content.

      Eliminar