PANERA I CURSA DELS NASSOS

La foto mostra la "panera" que hem rebut la Maite i jo aquest Nadal. Per part meva, l'empresa ja fa un parell d'anys que no ens obsequia amb cap detall nadalenc (abans hi havia un pernil, petit, però pernil ibèric que feia molt de goig, i fins i tot unes ampolles de cava o vi...eren altres temps). Amb la Maite no han tingut mai cap detall a excepció d'aquest, ja que el desmantellament d'una botiga del grup ha deixat algunes coses per repartir entre els treballadors. La resta són els "detalls" que a bé han tingut els organitzadors de les últimes curses a les quals he assistit, però sobretot a la mitja de Mataró i la Sant Silvestre del Masnou. El que està clar és que no cal comprar productes de neteja, xampús i maquinilles d'afaitar durant un temps. Benvingut sigui.

Aprofito l'entrada per donar pas a "l'altra Sant Silvestre", la de Barcelona ciutat, ara (tot i que abans també sortia com a "subtítol") Cursa dels Nassos http://www.bcn.cat/cursanassos/

Dijous 31, 17:30 hores i acompanyat un altre cop pel David i el Juan Carlos. És un bon moment per fer marca, o si més no per intentar baixar de 39 minuts. No voldria ser més agoserat, ara per ara. Ja veurem! Si no actualitzo entrades, fins l'any que ve. Bona entrada d'any i feliç 2011!!!!

SANT SILVESTRE DEL MASNOU Fred, presses i 18:08 (no reals) en 5km

El subtítol resumeix molt bé el que va ser la matinal atlètica del Masnou. Fred, molt de fred, no d'aquell agradable que mola per fer marques. Sort que el vent no va ser tan fort com pensava. Les presses van venir perquè vaig arribar un pèl tard (i mira que de Mataró al Masnou són 15-20 minuts...) i entre saluda a l'Esther, que feia la seva primera cursa, i posar-nos en marxa ja quedaven 20 minuts com a molt per a l'inici de la cursa. I el fred va provocar l'atac d'anar als lavabos...que evidentment estaven plens. Vam apropar-nos als d'un bar que també tenien una cua important, però no tan exagerada. Total, que després d'un pseudoescalfament, m'apropo amb la "marabunta" amb la intenció de buscar un bon lloc a la sortida.

Psicològicament anava bé perquè després d'una mitja marató, 5 km es fan com aquell qui diu amb el barret, però sabia que no hi ha temps de rectificació, per tant un bon ritme de sortida era imprescindible per agafar posicions. Això vaig fer i sense pensar que anava especialment ràpid vaig veure com em col·locava bé. Sense adonar-me'n també vaig passar el primer km i vaig mirar el rellotge de reüll. Vaig fer, suposo, uns 3:30 i escaig perquè sí recordo el pas pel km 2, 7:10 més o menys. Allà vaig flipar perquè vaig començar a processar i pensar que m'estava passant de ritme, però el rellotge em deia que anava a 3:50, 3:45, a vegades més, molt irregular. El tercer km va ser ràpid (10:50 aprox), però el quart va anar un pèl més lent i quan vaig apretar, al final de tot, vaig veure un temps molt però quemolt bo: 18:08. La idea era baixar de 19 minuts, però no tant... Després, vaig començar a sentir comentaris de que la cursa era una mica més curta, potser uns 200 metres. Bé, em faig a la idea que he fet uns 18:50, per tant, dins de l'objectiu, que si un altre dia vull apropar-me als 18 minuts em sembla que hauré d'entrenar molt i molt. Vaig acabar el número 107 d'uns 1100 que van acabar, i el 43è de la categoria. http://www.santsilvestredelmasnou.com/ (per si voleu veure la classificació general). Molt content.

També molt content per la cursa de l'Esther, una amiga que s'estrenava en el món de les curses, i que va fer 30:24. Bravo! L'objectiu era acabar i ho va aconseguir, tot i alguns problemes als tibials que s'ha de mirar. Felicitats, Esther! Ara, a preparar l'altra Sant Silvestre, la de Barcelona, la Cursa dels Nassos, amb l'objectiu d'apropar-me als 39 minuts... a veure què.

SANT SILVESTRE DEL MASNOU Primera cursa de 5 quilòmetres

Doncs sí, no he fet mai una cursa de 5km com a tal. Puc presumir d’haver fet una marató, alguna mitja i més de 10, però no una de 5. Sí que he participat dos anys en la Cursa Barça-L’Illa (que aquest any ja no es va celebrar) i que tenia un recorregut de 7km, però crec no ha sortit mai aquesta opció. De fet, no tinc gaire clar el temps que tinc en aquesta distància. Mirant el meu arxiu no he baixat dels 19 minuts perquè el meu millor temps en 10km són 38:27 de la Cursa de Bombers d’enguany, amb dos parcials de 19:16 i 19:11. Per tant, l’objectiu de marca seria baixar de 19 minuts. Ara bé, “alerta”, com diria el Monegal, la cursa en realitat té 5.050 metres. Ep! 50 metres són 50 metres. Necessites com a mínim entre 10 i 12 segons per recórrer aquests metres a la velocitat mitjana de la cursa, o sigui a 3:45 per km per tal de rebaixar aquest temps. Ai, ai, ai! Que no serà fàcil. Qui deia que ho seria? És un repte més, interessant, ja que a més permetrà saber com estic de cara a “l’altra Sant Silvestre”, la de Barcelona, que és de 10km i que promet ser interessant. Llàstima de no fer primer la de Barcelona, ja que després d’una mitja marató, una de 10 sembla “fàcil”, je,je. Amb la de 5km ni ens adonarem i ja estarem a l’arribada. Aquesta cursa serà també especial per a una amiga meva que hi participarà per primera vegada en una cursa. L’he donat alguns consell i escalfarem junts. A veure què tal i si tens sort, Esther!!!

La foto és un préstec de la pàgina web oficial de l'edició de l'any passat.

MITJA DE VILANOVA Torno a baixar d'1h 30 min

Bé, va per davant que de debò no tenia ni idea de com em trobaria. No sabia ben bé què podia fer i no era pas una "estratègia" per alegrar-me d'un temps millor del que esperava. En principi anava amb la idea de, si tot anava molt bé, baixar d'1h 30 i ho vaig fer: 1h 29' 16", segona millor marca en mitja, i vaig rebaixar la marca de l'any passat en 10 segons. No està malament, tenint en compte que fa 15 dies havia fet la mitja de Mataró...amb MMP. Per als interessats en classificacions i tal, número 207 d'uns 1500 inscrits i 112è de la categoria. Molt content.

Vilanova tenia la seva gràcia perquè va ser la primera mitja que vaig córrer i perquè, a més a més, la corria amb dos amics, el Juan Carlos i el David, que no debutaven en la distància, però gairebé per diferents raons. Tots dos van fer pràcticament el que s'havien marcat. El David, per sota d'1h 45' i el Juan Carlos, poc més d'1h 46'. Per tant, "triplete".

Pel que fa a la cursa, el cert és que vaig ser una mica irregular pel que fa als temps parcials de cada km, però molt regular cada 5 km. Els temps van ser 21'11" (km 5), 21'13 (per 42'24" al km 10), 21'30 (i 1h03'54", al km 15) i 20'52" (1h24' 46"al km 20). El km i escaig final en 4'30". Per primera vegada vaig fer millor la segona part que la primera!!! (dos segons, en realitat, je, je).

Tenia bastant clara l'holografia del terreny, tot i que sempre et duus alguna sorpresa. 21km són molts i és difícil controlar-los tots, però m'enrecordava bastant de la petita pujada del km 4 al 5, i per això vaig anar més ràpid abans per fer aquest km en 4'24" sense que el temps es ressentís. La baixada posterior del km 5 al 7 va servir per agafar segons de cara a la pujadeta entre els km 13 i 15. Mentalment va anar molt bé marcar-me objectius a curt termini, gairebé cada 3 o 4 km en tenia un per tal d'automotivar-me. Tot ajudava a buscar l'objectiu de baixar de 90 minuts.

El tram final és "punyetero". Sembla pla, però és un petit "tobogan" i això, a més a més, en una carrtera de les afores del poble. Quan vaig arribar al km 17, amb 1h12' aprox se'm va encendra un llum i vaig pensar: si te'n vas a 4 minuts per km tens a tocar l'1h 28. Potser un pèl just, però podia ser. Total, que em vaig deixar la pell durant 2 kms (4'01 al 18 i...3'58" al 19). Però no comptava amb un parell de km finals complicats. A més, el cartell del km 20 va desaparèixer!!! tot i que ja l'havíem vist abans al km 3 em sembla. El km semblava etern i en una petita pujada final que va acabar per decidir el temps final que, tot s'ha de dir, em va deixar plenament satisfet.

Ara, a recuperar forces per una cursa molt més modesta: diumenge, la Sant Silvestre del Masnou, 5 km per païr els torrons...

QUÈ FARÉ A VILANOVA?

Evidentment és una pregunta retòrica, però és que tinc el cap ple de dubtes. M'explico.

No tinc molt clar com estic després de la mitja de Mataró. En teoria bé, però si fem cas a l'entrenament de divendres, estic fet una piltrafa, si fem cas al de diumenge, estic molt bé. A qui li faig cas? Com sempre, el cos i la competició dirà...

Una opció era fer de llebre a alguns dels meus amics, però no estic segur de que vagi bé. El David és un rellotge suís amb una precisió que espanta i estic segur que farà la marca que vol fer amb cada km al temps exacte. Crec que li faria més nosa que una altra cosa. El Juan Carlos és diferent. És més com jo, va a sensacions i no té clar què farà. Això vol dir que si ell no ho té clar, no sé si jo per allà tampoc no ajudaré.

Agafa més forces anar sol. Ara bé, si no hagués fet marca a Mataró hagués anat a rebaixar-la a Vilanova, segur. Però ara em sento com alliberat de "pressió" i no passa res si no milloro els 1h28'01". L'any passat vaig baixar d'1h 30' i aquest hauria de ser l'objectiu. Ara bé, com ho fem això? La idea seria fer una cursa "com cal", és a dir, la primera part més lenta que la segona i depenent de les sensacions, apretar més o menys. És una bona tàctica. A més, no recordo que fos una cursa amb massa pendents al final. Ja veurem, però aquesta estratègia sembla la més adecuada, tot i que el millor de tot serà pasar-s'ho bé en una altra bona matinal esportiva.

MITJA MARATÓ DE MATARÓ: Millor marca a casa

Primer de tot, val a dir que li tenia moltes ganes a aquesta mitja que mai, per diferents raons, havia pogut córrer. Segon, que tot i l'esforç i els durs entrenaments no tenia gens clar on estava físicament. No havia pogut fer cap cursa de 10km, els ritmes d'entrenaments han estat els que han estat, però no he sabut mai si podria o no baixar d'1h30'. I tercer, me la vaig jugar amb una estratègia que, afortunadament, va sortir bé. M'explico.

El fet de córrer a casa va suposar un gran què pel que fa a una cosa que no sempre pots mirar massa, i és el fet del descans. Vaig tenir el luxe de dormir més de 8 hores, fins a dos quarts de nou. Aixecar-me tranquil, esmorzar una mica (suc, plàtan, barreta de cereals) i sortir sense presses i en moto, ja que tot i estar a 10 minuts caminant, la pujada fins a casa, a 1km de la sortida i "carregat" com sabia que estaria, s'hagués llarga i dura. La decisió va ser encertada.

L'escalfament el vaig fer suau. No volia "cansar-me". Sé que és important, però en una mitja no m'agrada cremar-me massa abans de sortir. Volia reservar forces, ja que les necessitaria. Tan descansat i tranquil anava que a tres quarts de 10 ja estava al punt de sortida. No sabia molt bé com aniria el tema dels calaixos (no n'hi havia) i volia estar al davant per marcar un fort ritme d'inici.

Aquesta va ser la meva estratègia. Arriscada, però sabia que podria funcionar. El recorregut el tenia al cap i coneixia totes les petites pujades i baixades, però també cal dir que és una mitja força plana, la qual cosa ajuda i molt. Els primers km van ser de posicionament. Buscava un bon ritme, massa alt fins i tot, però l'objectiu era guanyar temps. Pràcticament un minut en els primers 5km de més o menys baixada (a excepció dels primers 500 metres). Total, ho vaig clavar i vaig fer 19:59. Ja tenia un minut de marge per al final de la cursa.

La segona part de la mitja transcorre pel litoral de la ciutat, ja sigui pel passeig marítim o per la nacional. L'únic "perill" és el vent, però com que el recorregut és d'anada i tornada, el que guanyes cap una direcció ho perds per l'altre. El vent, afortunadament, no va ser gaire fort. Hem viscut dies horrorosos entrenant "gràcies al vent". Els següents 5km no tenia intenció d'anar tan ràpid, la veritat. Mantenint-me en els 4:10, o fins i tot 4:15 em servia per arribar, justet, a la hora i mitja. Però, imprudent de mi, tan sols vaig perdre 33 segons del ritme de 4' el minut. Per tant, km 10, 40:32 (20:33 el parcial, a 4:06"). La cursa es mantenia completament plana fins el km 19,5, però quedava la part dura d'aguantar el ritme, de saber si aguantava o no. El següents 5km es van fer més durs, però no van ser horribles: 1h01:31 amb un parcial de 21:00. Ja anava a 4:12. Mentalment, jo m'anava animant i buscava el referent del km 17 o 18. Mantenir el ritme fins aquest km era la meva obsessió. Els últims km sabia que els podia fer amb els c... o això esperava. Tocava patir, però jo ja feia els meus càlculs. Pel km 18 sabia que encara que ho fes molt malament en els últims 3km (a 5:00 el km per exemple), l'objectiu de baixar d'1h 30 estava al sac. Les cames pesaven i el ritme baixava per moments. Els que havien triat l'estratègia més conservadora i lògica, de mantenir ritmes o d'anar en progressió m'anaven superant, però jo sabia que encara quedaven (poques) però algunes forces.

La terrible pujada, que faig un cop per setmana en entrenaments, va ser dura, com sempre. Potser una mica més perquè ja havia fet gairebé 20km, però estava dins de la lògica de la meva cursa. Mirava el crono i sabia que ho aconseguiria, però sabia per quant. El crono oficial va marcar 1:23:22 al km 20 (21:51 el parcial, és a dir, a 4:22 incloent 500 metres de pujada a 4:50 ben bé o prop de 5'). L'últim km és un pèl "punyetero" perquè no te n'adones però continues pujant, poc, però puges. L'horitzó, però, de l'arribada, permetia treure forces d'on, ara sí, gairebé no n'hi havia. 4:39 el km i 97 metres finals i veure que baixava en gairebé 2 minuts la meva millor marca personal em donaven una satisfacció terrible. 1:28:01. Fantàstic. No m'esperava tant, la veritat. Lloc a la classificació, perquè quedi constància escrita, 311, el 151è de la meva categoria (M3, per als nascuts entre el 1971 i el 1980).

Vaig veure la Maria Vasco. "Pedazo marcón" la tia. 1:22:15, quarta de la general, amb parcials de 19:20 gairebé clavats tots. El Pol Guillén, "pedazo de atleta" i millor persona es va fer amb el primer lloc amb un crono de 1h06:48. El gran temps de l'Ernest Crespo http://runnec.blogspot.com/ 1:29:43 em va alegrar també molt. Felicitats!

MARÍA VASCO

María Vasco va ser la primera atleta catalana i espanyola en aconseguir una medalla a uns Jocs Olímpics. Concretament va ser a Sidney 2000, medalla de bronze. També va obtenir la mateixa posició als Mundials d'Osaka, el 2007. Amb 35 anys a punt de fer encara té ganes de continuar, tot i que es va iniciar en això de la marxa als 10 anys, ara fa ja 25!!! I vol arribar amb opcions d'estar a dalt a Londres 2012. Ahir vam fer una entrevista a la marxadora de Viladecans amb el Ferran, company meu d'esports. És per fer un reportatge que ja penjaré quan estigui acabat. Vam quedar a uns horts aprop d'on ella viu, a Viladecans ("Parece que os llevo al huerto", deia divertida). Per ser una atleta d'elit, demostra molt també com a persona i ens va permetre conèixer una miqueta més a la María, com diu ella, i a l'atleta, evidentment.

Em va fer molta gràcia que, com que aquesta temperada és molt llarga (el Mundial de Daegu, al Japó, no és fins el mes de setembre), pràcticament no fa marxa ara, sinó que fa d'altres disciplines: piscina, elíptica...i córrer. Més curiós va ser quan em va dir que està apuntada a la Mitja Marató de Mataró, en la que pròximament hi prendre part. Diu que no sap com es troba, però que voldria fer menys d'1hora 25 (el seu rècord és d'1h 21). Si va una mica més lenta intentaré seguir-la. Si no, ens haurem de treure el barret i felicitar-la quan acabi.

La foto correspon als Europeus d'Atletisme de Barcelona 2010, amb la mascota, Barni. Lamentablement va haver d'abandonar la cursa per una lesió.

DESEMBRE: MITGES DE MATARÓ I VILANOVA I CURSA DELS NASSOS

Ja tinc decidit el calendari del mes de desembre, ja que el novembre, a banda de ser un mes de càrrega i gairebé de pretemporada, no ha estat gaire lluít pel que fa a curses. Quan hi havia, no podia, i quan podia (setmana que ve) no n'hi ha.
Per tant, i vist l'èxit nefast de les curses de 1okm o menys, m'he decantat per les distàncies "mitges". Així doncs, per primera vegada (i per fi afegiria) faré la Mitja Marató de Mataró (http://www.mitjamataro.cat/ inscripcions tancades) amb la intenció de provar-me. Com que corro a casa meva, parteixo amb l'avantatge de conèixer el recorregut (part d'ell és el que faig normalment) i demà farem una prova de reconeixement de tot el recorregut (els 21km) amb el meu company d'entrenaments, el Juan Carlos.

Dues setmanes més tard, i tot depenent de com hagi anat Mataró, afrontarem d'una manera 0 d'una altra la Mitja de Vilanova http://www.mitjavilanova.org/ Aquesta prova ja la vaig fer l'any passat amb el millor crono ara mateix en una mitja (1:29:26). Per tant, tocarà intentar millorar aquest registre si les forces acompanyen.

Per acabar un mes força atapeït, el 31 de desembre toca, com ja fa un parell d'anys, la Cursa dels Nassos http://www.bcn.cat/cursanassos/ Si vull millorar el temps, hauré de fer menys de 39:45. No serà fàcil...

Tot i això, serà un mes de desembre ple de reptes. Del gener, ja en parlarem.

TORNAR A COMENÇAR

Després de vacances toca tornar a començar. Gairebé quatre setmanes, 25 dies d'absentisme, i ja és moment de posar-se les piles. He fet quatre entrenaments i com es nota! 8,5km, 9, 10 i 17km són els números, però tot és qüestió de temps i d'agafar la forma. No tinc cap calendari establert, fora de pensar que intentaré fer la meva segona marató a Barcelona. Això vol dir que haig de fer alguna mitja pel camí (la de Mataró perquè per fi estaré a casa pel pont de desembre) i alguna altra més (Vilanova? Granollers? Barcelona?). Tinc molts dubtes, però tampoc em preocupa gaire. A partir de finals d'aquest mes ja en parlarem. Ara toca fer alguna cursa sense pretensions per anar provant.

Mentrestant, i perquè no em puc estar, penjo una foto d'un dels llocs que més m'ha impressionat del viatge als USA. Ens ha encantat Monument Valley, Yosemite, Arches o Zion Nation Park entre d'altres, però la foto és d'un lloc conegut com Paria Movie Set al Grand Escalante National Monument, un parc natural de Utah amb una barreja de colors a les muntanyes provocats per l'erosió impressionants.

CÓRRER PER CENTRAL PARK

Faré un parèntesi en les meves vacances (per això no escric des de fa dies) per tal d’incorporar les sensacions que vaig sentir després de córrer per Central Park. No és ni millor ni pitjor que cap altre lloc, però la immensitat del Parc de Manhattan amb les meves acabades d’estrenar New Balance (van sortir bé de preu) i el munt de gent que abans de les 8 del matí ja corria o passejava pel parc, em va permetre gaudir d’uns moments inoblidables. Ni ritmes ni res, córrer per córrer, per gaudir, per ser feliç. Per sentir l’ambient i copçar què és això de córrer per Nova York.

CURSA POPULAR EL PRAT 2010 Molt bon regust de boca

Crec que això de córrer per córrer encara no està fet per a mi. I no dic que no pugui anar a una cursa sense ànims de fer marca. De fet, ahir no vaig fer cap, de marca, però l'objectiu, que tampoc era cap en concret, es va anar definint fins a convertir-se en intentar fer el millor temps possible...dins de les circumstàncies i els entrenaments que porto.

El que està clar és que el meu instint competitiu està sempre allà i és dífícil, sobretot quan veus que tens possibilitats, evidentment. Total, que vaig sortir a veure-les venir, una mica emprenyat perquè m'havia semblat llegir que començava a les 10, algú em va dir que era a les 9:30 del matí i finalment va ser a les 10 ja que l'altre horari era el de la cursa infantil. En part millor que no fos al contrari...

La sortida, amb massa gent i poc "organitzada" tot s'ha de dir, va ser de les que t'has d'espavilar per no "atropellar" la gent, i per no rebre cap empenta desafortunada en la que puguis prendre mal. Tot i algun que altra cop de colze, vaig començar a trobar el meu ritme i, curiosament, vaig clavar com un rellotge suís (semblava el meu amic David amb la seva precisió al segon) cada km a 4 minuts. 1,2,3,4 i fins el km 5 vaig fer ple. Bon ritme, em trobava bé. El recorregut és ideal, tot completament pla. A partir del 5, (20:00 justos) la cursa, que s'havia endinsat en el camí de la platja, va continuar per un camí no asfaltat al costat de camps de conreu i de matolls força agradable. Del 5 al 6 vaig baixar ritme (a 4:10) tot buscant el km 7 o el 8, que ja em permet saber que les forces no fallaran. D'aquesta manera, entre les quilòmetres 6 i 9 no vaig mirar gaire el rellotge i vaig encarar l'últim km a 36:28. Ja m'estava bé acabar encara que fos a 40:30, però al final sempre treus forces de no saps on i vaig fer els últims 1.000 metres en 3:47!!! Molt bé, perquè vaig acabar els 10 km en 40:15, exactament el mateix temps que la cursa de la Mercè!!!
La classificació http://www.elprat.cat/ , 108è de 1125 i 60è de la categoria (de l'any 1970 al 1989), estic molt content del resultat aconseguit. Adjunto foto meva i de la samarreta amb el pollastre "pota blava" (made in El Prat) que va exercir de mascota...

ÚLTIMA CURSA: POPULAR DEL PRAT

No ho tenia previst, però finalment m'hi he llançat. La cursa popular del Prat és, com bé diu el seu nom, popular. La vaig fer l'any passat i el recorregut és molt pla i no crec que hi hagi moltíssima gent, tot i que em vaig apuntar ahir i m'han donat el dorsal 1362. 10 km tranquilets per acabar la temporada. Cap "marca" al cap, només córrer per córrer, per passar l'estona, anar fent...ja veurem després, però sé que és més un passeig que em prendré amb les ganes que tingui diumenge a partir de les 10. Ara bé, si algú té ganes de fer marca, és un bon recorregut.
Cal dir que és una cursa gratuïta, però ben organitzada i s'emmarca dins de la Festa Major de la ciutat. Crec recordar que al final hi havia samarreta (no tècnica, evidentment) i begudes. Si algú s'anima, la inscripció per internet es fa des d'aquí per si algú s'anima.
http://www.elprat.cat/Viure/Esports/Esports/_7VkxCaTOLCN_eAppkDgJzVUVaX8HfT6D6fpifXpVAv0?go=e6598a7e63ddfde8c5cb85f213afa8c38f5a7ddbacbcffaaa5e6c56485ef55df0f44a0392291d8ad09a6a670c582b005adcf394b46984bda006ad370dca50512

CURSA DE LA MERCÈ

Molt millor del que esperava

Sí, ja sé que dues setmanes abans titulava “No estic fi”, però el cert és que eren sensacions i no m’acabava de trobar bé del tot. També és cert que no estic al 100% de les meves possibilitats i en sóc plenament conscient. Però també és cert que l’actitut competitiva em porta a donar més de mi, dins de les possibilitats i el moment en que em trobo. Amb la cursa de la Mercè ha passat tot això. Volia anar a sensacions i les sensacions van ser bones. De fet, quan portava un km i vaig veure que el feia a 4 minuts no em va sorprendre perquè al principi sempre busques posicionar-te, trobar el teu lloc, seguir algun ritme... no vaig mirar gaire el rellotge i em vaig trobar bé, però era el primer km, és clar.
A partir d’aquí vaig intentar seguir algun ritme...i vaig acabar seguint el meu. El meu rellotge em marcava 4’10”-4’11” i en algun moment 4’15”, però les referències quilomètriques em deien que anava a poc més o poc menys de 4’00, però m’anava trobant bé. La recta de la Gran Via ajuda a trobar un ritme adequat i quan baixava per Marina per anar a trobar el km 5 vaig veure que estava al voltant dels 20’. Bé, vaig pensar, ja has fet la primera part forta, la teva. Ara cauràs perquè no estàs fi del tot.
És cert que la segona part va ser més fluixa, però no tant. De fet el crono no m’acabava de quadrar i vaig anar fent, tot pensant que apretaria a partir del km 7 o del 8. Va ser aquest km 8 poc abans d’arribar al Paral•lel el que em va donar les forces suficients, tot i que es va fer una mica llarg. Saber que estàs acabant, però veure els companys que ja anaven de pujada és, per moment, dur psicològicament. Total, que quan pujava Paral•lel i ja quedava menys d’un km sabia que no defalliria, per tant vaig donar-ho tot i, oh! Sorpresa. 40:27 marcava el crono, que reals van ser 40:15 (19:57 i 20:18). Molt més que satisfet. Classificació general: http://www.championchip.cat/merce/res2010g.htm

Lloc 518 de la general (507 dels homes) de gairebé 10.000 que van acabar.
http://www.championchip.cat/merce/res2010g_2.htm

Un molt bon crono per l’alçada de temporada que estem...per mi.

QUEDA POC PER A LA CURSA DE LA MERCÈ

Diumenge, a dos quarts de deu del matí, nova edició de la cursa de la Mercè. El recorregut es força pla i si algú vol fer marca és un bon moment, no de la temporada, evidentment. Sortida de l'Avinguda Rius i Taulet seguir tot recte per Gran Via, girar per Marina i anar a buscar Ausiàs Marc. Es passa per plaça Catalunya i s'arriba al Paral·lel (abaix i amunt, potser l'únic moment de "pujada" del recorregut) per acabar un altre cop al costat de plaça d'Espanya.
Si voleu tenir una mica més d'informació, del btvnotícies: http://www.btvnoticies.cat/2010/09/14/12-000-persones-participaran-aquest-diumenge-a-la-cursa-de-la-merce/

El web de la cursa és aquest http://www.bcn.cat/cursamerce/

Hi haurà molt gent, però està bé. No tinc cap espectativa de temps. Alguna cosa em ronda pel cap, però veurem com em trobo i aniré decidint sobre la marxa. Ja us explicaré què tal.

NO ESTIC FI...

És una evidència. La calor pot influir, però les sensacions manen. I des de fa unes setmanes no estic gaire bé físicament. Suposo que és una qüestió de "feeling", però també de treball. Des de juny de l'any passat que no faig unes vacances com cal i des de fa tres mesos no competeixo. Fins el juliol vaig anar fent i encara feia tirades llargues, però el mes d'agost ha estat per moments massa calurós i m'ho vaig prendre amb tranquilitat.

Estic apuntat a la cursa de la Mercè, el 19 d'agost, però és més aviat per puntuar a la Challenge 10k que no pas per una altra cosa. Aquestes dues setmanes que queden intentaré apretar una mica, però si no ho he fet fins ara...ja veurem què surt. Dissabte vaig començar a fer un fartlek mexicà i només vaig aguantar el primer tram (era de 9x8x7... fins els 7 minuts, el tram de 6, que és el ràpid, ja se'm va fer gran al ritme que volia, pels voltants dels 4 minuts el km). Que ja veurem, que estic a punt d'agafar vacances (començo el dia 2 d'octubre) i per a mi, la temporada "real" començarà a partir del novembre...

"NEW LOOK" I UNA PROPOSTA INTERNAUTA

Com podeu veure els que heu entrat alguna vegada en el blog, estic fent alguns canvis. Ahir vaig estar "tafanejant" i tot i que no sóc cap expert, aquests de blogger són molt bons i et donen moltes opcions de plantilles, color, etc. Espero que us agradi el canvi. S'accepten tot tipus de suggeriments perquè no sé si serà definitiu i, a més a més, potser continuaré fent proves.

D'altra banda, la meva proposta amb els Europeus d'Atletisme a Barcelona, i com a periodista d'esports a qui li agrada i molt l'atletisme, us passo un link del BTV Notícies (la versió d'internet i per al mòbil de BTV) referent al Campionat. Al principi és una mica liós, però és molt divertit i superinstructiu. Felicito des d'aquí als meus companys del BTV Notícies Francisca Coo, Juan Domingo Andrés i Maria Font que s'ho han "currat" i molt.

http://www.btvnoticies.cat/2010/07/27/els-records-europeus-datletisme-a-superar/

ENTRENAMENT EN ALÇADA...

Doncs sí, encara que fos durant una setmana vaig poder fer un entrenament a...800 metres!!!
Bé, no crec que pugui considerar-se, ni molt menys, com a tal, però és que tenia una setmana de vacances i vaig estar a la Sierra de Segura, a un poblet que es troba a aquesta alçada més o menys. I per no perdre la forma, doncs havia de fer alguna cosa. Vaig sortir tres dies amb un ritme força lent, tot s'ha de dir: 10, 16 i 10km a un ritme de 5'25" aprox gairebé tots els dies. Cal dir que hi ha algunes pujades importants i que no tenia cap intenció d'entrenar per fer marca, si no tan sols no perdre la forma. Avui o demà sortiré a veure si tinc algun "benefici" de l'entrenament... Ja us ho explicaré. De fet, igual començo a preparar-me per a la mitja de Sabadell. Tinc "mono" de curses i pot ser un bon inici de temporada si entreno bé a l'agost.

PRIMERA (O ÚLTIMA) CURSA DE LA TEMPORADA

És, o serà, la cursa de la Mercè http://www.bcn.cat/cursamerce/

L'encapçalament de l'entrada té una raó de ser. Resulta que aquest any faig les vacances a l'octubre i això voldrà dir que durant aquest mes el meu entrenament serà força minç, per no dir absolutament escàs. Per tant, el diumenge 19 de setembre serà la meva última cursa de la temporada. També podríem considerar la primera si faig un breu descans durant el mes de juliol. No ho tinc molt clar però el que sí està clar és que no faré esforços molt bèsties, perquè la calor que estem passant no convida, la veritat. Miraré alguna cursa per al mes d'agost, però tampoc no ho tinc clar. Depèn de diverses coses.

Doncs això, primer objectiu de la temporada en marxa. Els que us vulgueu apuntar, això ja està en marxa. La cursa de la Mercè tancarà inscripcions el 13 de setembre o quan s'arribi a 12.000 atletes. A mi no em passa com en l'anterior cursa, la de la Maquinista. Ja estic inscrit!!! Si us animeu, aquest any no és gratuïta, però és un caramel, ja que val 5€ que es destinen a una causa solidària i regalen una samarreta tècnica (gairebé només per la samarreta ja val la pena).

Us adjunto una foto de la prova de l'any passat. (Font: pàgina web cursa de la mercè)

JUGUEM A LES MATEMÀTIQUES (I A LES HIPÒTESIS)

Va per endevant que sóc de lletres però que SEMPRE m'han agradat les mates. És per això que fer càlculs i estadístiques sense ser una obsessió em ve de gust.
La premisa és la sensació de ràbia (no molt important, però ràbia al cap i a la fi) de no haver fet la Cursa de La Maquinista. Feu click aquí si voleu veure la classificació... http://www.cursaintegraciolamaquinista.cat/classificacions.html

El segon tema és que ha acabat la Challenge BCN 10k (classificacions aquí http://www.10k.cat/cat/classificacio.htm ) i jo només he sumat en quatre proves (de set que n'hi havien, s'hi podia sumar els cinc millors resultats). Per tant, la classificació general és el número 619, amb 308,51 punts de més de 11.000 que, com a mínim, han fet una d'aquestes proves). Aquesta és la veritat absoluta.

Ara bé, les matemàtiques em diuen el següent.
Si hagués participat a La Maquinista, un temps "normal" hagués estat pel voltant dels 40 minuts (ni massa ràpid ni massa lent). Per tant, hagués sumat uns 80 punts, aproximadament).
Això significaria que, en total, hagués fet 388 punts més o menys i hagués quedat...
ENTRE ELS 100 PRIMERS!!!
Hagués estat bonic. M'agrada donar voltes a coses encara que no siguin reals. A veure si l'any que ve participo en les cinc proves i puntuo millor.

ERRADA DE CÀLCUL

Doncs sí, és el que m'ha passat. Volia participar a la Cursa per la Integració de La Maquinista, però tenia un cap de setmana molt atapeït. Ara bé, estava esperant que em diguessin com havia de ser i al final tot esperant la resposta se m'ha passat el dia de la inscripció. Si bé podria participar-hi sense dorsal, la gràcia, precisament, de fer-ho, era que puntuava per la II Challenge BCN 10k http://www.10k.cat/ Resultat? No puntuaré en aqueste i em quedo amb les quatre que he fet abans. Ja era complicat perquè tot estarem el dissabte fora i la idea era venir tard i al dia següent tenim moltes coses, però em feia gràcia. Ja és la segona vegada que em passa. Hauré d'esforçar-me per ser més curós en la planificació. Aquesta vegada és perquè no depenia de mi...

Bé, ja buscaré alguna altra per fer, ja que no tinc vacances fins l'octubre i alguna motivació hauré de trobar. Em molaria una triatló, però la meva bici està fatal com per participar-hi, o sigui que ja buscaré. Si algú té alguna proposta, el suggeriment serà ben rebut.

Que qui com Programa del 33 sobre una marató

És un programa força interessant, tant si heu fet una marató com si no. Explicat en primera persona, un redactor fa la marató de Barcelona i explica l'experiència i bona part de les coses que hi ha al voltant d'una marató (temes mèdics, fisioterapèutics, d'alimentació, d'elecció de sabatilles, etc.) Si li voleu donar un cop d'ull, està molt bé.

http://blogs.tv3.cat/quequicom

També us recordo que a BTV es va fer un programa molt interessant també de la preparació de 3 maratonians. Us passo el link

http://www.btv.cat/alacarta/player.php?idProgVSD=8539

Si no us surt busqueu al programa Docs del mes de març

CURSA EL CORTE INGLÉS Millor del què esperava

Millor en tots els sentits. Organitzativament parlant i pel que fa al temps emprat. Com a resum pels que no vulguin llegir-ho tot. 45´58” en els gairebé 11km (com a referència, 41’53” als 10km a 4'12" el km) tenint en compte la pujada a l’Estadi i vaig acabar en el lloc 195 d’uns 3.000 amb xip. Per a més informació dels “bons” he “rapinyat” aquest article del 9 esportiu: http://www.elpunt.cat/noticia/article/8-esports/56-mes-esport/175872-benhmbarka-repeteix-i-louise-brown-reapareix-en-la-cursa-del-corte-ingles.html
Per als que tinguin més ganes de llegir, anem a pams. L’organització, força bé, sobretot si tenint en compte que parlem d’una cursa en la que van participar gairebé 60.000 espectadors (més informació de la prova popular i els guanyadors Els que volíem intentar fer alguna marca (és a dir, els atletes amb sip) sortíem uns metres endavant i s’entrava en un calaix control•lat. Que es colin alguns és habitual, igual que els que van anar apareixent pel camí, però no va ser una cursa de grans entrebancs tot i la multitudinarietat. Potser perquè la gent més acostumada a curses va decidir no participar o potser perquè em vaig col•locar força endavant la cosa va rutllar bé des del principi.
El recorregut, des del Passeig de Gràcia amb Gran Via enfilava ràpidament pel carrer Aragó. Allà, molt pla i després de les primeres “escomeses” tot va anar molt bé. No volia anar a menys de 4 el minut, de fet, si anava a 4’15”-4’20” en tenia més que de sobres per fer menys de 50 minuts (amb 49 n’hagués tingut prou). Però els primers quilòmetres anava molt bé i quan arribava a plaça d’Espanya crec que havia baixat dels 4’ el km. La pujada a Montjuïc és dura, molt dura, tot i que també l’esperava pitjor, ja que hi ha un moment, quan arribes per darrere del Palau Sant Jordi, que tens un tros de baixada. Ara bé, tot just després, per arribar a l’Estadi costa...i molt!!! És una llàstima arribar a l’Estadi amb la llengua fora, però com que fas gairebé els 400 metres et recuperes i és un plaer haver trepitjat el nou tartan.
Una aigüeta necessària en la part final de la pujada i la baixada, de gairebé dos quilòmetres per arribar pel carrer Lleida, Floridablanca i gairebé sense adonar-te’n a plaça Catalunya. Fins i tot vaig apretar al tram final (últim quilòmetre que vaig fer en 4’05”). Molt bé tot, com deia, 45’58” en la classificació oficial dels 10,934 metres (mira que és una distància estranya!!!) http://www.championchip.cat/elcorteingles/res2010g.htm i una altra al sac per tal de puntuar al Challenge de 10km. Ara sóc el 481è de més de 11.000 amb quatre curses i el 145è de la categoria (no tinc molt clar quines són les categories) http://www.10k.cat/resultats/ResHomes2010.htm Ara només falta la cursa de la Maquinista el 4 de juliol per tal de saber quin lloc ocuparé, ja que puntuen les 5 millors. És el vessant competitiu que sempre tinc...je, je.

ENTRENAMENTS POST 1/2 DE GIRONA

No tinc gaire clars els objectius després de la mitja de Girona. De fet, estic apuntat a la Cursa del Corte Inglés per sumar punts de cara a la Challenge de Barcelona http://www.10k.cat/ una competició que té 7 proves (Mercè, Jean Bouin, Nassos, Sant Antoni, Bombers, Corte Inglés i La Maquinista) i s'ha de puntuar en 5 d'elles. A les dues primeres, per diferents raons, no hi vaig participar i si vull estar a la classificació final hauria de participar en les dues últimes que queden. L'únic "problema" és que igual tinc un compromís a finals de maig i ja veurem si puc participar al Corte Inglés. Ho intentaré. Després, depenent de com em trobi, faré alguna més per apropar-me als 38 minuts (o no), que segurament seran el límit esportiu de raulmarato...

SETMANA 1 (del 10 al 16 de maig)
DL: 30' piscina+jacuzzi
DT: 1h 33' 22", 17,5km a 5'20" el km (11,25km/h)
DC: Gimnàs (dorsals, bíceps, espatlla x15 suaus)
DJ: 50' elíptica+25' piscina
DV: 1h progressius 12,54km de 5'30" a 4'25" (amb 6km en 27', a 4'30")
DS: Descans
DG: 30' piscina

SETMANA 2 (del 17 al 23 de maig)
DL: Gimnàs (pectorals, tríceps, cames x15 suaus)+45' elíptica+15'piscina
DM: 1h32'14" 18km, a 5'11" el km (11,58km/h)
DC: 30' piscina+jacuzzi
DJ: Fartlek mexicà: Total 1h 12,27km dividit en:
13' 2,5km a 5'15"- 8' 1,9km a 4'13" - 7' 1,3km a 5'18" - 6' 1,5km a 4'01" - 5' 0,94km a 5'23" - 4' 1km a 3'55" - 3' 0,55km a 5'26" - 2' 0,55 a 3'49" - 11' 2km a 5'31"
Per tant: 20' Ràpid 5km (de 4'13" a 3'49") i 40' 7km Lent (de 5'15" a 5'31")
DV: Gimnàs (dorsals, espatlla, bíceps x10)+30' piscina
DS: 50' 10km
DG: Gimnàs (pectorals, tríceps, cames x10)+15' piscina

SETMANA 3 (del 24 al 30 de maig)
DL: Descans
DM: 1h32'40", 18km a 5'09"
DC:Gimnàs (dorsals, espatlla, bíceps, x15)+15' elíptica+30'piscina
DJ: 10km, 49'21", a 4'56", progressiu de 5'40" a 4'30" al final
DV: Gimnàs (pectorals, cames i bessons 15 rept)
DS: 45' elíptica i 15' piscina
DG: Cursa El Corte Inglés (10,934km en 45'58")

SETMANA 4 (del 31 de maig al 6 de juny)
DL: Gimnàs (dorsals, espatlla, bíceps 10 rept)
DM: 1h 30'46" 18km, a 5'03" (en total vaig fer 1h33'48" i 18,5km)
DC: Piscina 30'+jacuzzi
DJ: Gimnàs (Pectorals, cames i bessons 10 rept)
DV:1h Progressius (12,55km) de 5'30" a 4'30"
DS: Descans
DG: En total, 1h15' 15km a 5'02" dividit en:
15' escalfament (3km),
Fartlek mexicà:
8'20" 2km a 4'14"
6'36" 1,3km a 5'02"
6'00" 1,33 a 4'33"
5'12" 0,95km a 5'28"
3'48" 0,92 a 4'07"
3'00" 0,53km a 5'39"
2'00" 0,52km a 3'52"
25' 4,55km a 5'35"

SETMANA 5 (del 7 al 13 de juny)

DL: Gimnàs (dorsals, espatlla, bíceps x15) +30' elíptica+30'piscina
DM: 19km lents 1h41'48" (a 5'22")
DC: Piscina (30')+jacuzzi
DJ: 1hora 12,48km a 4'48" el km (amb 6km en 27 minuts)
DV: Gimnàs (cames, pectoral, tríceps x15)+25' elíptica i
DS: Poti poti d'esports:futbol, handbol i bàsquet (Festa de l'esport de l'escola)
DG: Descans

SETMANA 6 (del 14 al 20 de juny)
DL: Gimnàs (dorsals-espatlla-bíceps 10rept)
DM: 100' (1h 40') lents, 19km a 5'16"
DC: Gimnàs (pectorals, tríceps, cames 10 rept)+10' elíptica+15'piscina
DJ: 1h progressiu, de 5'30" a 4'20", 12,32km a 4'51" (amb 10km en 47'50")
DV: Piscina 50' + jacuzzi
DS: 1h 12,68km amb Fartlek mexicà dividit en:
13' 2,54km a 5'07"
8' 2km a 4'01"
7' 1,35km a 5'12"
6' 1,44km a 4'10"
5' 0,92km a 5'24"
4' 1,02km a 3'57"
3' 0,52km a 5'44"
2' 0,52km a 3'52"
12'20" 2,38km a 5'11"

DG: Gimnàs (Nou circuit): Dorsals, tríceps, cames (15 rept)+10' elíptica+15'piscina

SETMANA 7 (del 21 al 28 de juny)

DL: 20km a bon ritme (4'59"), en 1h39'40"
DM: Descans
DC: Gimnàs (pectorals, tríceps, cames 10 rept)
DJ: Descans
DV: MATÍ: Gimnàs (pectorals, espatlla, bíceps 15 rept +30' piscina)
TARDA: 5'20", 10km a 5'02"el km
DS: Descans (viatge)
DG: Descans (viatge)

SETMANA 8 (del 29 de juny al 3 de juliol)

DL: Gimnàs (dorsals, cames i tríceps 20 rept)+20' elíptica + 30' piscina
DM: 18 km molt lents 1h40'20" a 5'34"
DC: Gimnàs (pectoral, espatlla i bíceps 20 rept)+25' elíptica +15' piscina
DJ: Piscina (30 minuts)
DV: 1h, amb 10km en 48' aprox (a 4'47") i 2km més de refredament en 12' (6'00 el km)
DS i DG: Descans

1/2 DE GIRONA: CRASH! BOOM! BANG!

Parafrasejar la cançó de Roxette dels anys 80 pot resumir la cursa. Aquest és el resum de la Mitja de Girona(resultats a: http://www.girona.cat/esports/documents/generalmitja2010.pdf).
Temps final: 1h32’53”. Discret per les meves aspiracions. Aquesta és la primera vegada en la meva curta carrera esportiva que no aconsegueixo el repte que m’havia proposat. L’explicació de la punxada té un parell de claus.
Primer, crec que vaig subestimar la mitja. La mitja com a tal, perquè amb aquesta només he tres vegades els 21,095km, i la de Girona perquè és força dura i no gaire adequada per fer marca. Segon, i no menys important, vaig sortir massa fort. Volia anar a 4’10” el km i vaig començar a poc més de 4’ segons el meu crono. Però és que, sense adonar-me’n, vaig anar a menys de 4 i això em va acabar matant. Al km 4 feia 15’45” i pensava: Mira que bé, si perdo una mica de temps després, això que tinc guanyat! Doncs no, tot i que quan passava pel km 10 i ja notava que no anava massa bé, encara estava per sota del temps. Fins i tot al km 14, si hagués estat bé, podia haver baixat el meu registre de Vilanova (1h29’26”) perquè estava per sota de l’hora. Però ahir les cames no responien com és habitual. El recorregut no ajudava, tot s’ha de dir. Van treure la “megapujada” del km 15 però n’hi havia 4 o 5 minis que et deixaven (a mi, com a mínim) baldat.
Total, que l’últim terç de cursa em vaig “arrossegar”. Amb prou feines vaig poder aguantar a 4’30” per acabar demanant l’hora com en el futbol, ja que els últims 3-4km, a més de fer-se eterns, els vaig fer a 5’00”. El coixí que tenia amb els altres corredors em va permetre no tenir la sensació de fer una cursa molt dolenta. De fet, el temps ha estat millor que el de l’any passat en 36 segons. Un consol. També el fet d’acabar el 87è de la general de 415 atletes que van acabar (de més de 500 inscrits).
Crec que és una bona lliçó per a futures curses. Respecte per la distància, contenció de l’eufòria. Potser també anava passat d’entrenaments, o bé massa curt, no ho tinc clar. El fet és que aquesta serà l’última cursa “seriosa” de la temporada. De mitja, segur, encara em queden, tot depenent de com em trobi, alguna de 10 pendent. Ja ho aniré explicant.

UNA SETMANA PER A LA MITJA DE GIRONA

Ja la tenim aquí a tocar. http://www.girona.cat/esports/index2.php?valor=82584 Segurament l’última o penúltima “gran cursa” de l’any, és a dir, que forçaré per intentar baixar registre propi. L’idea és intentar baixar d’1h29’26”, que és el registre anterior. Si ho aconsegueixo, em donaré per satisfet. Tot i això, en cada cursa hi ha sempre un objectiu “amagat”. Tinc entre cella i cella baixar algun dia d’1h 25’, però sé que no serà senzill. He entrenat molt bé, i la cursa de Bombers, http://www.cursabombers.com va ser tot un èxit. Ara bé, doblar km i apropar-me als 4 minuts el km sembla, ara per ara, un utopia. Per tant, per ser realista, si em quedo en 1h28’ em dono per més que satisfet. Seria anar a 4’10” i, tot i que patint una mica, crec que està al meu avast. Ja ho explicaré la propera setmana.

CURSA DE BOMBERS: 38’27” El meu millor temps

Objectiu aconseguit! Tot i els dubtes, al final vaig aconseguir un registre, per a mi, perfecte, ja que és el millor que he fet mai. Volia baixar de 39 minuts, per tant, a 3’55” o menys el minut i m’he quedat fregant els 3’50”. I això que tenia certa por perquè l’últim test no va anar gaire bé i perquè la nit de dissabte no vaig dormir molt bé. Però finalment els durs entrenaments han tingut la seva recompensa.
Havia visualitzat la cursa i volia fer el primer km a 3’45” per tal d’intentar anar més tranquil i preparar-me pels 2 quilòmetres següents de petita pujada pel Paral•lel. La cosa em va sortir bé, tot i que el primer km el vaig fer per sota de del previst i quan acabava el Paral•lel ja havia esgarrapat més de 25 segons. Va haver-hi un moment que pensava que seria molt dur i que el ritme inicial em podia passar factura, però les sèries, els fartleks, les sessions llargues i tota la resta han fet efecte. A la Gran Via sabia que havia d’aguantar o apretar una mica per anar lleugerament per sota dels 4 minuts i així va ser. A mitja cursa, 19’16”. Pràcticament apretant una mica al final podia baixar dels 39’07” que era l’anterior millor registre, a la cursa de Sant Antoni. Ara bé, psicològicament la Cursa de Bombers és ideal perquè quan acabes la Gran Via i encetes camí fins a la Ronda de Sant Pere (baixant per Marina) tot és molt coll avall (mai millor dit). Quan enfiles per Via Laietana i falta menys d’un km apretes sí o sí i gairebé sense esforç. A més, aquesta vegada l’animació d’aquest últim carrer, marcant el ritme, va ser molt encertada. Al final, doncs, un increïble (per a mi) crono de 38’27”. 494è de la classificació (de 18.000) i el 221è de la categoria (en aquesta cursa ja sóc veterà, és a dir, més gran de 35 anys, en algunes és a partir de 36). La classificació és una mica el de menys, però com a dada dir que he acabat per davant de la desena dona. En una prova d’aquestes característiques crec que puc estar molt i molt content.
Destacar també la participació del Juan Carlos en un “carrerón” perquè es va plantar en uns increïbles per ell 46’23” (ha baixat en gairebé un minut i mig el seu milor registre). Moltes felicitats. Aquests entrenaments conjunts sembla que ofereixen un bon rendiment! Ara, a veure si ens mantenim i busquem marca a la mitja de Girona. No és la millor per recorregut, però és gairebé l’única que puc per calendari (massa compromisos socials).

QUÈ DIFÍCIL ÉS BAIXAR DE 4’ EL KM! (per mi)

Aquesta és la conclusió que puc extreure després de l’últim test abans de la Cursa de Bombers d’ahir. Porto un mes entrenant bé i fort per aquesta cursa (i per la mitja de Girona) i no recordava que baixa de 4 minuts el quilòmetre durant uns quants quilòmetres no és gens fàcil. Jo tenia l’objectiu de baixar de 39’ (per tant, fent 3:55 el km n’hi hauria prou), però l’últim entrenament només vaig aguantar 6 km a aquest ritme...i va costar. Evidentment no va ser una competició, i això marca, però no em vaig acabar de trobar del tot bé. A veure què tal aquesta setmana (que serà més de descans, evidentment). Seguirem informant.

QUADRE D'ENTRENAMENTS

Feia dies, per no dir setmanes, que volia penjar un quadre d'entrenament per si algú que em llegeixi em deixi comentaris al respecte. Sé que no hi ha cap entrenament "ideal", que tots ens hem de conèixer i que tret de quatre consells generals, cadascú té el seu "secret", però com a regla general està bé tenir inputs diferents, si no és que són molt i molt diferents.
Per aquesta raó, aniré posant els entrenaments que he fet per setmanes des de la marató de Barcelona i amb els objetcius de la Cursa de bombers http://www.cursabombers.com/ i de la mitja de Girona http://www.girona.cat/esports/index2.php?valor=82584

SETMANA 1 (del 8 al 14 de març)
DL: Descans
DT: Gimnàs suau més 30’ piscina
DC: 30’ suaus
DJ: Piscina+jacuzzi
DV:52’ progressius ritme marató aprox (4:45)
DS:Descans
DG:Cursa Caldetes: 47:50, a 4:47

SETMANA 2 (del 15 al 21 de març)
DL: Series (5x200, a 40” i 5x400 a 1’30”): Total, 50’
DT: 90’, 16,76km a 5:22
DC: 30’ piscina +jacuzzi
DJ: 50’ progressius (de 5:30 a 4:30)
DV:Musculació+piscina
DS:15’ escalfament+Fartlek mexicà (de 8X7X6X5X4X3X2X2, 8 ràpid, a 4’00 el km i 7 lent, a 6’ el km, 5 ràpid...
DG:Descans

SETMANA 3 (del 22 al 28 de març)
DL: Gimnàs (cames,pect, tríceps 10rept)+piscina
DT: 100’, 18km aprox a 5:30
DC: Gimnàs+30’ piscina
DJ: 60’ progressius
DV:Piscina + jacuzzi
DS:60’ amb escalfament+Fartlek mexicà (5,5km a 4’ el km i 6,5km a 6’ el km, 12 km total)
DG:Descans

SETMANA 4 (del 29 de març al 4 d’abril)
DL: Gimnàs (cames,pectoral,tríceps 15rept)+25’ elíptica+30’piscina
T: 100’, 18-19km aprox (se m’ha espatllat el GPS) a 5:30aprox
DC: 70’, 14km aprox, a 5’ el km
DJ: Gimnàs (dorsals, bíceps, espatlla)+35’elíptica+30’piscina
DV:Descans
DS:80’ en total amb escalfament+Fartlek mexicà de 10 a 2(7,5km a 4’ el km i 9,5km a 6’ el km, 17 km en total)
DG:40’elíptica+30’piscina

SETMANA 5 (del 5 a l’11 d’abril)
DL: Gimnàs (cames,pect,tríceps 10rept)+45’elíptica+30’piscina
DM: 92', 17km a 5:25 el km
DC: Descans actiu: 45' piscina+sauna i jacuzzi
DJ: 15km en 70', inclosos 10km a 4:10-4:15 el km
DV: Gimnàs (dorsals, bíceps, espatlla, 10 rept)+15' elíptica+30'piscina
DS: 45' elíptica (12km)+15' piscina (relax)
DG: Test Bombers: 11km incloent 6km a 3'55"-4'00" en 51:30

SETMANA 6 (del 12 a l’18 d’abril)

DL: Gimnàs (cames,pect,tríceps 15rept)+15’elíptica+30’piscina
DM: 92', 17km aprox 5:25 el km (també aprox.)
DC: Gimnàs (dorsal, bíceps i espatlla)+15'elíptica+30'piscina
DJ: 55' suaus (10km aprox)
DV: Descans total
DS: 30' de piscina
DG: Cursa de bombers (10km en 38'27")

SETMANA 7 (del 19 al 25 d’abril)

DL: Gimnàs (cames,pect,tríceps 10rept)+15’elíptica+15’piscina
DM: 75' progressius, 15km (3km suaus+8km de 5:30 a 4:30, menys de 40'+4km suaus)
DC: Descans actiu (30’piscina+jacuzzi)
DJ: Gimnàs (dorsals, espatlla, bíceps 10 rept)+20'elíptica+15'piscina
DV: 70', 14km (3km escalfament, 2 sèries, 1 de 3km en 12'15", i 1 de 4km en 15'55"+4km suaus)
DS: Descans total
DG: 15' piscina

SETMANA 8 (del 26 d'abril al 2 de maig)
DL: 70', 14km (3km escalfament, 2 sèries 4km a 16'14", i 16'08"+3km suaus)+30'piscina
DM: 90' 16km molts suaus (5'35" aprox)
DC: Gimnàs (cames, pectoral, trícpes 15 rept)+30' piscina
DJ: 60' progessius 12,3km (de 5'40" a 4'00"-només 1km a 4'- 6km a 4'30" aprox.)
DV: 75' , 15km a 5' el km
DS: Gimnàs (dorsals, espatlla, bíceps 15 rept)+15' piscina
DG: 50', 10km amb 2x3km en 12'25" (4'09" el km)

SETMANA 9 (del 3 al 9 de maig)
DL: Gimnàs (pectoral, tríceps, cames 10 rept)+10' elíptica+30' piscina
DM: 1h 35' (95') 17 km molt suaus (a 5'35" el km)
DC: Descans
DJ: Gimnàs (dorsals, espatlla, bíceps, 10 rept)+25' elíptica+30' piscina
DV: Carrera suau contínua 7,7km (a 5'16" el km)
DS: 30' piscina
DG: Mitja de Girona en 1h32'53" (87è de la general, de 420 aprox). Objectiu no aconseguit

VÍDEO DE TRES MARATONIANS A BTV

Hola a tots!

Per als que tingueu temps i ganes, val molt la pena. És un reportatge emès al programa Docs de BTV. Dura 42 minuts i està molt bé. Ho podeu veure al BTV a la carta. Aquest és el link. És el segon reportatge, a partir del minut 19 aproximadament.

http://www.btv.cat/alacarta/player.php?idProgVSD=8539

CÓRRER PER SER FELIÇ Arcadi Alibés

El llibre de l’Arcadi, que subtitula simbòlicament “42 motius i 195 raons per córrer”, es pot convertir en una referència per a tots els aficionats al món de l’atletisme popular. Per a alguns com jo mateix ja ho és a nivell professional i com a maratonià crec que també és un exemple. Pels que no l’hàgiu llegit encara penseu que és un llibre molt amè i fàcil de llegir. L’experiència vital de l’Arcadi, amb la seva progressiva passió pel món de les curses, entra fàcil i engresca per la forma senzilla d’explicar-ho.
Sense voler ser dogmàtic, els últims capítols dóna alguns consells per tal de preparar maratons I posa a l’abast del lector alguns plans d’entrenament. Com diu ell, cadascú s’ha de conèixer i ha de saber on estan els seus límits, però va bé tenir una referència general.
Que sapigueu, doncs, que és un llibre molt recomanable. Si en teniu ganes, Sant Jordi és a tocar i sempre es pot deixar una pista, o dir-ho directamente, per si algú no sap què comprar per aquestes dates.

CURSA DE CALDETES. Objectiu complert.

Una setmana després de la meva primera marató potser no convenia forçar massa la màquina i, de fet, els entrenaments actius van ser només un parell, i suaus. De fet, la cursa de diumenge va ser un entrenament més, però fent de llebre al meu amic Juan Carlos que volia baixar de 49 minuts...i vam fer 47:50. Tot bé.
La veritat és que va ser una experiència diferent. La relaxació va ser tal que vam arribar a Caldetes molt bé, molt d’hora, vam aparcar perfectes i de cop i volta me n’adono que no porto el GPS. Bé, mal menor, però després miro i...no tinc el xip!!! Quin desastre. Bé, com que estem al costat de Mataró i ja tenia el dorsal, vaig decidir tornar a casa a buscar-ho. Així em vaig espavilar una mica...
La cursa de Caldetes és una mica estranya pel recorregut. Comença a dalt del poble, baixes la riera fins a la platja i allà, passeig marítim a dalt, passeig marítim a baix (fins a Port Balís, a Llavaneres) i pujada final per arribar a la meta. A més, al GPS (ja és el segon any que la faig) sempre fa una mica curt, 100 metres escassos, però curt. Valgui per les que es passen un pèl.
Bé, doncs, amb poc més de 500 persones la sortida va ser una mica esbojarrada, tots baixant amb diferents ritmes i propòsits. Vam sortir de bastant endarrera i vam voler situar-nos més endavant d’inici. Una mica més i perdo el Juan Carlos, però només va ser un ensurt.
Els primers quilòmetres els vam fer molt bé, a 4:30 o una miqueta més, i com que al Juan Carlos el volia portar a 4:45 vaig pensar que tot anava bé. No vaig comptar que potser vaig forçar massa i llavors, a partir del km 4 va començar a patir. El sol, el ritme, tot una mica. Els 5km els vam fer en 22:45, per tant, massa ràpid, però vaig pensar que ja perdríem temps després. I tant que vam perdre! Tant que vaig patir per la seva marca. Al final, però, va aguantar, tot i que vam estar uns quants km a 5:30 aprox. I els últims 200-300 metres, en pujada, va fer un sprint impressionant. Molt bé, Juan Carlos.

Ara, a començar a preparar bé la cursa de bombers (m’haig d’apuntar ja), peri intentar baixar de 39 minuts i buscar una mitja al mes de maig per buscar també baixar marca. A veure què tal...

MÉS FOTOS DE LA MARATÓ DE BCN

Dues de l'arribada, la del Km 37, i la de 14.

MARATÓ DE BARCELONA. La primera

El motiu principal d'haver iniciat aquest blog és haver acabat la marató, que ha significat una gran satisfacció per a mi. No tenia previst fer-la tan aviat, però ja està aquí, ja ha caigut. Ja la tenim al sac. Objectiu aconseguit. Després de mesos de dur entrenament la primera marató ja està. Volia fer menys de 3 hores i mitja i vaig fer 3h 26 min. 21 seg. Ideal. Vaig acabar el 2.637 dels 10.242 que van acabar-la, però això és força irrellevant. El millor de tot va ser que vaig disfrutar molt del recorregut i només el final (només faltaria) vaig patir una mica. Però anem a pams.

La decisió de fer la marató de Barcelona va arribar després de mirar un plànning d'entrenament de la pàgina web per fer-la en 3 horas i mitja i veient que, més o menys, era el que jo estava fent. Vaig adaptar-ho una mica i vaig tirar milles (mai millor dit).

El dia de la marató, el 7 de març de 2010, vaig esmorzar bé, però sense excessos. El despertador va sonar a quarts de set i el suc, el pa amb pernil i el plàtan van anar molt bé. Sabia que eren molts quilòmetres i no estava acostumat.

Tot va anar molt bé des del principi. L’ambient, la gent, el temps, tot. Els primers quilòmetres vaig haver d’avançar molta gent perquè havia sortit molt endarrera. El dia de la presentació de la marató, el director de la prova, el Bep Solé, i el meu company de professió, el Xavier Bonastre (jo treballo a BTV) m’havien donat molt bons consells, tot i que vaig fer cas a mitges. El fet és que tinc una forma de fer les curses en les que no vaig de menys a més, com fa molta gent, sinó que intento o bé mantenir el ritme o començar més fort per saber fins a on puc arribar. Per aquest motiu no volia començar massa lent i ho vaig fer a un ritme de 4:40-4:50.

Al km 14 aprox, al passeig de Gràcia, havia quedat amb la Maite i la seva mare. Salutació, petó, foto de rigor i li vaig deixar el paravent que portava, que començava a sobrar. Un parell de km més tard, a la Sagrada Família, vaig veure un company de feina, el Carles Molet. Em va fer molta il•lusió poder veure’ls ja que et dóna ànims per continuar.

Quedava la part més dura de la prova. Arribar a la mitja (1h 41min 42seg) i passar els 25km en 2h clavades va ser tot un. Però veure com el km 30 estava allà, a l’altre costat de la Diagonal, se’m va fer pesat tot i l’animació i la molta gent que hi havia. Sabia que vindrien els moments més durs i per això em vaig preparar psicològicament per superar el mur. No sé si va ser per això o per quina raó, però no vaig acabar de notar-ho. Anava pensant: del 30 al 32 serà la part més dura. Després: del 32 al 35 serà el pitjor...i enfilava Arc de Triomf fins a plaça Catalunya sabent que una part de la marató ja estava superada. El ptijor va ser la butllofa que va reventar poc després del 37, un cop havia tornat a veure la Maite al Portal de l’Àngel. Els últims 5 van ser més lents, però tenia un coixí i era la part final, per tant ja no podia fallar.

Sortir de Sepúlveda i veure les Torres Venecianes al fons amb tot de gent animant va ser la culminació d’una matinal plena d’emocions. Corroborar que havia rebaixat el temps que havia pensat fer, un motiu de satisfacció.
Després va venir tot. Cansament, agulletes, el que vulguis, però la marca ja està. Ara, a disfrutar i a pensar en propers objectius. El següent, la cursa de Caldetes, a fer de llebre del Juan Carlos, que vol baixar de 49. Segur que ho aconsegueix.